Dimecres, 4 de desembre de 2024
És notícia

La Diputació de Barcelona reforça el suport als municipis en el pressupost de 2025

Avatar photo
El pressupost de la DIBA per al 2025 és el quart més gran del sector públic català, només superat pels de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB

La Diputació de Barcelona (DIBA) preveu aprovar demà, 28 de novembre, el pressupost per al 2025, un dels més destacats en volum dins del sector públic català. Amb un import global de 1.308,59 milions d’euros, aquesta xifra representa un increment del 5,2% respecte al d’enguany i confirma el compromís de la institució amb els municipis de la província, especialment els de menor dimensió.  A més, el pressupost pendent d’aprovació es caracteritza per contemplar les realitats municipals i del país; com la sequera o la transició de l’ús de les energies renovables.  

El caràcter municipalista del pressupost es fa palès en la seva distribució: el 82,3% dels recursos es destinaran a assistència directa als governs locals. Aquest percentatge consolida la funció de la DIBA com a aliada fonamental dels ajuntaments, en particular dels que tenen menys capacitat financera. El percentatge restant, un 17,7%, es reserva per al funcionament intern de la institució, incloent-hi un increment retributiu del 2,5% per a la seva plantilla de 4.537 treballadors, repartits entre diversos organismes. 

Un pressupost alineat amb el nou Pla de Mandat

La diputada Filo Cañete, responsable dels Serveis Generals de la DIBA i alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, ha estat l’encarregada de presentar els grans eixos d’aquestes noves comptes. Segons Cañete, el pressupost del 2025 és “el primer en consonància amb el nou Pla d’Acció del Mandat” i deixa enrere el caràcter de “transició” que definia el del 2024. “Estem davant d’un pressupost que contempla fets tan importants com són les millores i qualitats de vida dels ciutadans”, ha assegurat. 

D’altra banda, ha destacat que les presents xifres tenen com a objectiu reduir les desigualtats entre municipis i fomentar la igualtat d’oportunitats en tot el territori. “Volem que tots els municipis, grans o petits, disposin dels mateixos recursos i oportunitats per al seu desenvolupament”, ha explicat.

El pressupost serà aprovat previsiblement amb el suport de totes les forces polítiques representades al Ple, amb l’excepció de VOX. Aquesta formació, segons ha indicat Cañete, ha estat deliberadament exclosa de les negociacions per la seva estratègia basada en “un discurs de l’odi i la discriminació”.

L’alcaldessa de Sant Adrià del Besòs ha confirmat la posició del govern respecte a VOX: “No volem formar part d’un partit que trasllada un missatge d’odi i discriminació. Nosaltres fugim d’aquest tipus de partits i polítiques. És per aquest motiu, que no volem cap acord pressupostari amb VOX”.

Cohesió territorial i inversions estratègiques

Les línies d’actuació principals de DIBA per al 2025 giren al voltant d’eixos estratègics com la cohesió territorial, la lluita contra l’emergència climàtica, la regeneració urbana, i la cohesió social, econòmica i cultural. Aquestes línies es tradueixen en diverses inversions i programes per reforçar infraestructures locals, fomentar l’educació, millorar els serveis socials i promoure el desenvolupament econòmic.

El pressupost destinarà 37,05 milions d’euros a la mitigació del canvi climàtic i a promoure la sostenibilitat, així com més de 326.000 euros a l’adaptació dels territoris a les conseqüències del canvi climàtic. En aquest marc, es dedicaran 34,94 milions d’euros a la millora i manteniment d’equipaments i espais naturals, amb l’objectiu de preservar la biodiversitat i garantir la seva resiliència davant els nous reptes ambientals.

A més, s’invertiran 16,11 milions d’euros en la gestió forestal, centrant-se en la prevenció d’incendis i en la protecció dels boscos, considerats essencials per a la regulació climàtica i la conservació d’ecosistemes. Aquest conjunt de mesures busca fomentar un desenvolupament sostenible i assegurar una resposta efectiva als impactes del canvi climàtic.

Pel que fa a les infraestructures locals, es preveu una inversió de 78,4 milions d’euros, amb un focus destacat en la millora de la xarxa viària (26,73 milions) i la mobilitat sostenible (15,41 milions). Això busca no només modernitzar les comunicacions locals, sinó també reduir l’impacte ambiental. En salut pública, s’invertiran 19,86 milions per promoure estils de vida saludables, abordant la salut mental i reproductiva, i combatent desigualtats socials.

Els serveis socials municipals representen el gruix més important del pressupost, amb 40,53 milions dedicats a programes que inclouen l’adaptació d’habitatges per a gent gran i dependents, i serveis residencials temporals d’estades temporals com RESPIR i SAUV, que rebran 24,97 milions. En l’àmbit més específic de la cohesió social, es destinaran 12,49 milions a polítiques d’igualtat i diversitat, amb un enfocament especial en el feminisme (8,94 milions) i el suport a la joventut (8,91 milions).

L’educació és una altra prioritat, amb 49,13 milions per combatre la segregació escolar i enfortir les capacitats dels municipis. Paral·lelament, els esports rebran 26,44 milions per millorar infraestructures i fomentar l’activitat física com a eina per a la salut i la cohesió. En turisme i comerç, les inversions busquen dinamitzar les economies locals amb 12,08 milions per promoció turística i 7,09 milions per al suport comercial local.

Finalment, en l’àmbit laboral, s’hi destinaran 25,69 milions d’euros per incentivar la formació i la inserció laboral, especialment adreçada a col·lectius demandants de feina. Entre els punts a destacar, es posa un gran èmfasi en la contribució a l’assessorament i al suport a les empreses que necessiten cobrir llocs de treball. Aquesta tasca serà assumida per la Xarxa de Serveis Locals d’Ocupació. Paral·lelament, la Xarxa d’Oficines Tècniques Laborals oferirà suport específic a les persones que presenten trastorns de salut mental.

Dependència dels ingressos estatals i estabilitat financera

Un dels reptes recurrents en l’elaboració dels pressupostos de la DIBA és la seva alta dependència dels tributs de l’Estat, que representen el 78% dels ingressos totals de la institució. Aquests tributs provenen principalment de l’IRPF, l’IVA i els impostos especials. La incertesa sobre l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2025 podria condicionar l’execució final de les previsions de la Diputació.

Malgrat aquest escenari, la DIBA ha optat per una gestió prudent, estimant un increment del 13% en l’aportació estatal. Aquesta previsió es basa en el comportament recent dels ingressos i en la situació econòmica general. A més, la institució continua exhibint una sòlida salut financera, mantenint-se sense endeutament des del 2021, fet que garanteix una notable estabilitat per abordar els reptes futurs.

Un dels pressupostos més grans del sector públic català

Amb els seus 1.308,59 milions d’euros, el pressupost de la DIBA per al 2025 és el quart més gran del sector públic català, només superat pels de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest volum de recursos evidencia la importància de la Diputació com a institució clau per al desenvolupament territorial i el suport als municipis.

Un model de governança plural i transversal

La DIBA, governada per una coalició entre PSC, ERC, Comuns i dissidents de Junts, ha volgut posar èmfasi en el consens i la col·laboració com a pilars del seu model de governança. A més de les forces del govern, es preveu que també donin suport al pressupost altres grups com el PP, Tot per Terrassa i part de Junts. Aquesta transversalitat reforça la legitimitat de les decisions preses i assegura una àmplia representativitat en les polítiques adoptades.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Una nova embarcació de la UdG per a la recerca submarina

Notícia següent

Viladecans trasllada ruscos d’abelles al Solsonès per a la seva protecció

Notícies relacionades