La manca d’inversió perpetua les afectacions per càncer al cos de Bombers

Nombrosos estudis internacionals corroboren que la seva esperança de vida és de 7 a 10 anys inferior que la de la resta de ciutadans

Malgrat l’evidència, la Direcció de Bombers de Barcelona segueix sense fomentar la consciència, el primer esglaó en l’escala de la prevenció de riscos laborals greus. A falta d’un nombre més elevat i precís de xifres i estadístiques, ningú no pot negar l’evidència i el rigor de les investigacions que han proliferat al llarg de la darrera dècada en països com els Estats Units, Austràlia, Canadà, Finlàndia, o finalment, a Bèlgica. El país centreeuropeu feia públiques el passat mes de desembre unes dades ben clarividents, derivades d’una nova recerca que prenia com a hipòtesi inicial el fet que els uniformes antiincendis podien ser la principal font activa de contaminació per substàncies tòxiques derivades de la combustió. Amb l’objectiu de compovar aquest plantejament es va deixar que deu bombers mantinguessin posats, durant les quatre hores posteriors a una actuació, els seus vestits de protecció. Se’ls van prendre en aquest punt mostres d’orina, que van ser comparades amb els seus nivells habituals. El resultat va ser, de mitjana, un increment del 48% en el còmput de compostos nocius detectats. En major proporció es tractava de benzè o hidrocarburs diversos.

Ja fa temps que els casos de càncer de pròstata, de ronyó o de pulmó, en major grau, són detectats a llarg termini sobretot en bombers ja retirats. La ciència ha explicat de manera clara que una combustió, un incendi, origina en condicions neutres, vapor d’aigua i diòxid de carboni, en detriment de l’oxigen consumit. Uns subproductes als quals se’n poden sumar d’altres d’altament perjudicials en gran concentració, en el cas que aquesta crema tingui lloc en edificis antics, en ambients tancats, en fàbriques de productes diversos o enmig de materials fòssils inflamables. Unes circumstàncies que fan que compostos derivats com el monòxid de carboni, els òxids de nitrogen o el cianur d’hidrogen, extremadament tòxic, puguin ser alliberats i barrejats amb metalls pesats, partícules en suspensió o altres productes químics. Les mascaretes d’oxigen van ser un gran avenç als anys 80 per normalitzar la protecció durant les tasques d’extinció davant la inhalació de fums. A dia d’avui però, ningú encara no ha evitat que els materials líquids o sòlids impregnin els vestits, i que a causa de la manca de mesures preventives, aquests penetrin a la pell al cap d’un temps i finalment, dins l’organisme.

Establir uns protocols d’actuació, existents ja en molts altres països, s’ha convertit en prioritat dins les demandes sindicals d’un cos de bombers que observa amb impotència la ignorància d’una direcció que, excusa rere excusa, és incapaç d’establir un model coherent, sòlid i professional, i segueix posant en seriós risc conseqüentment, la vida de milers d’empleats públics que realitzen una tasca social imprescindible. Enmig d’un conveni laboral que caldrà renegociar d’ara endavant, i enmig d’altres demandes coherents com la compensació pel salari de les guàrdies que es perdran per la incorporació de nous treballadors, l’administració ha privatitzat serveis, com el 112, que depèn des de l’any 2017 de les normes d’una empresa privada, el Grupo Norte, amb dos casos de frau que investiguen el seu president, José Rolando Álvarez Valbuena, i amb diversos deutes econòmics, que la impulsen a reduir costos laborals en comptes de primar la qualitat de l’atenció. L’Ajuntament, tanmateix, no ha avançat en formació ni en prevenció, i després de 10 anys d’incertesa, segueix sense esclarir què passarà amb el Parc de Bombers de l’Eixample, reubicat de manera provisional d’ençà de 2010 als Jardins de Joan Miró, amb motiu i excusa de la construcció d’una nova infraestructura en benefici de l’Hospital Clínic a l’antic solar del número 178 del carrer Provença. Unes dependències que encara estan pendents d’execució, mentre que les noves han estat declarades il·legals per urbanisme i tenen doncs marcada ja una data indefinida de caducitat.

“Hi ha menys recursos, però sobretot hi ha, en aquests moments una crisi absoluta de model”, assegura Oriol Salvador, portaveu de Comissions Obreres de Bombers de Barcelona. “Abans de demanar una furgoneta nova o nous vestits cal conscienciar a través d’una formació continuada, que brilla per la seva absència. Per avançar cal primer mentalitat, i després sí, establir uns protocols i finalment disposar el nou material que sigui necessari”. Se li han fet arribar a Direcció tots els estudis existents en matèria preventiva. Documents recents recomanen l’ús de guants i mascaretes addicionals durant la manipulació d’equips amarats de substàncies derivades d’un incendi. També canvis de roba o dutxes imminents i una formació més acurada. De moment, al Parc només hi ha un armari amb vestits nous. I els únics cartells i documents que adverteixen del perill de mantenir llarga estona els mateixos uniformes, no els ha fet la direcció, sinó els mateixos empleats davant la inoperància de la part administrativa. Una falta de rigor i voluntat que entre altres coses, ja ha costat greus malalties, i que, si fem cas de les dades reportades, seguirà comportant amb tota probabilitat a no ser que s’actui com pertoca, 5, 7 o qui ho sap, 10 anys de vida, a milers de funcionaris públics necessaris, que arrisquen la salut per salvar altres persones, i que sols demanen fer la seva feina amb la seguretat que ja comença a valorar-se de manera prioritària a altres ciutats com són Madrid, Brussel·les, Hèlsinki o Nova York.