El Gran Teatre del Liceu de Barcelona estrenarà durant la temporada 2022-23 l’òpera ‘La gata perduda’, una òpera cocreada amb veïns del barri del Raval que s’emmarca dins la iniciativa Opera Prima, la nova línia de creació artística comunitària de la sala, segons ha anunciat en una roda de premsa.
La dramaturga Victoria Szpunberg ha estat l’encarregada d’escriure el llibret, que gira al voltant d’un fet “inesperat” que té lloc a una dels carrers més coneguts del barri, i la composició de l’obra ha anat a càrrec d’Arnau Tordera i beu de les realitats musicals del Raval.
Alfons Reverté dirigirà la partitura, que comptarà amb la interpretació dels alumnes del Conservatori Superior de Música del Liceu i el Taller de Músics, entre d’altres, i Ricard Soler ha estat l’encarregat de la direcció en escena amb “una mirada sensible i oberta a la realitat del barri”.
Opera Prima és un projecte que va arrencar el 2018 i veurà la llum el 2022, i té l’objectiu de produir una òpera de nova creació cada tres anys a través de processos comunitaris per acostar el gènere a tots els públics, amb el suport de la Comissió Europea, que ha aportat fons a través del projecte TRACTION.
ACOSTAR-SE AL BARRI
El director general del Liceu, Valentí Oviedo, ha dit que amb aquest projecte pretenien evitar que la sala caigués en una situació anacrònica, allunyada de la societat: “Volíem poder compartir, dialogar i parlar des del ‘nosaltres'”
El president del teatre, Salvador Alemany, també ha explicat que va néixer al Raval i que per ell, de petit, el Liceu era allò que estava físicament a prop però espiritualment i conceptualment lluny, però que amb aquesta obra “l’acostament del Liceu ja no és una voluntat, sinó una realitat”.
També han explicat que el Liceu duu a terme projectes de responsabilitat social des dels 80, però que és la primera vegada que el projecte no s’orienta unidireccionalment –del Liceu a la societat–, sinó que té l’objectiu d’actuar conjuntament.
UN BARRI “INGOVERNABLE”
Han descrit el Raval com el barri més eclèctic i complex de Barcelona, amb 40 nacionalitats i la densitat d’associacionisme més elevada de la Unió Europea –té unes 50 associacions–, la qual cosa, segons han explicat, va facilitar que es posessin en contacte amb tota “la porositat” del barri.
Szpunberg ha dit que l’encàrrec li va semblar fascinant, sobretot per la idea d’unir un barri “ingovernable i inclassificable” amb un llenguatge com el de l’òpera, ple de codis tradicionals i de premisses formals que han variat molt poc al llarg dels anys, i que es relaciona en l’imaginari col·lectiu amb un ambient elitista i de poder, ha explicat.
Entre les inspiracions pel llibret, ha destacat l’assaig ‘Matar al Chino. Entre la revolución urbanística y el asedio urbano en el barrio del Raval de Barcelona’ de Miquel Fernández, com també la xerrada que va mantenir amb el director del centre cultural llibertari El Lokal, Iñaki García, perquè li va fer tenir en compte “tota la història política i de resistència” del barri.
També ha destacat el rol de les dones africanes de l’associació Ca la Dona, que el va fascinar “des d’un punt de vista sensorial i artístic”, i la comunitat filipina, que ha dit que li va interessar especialment i que té un paper important en l’òpera.
TENDRE I GROTESC
Szpunberg ha explicat que ha volgut capturar en l’obra la mescla de totes les comunitats que conviuen al barri, i que volia que el llibret es tenyís del caràcter ingovernable, “de vegades grotesc, de vegades molt tendre” del Raval amb un to que també fos còmic.
Encara treballen en el final, però ha explicat que la història “està plena de fabulació i misteri”, i que durarà 1 hora i 45 minuts i es dividirà en dues parts.
Tordera ha explicat que el repte per a ell amb aquesta obra ha estat trobar l’equilibri entre una música que pogués respondre una exigència d’excel·lència artística i que alhora respongués la diversitat de “colors, dinàmiques, procedències, sons i textures” del Raval.
