Pilar Díaz encara un nou mandat al capdavant de l’Ajuntament d’Esplugues. Aquest mes de gener, va eixamplar el seu govern, que ja tenia majoria absoluta, amb la incorporació dels comuns. Un moviment que li permet “ampliar a representativitat social” de l’executiu. L’embelliment de la via pública, la urbanització de l’ARE Montesa, el nou CAP Lluís Millet o aprofitar el poder de la innovació per fer créixer al municipi són alguns dels objectius d’aquest mandat. En parlem en aquesta entrevista a La Ciutat.
Han incorporat els comuns al govern local, per què fan aquest pas?
Des del juny mantenim converses amb el grup d’Esplugues En Comú Podem, fins i tot abans de constituir-se l’Ajuntament. Superats altres temps i amb nous actors, la pregunta és per què hem trigat tant? Segurament, ha trigat perquè el ritme de les formacions polítiques són aquests. Ens van demanar temps per debatre-ho amb els diferents col·lectius que formen la confluència. Quan ho vam tenir tot, vam decidir anunciar-ho al gener.
Vostès tenen majoria absoluta per aplicar el seu programa. Per què obrir el govern a altres actors?
Perquè ampliem la representativitat social. A nosaltres ens ha votat un gran nombre de gent, fins al punt de tenir una majoria absoluta. Però hi ha altres ciutadans que tenen diferents sensibilitats. En el cas d’En Comú Podem, a ningú se li escapa que programàticament estem a prop i ens sentim molt còmodes. A Esplugues s’havien produït històricament diferències per gent que ens havia precedit i aquestes etapes s’han de tancar definitivament. Per exemple, a la Diputació ens vam estrenar amb un govern de 33 de 51 diputats. Cada vegada la gent entén més que fem política constructiva.
Un dels projectes estrella del mandat és el 4×100. Què ha de suposar per a la ciutat?
Aquest mandat el destinem a projectes centrals i, entre aquests, en destaca amb molta expectativa el projecte del 4×100. El 4 significa que treballarem durant els quatre anys de mandat per renovar el 100% dels carrers de la nostra ciutat. Actuarem als 220 carrers i a tots els barris. És un projecte històric de millora de l’espai públic sense precedents.
Fa anys que ens esforcem per tenir un bon espai públic, ho portem a l’ADN. Creiem que uns barris degradats no aporten a la cohesió de la ciutadania. Tot i això, en els últims anys ens hem hagut de centrar en les diverses crisis i ara ens podem focalitzar en l’espai públic. Hi ha projectes ja previstos com l’ampliació del Pont d’Esplugues o la reorganització del carrer Severo Ochoa, però ens vam adonar que calia actuar en tots els carrers, alguns de manera integral i d’altres de manera puntual. Són més de 35,5 milions d’euros, incloent-hi la urbanització de l’ARE Montesa.
L’habitatge és una de les qüestions importants d’aquesta ARE Montesa. Com avança?
És el mandat en què fructificarà tot el que hem treballat aquest temps. Som una ciutat petita i molt madura, per tant, no tenim gaires possibilitats per fer nous planejaments que ens aportin habitatge a preu assequible. Portem un temps acabant la trama de ciutat a la zona de Montesa i Porta Diagonal. Tenim tres grans promocions: la zona del centre comercial Finestrelles a Ca n’Oliveres, on ja han sortejat uns habitatges, Can Clota Sud o la mateixa ARE Montesa. Aquí és on tenim grans possibilitats perquè estem parlant 1059 habitatges de protecció oficial i lloguer protegit. Les obres d’urbanització van molt ràpides i tot va segons calendari. Esperem que aquest mandat estigui en marxa.
Esplugues ha d’entrar dins dels municipis declarats com a mercats residencials tensats. Com pot afectar l’aplicació de la llei?
Esperem que de manera positiva. Com som un municipi de mida ideal, amb una ubicació ideal, una cura de l’espai ideal i un nivell de seguretat envejable; la gent que viu a Esplugues no vol marxar, sobretot els joves. A més, n’hi ha altres que no són d’aquí per aspiren a viure-hi. Això fa que, en una zona amb preus ja alts, hi hagi una tensió important del mercat. Hem fet ‘pinitos’ amb el que hem pogut i dins de les nostres possibilitats. L’ARE Montesa ens fa un salt qualitatiu i esperem que aquestes mesures també ens puguin ajudar a limitar escalades de preus que no tenen cap sentit.
El nou CAP Lluís Millet tindrà una ampliació provisional. De cara a una solució definitiva, quines expectatives té?
Estic una mica cremada, però vull creure-hi. Durant la pandèmia va quedar de manifest que aquest és un dels ambulatoris que estan a la cua de Catalunya, així ho va reconèixer la consellera de Salut. Tothom estava molt superat i en el nostre cas s’elevava al quadrat. Per això, es fa l’ampliació, no podem esperar al nou. Vam acordar que a la primavera del 2021 arribarien els mòduls robustos per poder ampliar els consultes. Aquesta setmana ho hem visitat i esperem que es posi en funcionament al més aviat possible, encara que amb tres anys de retard.
I el nou?
En aquell moment, també vam començar a triar un espai per ampliar-lo. Una cosa és posar un mòdul robust i una altra posar un ambulatori digne. El tindrem al voltant del parc Pou d’en Fèlix, en una zona on havíem d’expropiar unes naus per passar a ser propietat de l’Ajuntament. El seu enderroc comença la setmana vinent i hem fet rapidíssim el pla especial per poder tenir un equipament sanitari d’aquestes característiques. Esperem que, com més aviat millor, puguem signar la cessió cap al Departament de Salut per poder fer l’ambulatori. Hem creat les condicions perquè passi, això hauria d’estar fet des de fa anys.
Del tercer ambulatori ja no se’n parla.
Nosaltres demanàvem el tercer ambulatori a la zona de Can Clota fa anys, pensant en la perspectiva de creixement. No hi renunciem, però està clar que primer hem de tenir el segon amb les condicions dignes. Una vegada el tinguem, tornarem a reivindicar el tercer. Espero que abans de la primavera puguem aclarir el calendari. No podem tenir un solar en una ubicació privilegiada sense que s’hi construeixi res. Per això, estarem molt reivindicatius i col·laboratius amb la Generalitat.
El president Aragonès preveu que la setmana vinent podríem entrar en emergència per sequera. Li preocupa com pot afectar això al municipi?
Ens preocupa com a país i com a ciutat. No s’han fet inversions en els darrers deu anys, no podem estar mirant al cel per tenir solucions. L’alcalde d’Abrera em deia que el règim de pluja del seu municipi era equivalent al de l’Almeria on es gravaven Westerns. No s’han fet inversions i, ara que tenim els pantans eixuts, no estem preparats per afrontar aquesta sequera. Hem de mirar mesures que han de ser solidàries. Els municipis ens haurem de cuidar de la part de distribució en baixa. L’any passat vam encarregar un estudi per veure quines inversions s’han de fer per no perdre aigua i ser eficients. Complirem les mesures, però potser arriben una mica tard.
Es parla d’Esplugues com una nova ‘centralitat metropolitana’. Què vol dir això?
No és un terme que diem només nosaltres, sinó que està recollit en els informes de la mateixa àrea metropolitana, que ens distingeix com una de les seves noves centralitats. Tenim quatre eixos que ens estan convertint en un dels grans districtes d’innovació de l’àrea metropolitana. Un és el Healthcare, la medicina avançada basada en la intel·ligència artificial i les tecnologies. Al capdavant, hi ha l’Hospital Sant Joan de Déu, el Pediatric Cancer Center i l’edifici Unicas, que a finals de febrer es col·locarà la primera pedra. A més, el nou Clínic el tindrem a pocs metres i formarem part del nou consorci.
Quins altres eixos els converteixen en aquest districte de la innovació?
Un altre és la innovació en l’àmbit de l’alimentació i l’esport i després hi ha estudis que diuen que tenim oportunitats en altres dos eixos com la innovació urbanística i la potencialitat que podem crear a la façana de les rondes amb relació a la intel·ligència artificial. Estem treballant per crear les condicions perquè es produeixi ja. Els estudis diuen que serem capaços d’atraure inversió empresarial capdavantera en aquests sectors d’innovació. El nostre objectiu és multiplicar el PIB local per quatre. Perquè ho dic jo? No, perquè hi ha un estudi que ho diu. Una cosa és fer les coses bé i l’altra és innovar en un percentatge elevat. Aquests àmbits ho permeten i els estudis ens diuen que si ho fem ja i correctament podrem multiplicar el PIB per quatre.
