Les possibilitats són moltes, ja que només en un carrer són ja 254 els locals buits que es podrien transformar en habitatge. L’Ajuntament per si sol no pot assumir el cost que això suposaria i l’estratègia, segons detalla Torres, passa per incentivar la col·laboració amb els propietaris a través d’ajudes i incentius fiscals.
Els propietaris, defensa Torres, han d’acabar veient que canviant l’ús del local, adequant-lo com a habitatge i posant-lo al mercat de lloguer social, la inversió “els surt a compte” perquè deixaran de tenir un immoble tancat que els genera despeses però cap ingrés. Les primeres ajudes es donaran el 2022, quan s’aprovi un nou pressupost.
Aquesta prova pilot es farà amb uns locals determinats que, urbanísticament, no requereixen de cap requalificació per part de l’Ajuntament. Si la iniciativa té èxit i es fa extensiu al conjunt del carrer, però, el consistori hauria d’impulsar una modificació del planejament urbanístic per poder preveure l’ús residencial en aquests baixos comercials.
En aquest sentit, la Diputació de Barcelona ha lliurat ja al consistori un estudi que fixa les directrius urbanístiques per poder procedir al canvi d’ús d’aquests espais. El document també recull que, a banda dels locals, hi ha una quinzena d’antics hotels i pensions tancats des de fa anys que també podrien convertir-se en habitatges.
En aquest punt, però, el regidor d’Habitatge és menys optimista, ja que la majoria d’establiments estan fora de normativa. “Tenen construït més del que toca”, assegura. Això significa que qualsevol obra que es vulgui fer obligaria a adaptar l’edifici a la normativa actual i en alguns casos això implica l’enderroc d’algunes plates, amb el cost que això suposa.
