Segons ha apuntat, fer PRC als viatgers internacionals podria ser útil quan hi ha una “mobilitat residual” –tot i que ell creu que no- però fer proves de PRC, però “quan estem parlant de fer proves PRC massives als qui vinguin en un vol cal fer-ho des de diversos punts de vista”.
En aquest sentit ha recordat que en el cas que el test doni positiu cal “donar una sortida” al viatger, i un negatiu “no implica igualment que la persona no estigui infectada, sinó que no s’ha detectat el virus, i no sabem que pot passar els dies següents”.
Fer test massius als passatgers dels avions un darrere de l’altre, ha afirmat, pot donar una sensació de falsa seguretat i només tindria sentit si es fessin seguiments posteriors als negatius.
A més, segons Simón, caldria poder fer PRC als 300 o 400 viatgers dels vols intercontinentals en moments en què arriba “un avió darrere l’altre” i donar-los resultats de manera ràpida perquè “no se’ls pot tenir desperdigats”.
Això, a més de criteris tècnics i sanitaris, logístics i tecnològics, fa que el Ministeri dubti de l’interès real d’aquesta possibilitat. “Ara mateix”, ha afirmat, “el Ministeri no és procliu a la possibilitat de fer aquestes proves massives”.