Fa tot just una setmana de la gran redada que va unir més de mil agents de la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional en una intervenció conjunta de gran escala. 37 domicilis registrats, 61 persones detingudes i 8 quilos de droga decomissada, entre heroïna, cocaïna i anfetamines. Res no ha canviat. Uns dies de calma i retorn a la “nova normalitat”. És el pa de cada dia d’un barri a l’epicentre de Barcelona degradat de fa temps no per un grup de delinqüents, sinó per una situació estructural que no se soluciona d’un dia per l’altre.
Els robatoris a la gent del barri han augmentat especialment els darrers mesos, i ara afecten sobretot a les persones grans. L’absència de turistes no ha frenat ni la venda ni els delictes, simplement n’ha traslladat les víctimes. Any rere any es constata que una detenció no suposa mai un cop mortal; més aviat es converteix en una bona oportunitat per altres grups de narcotraficants que passaran, si és que els veïns no s’organitzen i ho impedeixen, a ocupar el mateix o altres immobles en qüestió d’hores, fins i tot de minuts. És ben simple: quan hi ha pressió sobre una zona, l’activitat es concentra en una altra.
La narcosala, oficialment anomenada Sala de Venopunció, Baluard, situada al número 13 de l’Avinguda de les Drassanes és, sobretot des de l’inici del confinament, un nou punt calent. S’han ocupat molts pisos, per exemple, al carrer de l’Om, que ha esdevingut una de les zones més conflictives. Contínuament s’està alertant a les autoritats, però ningú no actua. El resultat és ben visible.
L’aforament limitat del centre als drogodependents a causa de les mesures restrictives generals, origina llargues cues al carrer que són aprofitades pels intermediaris del gran negoci de la droga. Antonio Martínez, president de l’Associació de Veïns del Raval, constata com “molts d’ells vaguen simplement, o jeuen a les escales de l’ambulatori i altres edificis propers, on fan les seves necessitats, o bé roben per poder comprar. A causa d’aquest fet es produeixen reunions de narcotraficans que s’acumulen i converteixen l’escena en un gran punt de venda de metadona”.
La situació s’ha comunicat reiterades vegades a les administracions i és públicament coneguda i patida en la pell dels mateixos veïns. Però segueix. La gran quantitat de vivendes buides, propietat de bancs o institucions que no fan res per controlar els seus inquilins és un dels grans problemes de fons. Els immobles sense ús són ocupats per narcotraficants, i serveixen tant d’amagatall de substàncies com de centre d’operacions. La policia necessita una ordre judicial per a desallotjar-ne els ocupants, i aquesta no pot arribar sense una denúncia per part del propietari.
Ni les entitats financeres ni les autoritats no ho han fet fins ara, així que de moment són els veïns els que han hagut de crear un veritable sometent organitzat a través d’associacions i mantingut mitjançant xats i xarxes socials. Es preveia una gran manifestació conjunta que ha hagut de quedar aturada a causa de la situació sanitària, econòmica i política. El que es demana per ara és una inversió estructural en serveis socials i una actuació valenta per part de l’administració amb la mirada a llarg termini. De moment no és així. Antonio Martínez ho atribueix a una por inherent dins la política municipal. “Si s’actua amb contundència al Raval és possible que els problemes que de fa temps es concentren exclusivament al barri, es traslladin a altres zones”
El narcotràfic no només és mal efecte, mal exemple i robatoris. És també soroll, amenaces a veïns necessitats, ingerències en el dia a dia i sobretot, reincidència. Un habitatge del número 5 del carrer Reina Amàlia ha estat intervingut tres vegades per la policia, i tornat a ocupar, en totes tres ocasions, al cap de poques hores. Ángel Cordero, d’Acció Raval, una de les associacions de veïns més actives a la zona veu amb bons ulls l’ocupació policial, “però falten polítiques preventives i socials efectives. Cal més personal, més serveis i sobretot també, donar ús a les vivendes precintades”.
Una d’elles, a la zona de Drassanes, va quedar buida fa uns mesos. Els veïns van creure adient que s’hi instal·lessin col·lectius amb pocs recursos com el sindicat de manters o l’associació Espai de l’Immigrant, que lluita contra tota mostra de racisme i per oferir ajuda als nouvinguts. L’ajuntament va actuar molt més ràpid que en els altres casos per desallotjar-los. Fa set dies, l’oposició veïnal, va poder aturar-ne la primera estocada.
