Barcelona dobla aquest estiu el nombre de refugis climàtics a la ciutat i n’amplia la disponibilitat durant tota la fase preventiva del Pla Calor des del 15 de juny fins al 15 de setembre en diferents horaris, de matí, tarda o tot el dia. Aquests espais compleixen les següents característiques:
-
- Proporcionen confort tèrmic a la població, mentre mantenen altres usos habituals.
-
- Estan dirigits especialment a les persones vulnerables a la calor (nadons, gent gran, persones amb malalties cròniques, etc), sempre i quan no requereixin atenció mèdica.
-
- Poden ser interiors (temperatura de 26 graus) o exteriors (parcs i jardins amb presència elevada de verd urbà i fonts d’aigua).
-
- Tenen bona accessibilitat i proporcionen àrees de descans.
Aquesta ampliació d’espais i disponibilitat ha permès garantir que el 37,5% de població tingui un refugi climàtic a 5 minuts a peu des de casa com a màxim (l’any 2020 era el 20%) i que el 87,6% a un màxim de 10 minuts (l’any 2020 era el 60,1%). Barcelona, per tant, consolida enguany els refugis climàtics durant l’estiu, un dels projectes inclosos al programa pilot Inclusive climate action del C40 Cities, en el qual diferents ciutats pioneres treballen per la justícia climàtica i per garantir una recuperació verda i equitativa. Barcelona centra la seva acció en reduir la pobresa energètica i millorar el confort tèrmic a les persones amb més vulnerabilitat davant l’emergència climàtica.
Els 162 espais es distribueixen de la següent manera arreu de la ciutat:
-
- 46 parcs i jardins
-
- 40 biblioteques
-
- 34 equipaments de proximitat
-
- 19 complexos esportius
-
- 11 escoles
-
- 9 museus
-
- 2 equipaments ambientals
-
- Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB)
Tots aquests espais estan degudament senyalitzats perquè siguin identificables per part de la ciutadania i es mantindran integrats en aquest dispositiu especial d’estiu mentre estigui operativa la fase preventiva per onada de calor fins al 15 de setembre.
Enguany s’han afegit a la xarxa d’espais les 11 escoles refugi climàtic que es van transformar l’estiu passat. Són les primeres 11 escoles refugi climàtic en funcionament a la ciutat on es van fer actuacions centrades en millorar el confort tèrmic del pati, amb més presència d’aigua, augment del verd, arbres i zones d’ombra verdes o bé cobertes, entre d’altres. Aquests refugis climàtics s’emmarquen en l’estratègia global de millora dels equipaments escolars per mitigar els impactes del canvi climàtic, d’acord amb la Declaració d’Emergència Climàtica de Barcelona.
La xarxa d’escoles refugi climàtic s’ampliarà de cara a l’any vinent i durant aquest estiu s’iniciaran actuacions en 9 centres educatius més.
Les 9 noves escoles ja estan treballant els projectes executius de les obres d’adequació i les actuacions que es realitzen en el marc del programa Transformem els patis en més naturalitzats, coeducatius i comunitaris, que impulsa l’Ajuntament de Barcelona a través del Consorci d’Educació de Barcelona i amb col·laboració de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Les noves escoles refugi climàtic són:
-
- Escola Parc de la Ciutadella (Ciutat Vella)
-
- Escola Auró (Eixample)
-
- Escola Ramon Llull (Eixample)
-
- Escola Francesc Macià (Sants-Montjuïc)
-
- Escola Tàber (Sarrià – Sant Gervasi)
-
- Escola de les Aigües (Horta-Guinardó)
-
- Escola Palma de Mallorca (Nou Barris)
-
- Escola l’Estel (Sant Andreu)
-
- Escola Bogatell (Sant Martí)
Serveis activats per protegir les persones de la calor
Durant aquests tres mesos, més enllà de l’activació de la Xarxa d’espais de refugi climàtic, els diferents serveis socials municipals incorporen sistemes d’alerta primerenca i protocols de comunicació específics per mirar de donar resposta a les situacions de vulnerabilitat sobrevinguda que es puguin produir a causa de la calor excessiva. Així doncs, per exemple, el Servei de Teleassistència Municipal efectua trucades informatives a les 90.000 persones usuàries per oferir consells i mesures de prevenció, de forma més intensiva a aquelles que presenten una vulnerabilitat més gran. En cas que es declari una onada de calor, el mateix servei activa un missatge de veu que reben automàticament totes les persones usuàries
Aquesta feina informativa preventiva també es desenvolupa mitjançant les 4.000 professionals i del Servei d’Atenció a Domicili (SAD) a les prop de 22.000 persones usuàries que compta el servei, i addicionalment als 1.500 habitatges amb serveis per a gent gran i apartaments tutelats. Aquests equipaments compten durant l’estiu amb sales comunes que deixen operatives durant l’estiu perquè funcionin amb aire condicionat durant 24 hores al dia i actuïn com a refugi climàtic.
A més a més, l’Ajuntament de Barcelona té en els Punts d’Assessorament Energètic (PAE) el servei per assessorar en matèria de defensa dels drets energètics davant de qualsevol avís de tall a famílies en situació de vulnerabilitat, així com de recomanacions i consells per tal d’optimitzar el consum energètic. El servei és accessible també durant tot l’estiu, a través del telèfon 93.000.80.54, on incorpora informació específica sobre els efectes de la calor, com combatre-la a l’exterior i a la llar, quins són els hàbits adequats en les hores del dia en què les temperatures són més altes i com fer un ús correcte dels sistemes de ventilació i refrigeració. Des de la seva creació el 2017, els PAE han atès ja prop de 100.000 persones, amb un creixement sostingut any a any que acredita la necessitat de la seva existència, aconseguint a estalviar més de 80.000 euros en les factures de veïns i veïnes durant el 2020 i més de 350.000 euros des del 2017.
Des que l’any 2007 es va posar en marxa per primer cop a la ciutat de Barcelona el protocol per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut, l’operativa ha anat incorporant millores any rere any, en un intent per limitar al màxim les 150 persones mortes l’any que s’estima que es produeixen a la ciutat per raons atribuïbles a la calor extrema. La calor excessiva i sostinguda en el temps comporta un augment de la mortalitat i la morbiditat, especialment entre els grups més vulnerables com són les persones grans, els nadons, les persones amb patologies cròniques o bé les persones amb diversitat funcional que tenen limitada la mobilitat i l’autocura. Lògicament, davant d’un escenari amb major nombre d’onades de calor i temperatures mitjanes més altes, els riscos incrementen i les xifres globals de mortalitat podrien patir una variació a l’alça.
En qualsevol cas, els protocols de prevenció contemplen diferents nivells de perill en funció de les temperatures. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) fa el seguiment dels casos de cop de calor que es puguin produir, mentre que el Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB) és qui actua com a referent en cas que la pujada de les temperatures obligui a elevar la fase preventiva actual fins a una fase d’alerta o d’emergència, que és la situació de màxim risc per a les persones. En aquest escenari de més risc, que s’activa quan les temperatures previstes s’enfilen per sobre dels 33,4 graus centígrads durant tres dies consecutius, el CUESB preveu no només realitzar trasllats de persones vulnerables fins a refugis climàtics en cas que sigui necessari, sinó també un operatiu específic a la via pública per repartir aigua a les persones, oferir informació i fins i tot alertar en cas que sigui necessari els serveis d’emergències mèdiques davant de les situacions més extremes que es puguin produir.
A causa dels efectes derivats de la crisi climàtica, es preveu que cada vegada hi hagi més freqüència i intensitat de les onades de calor. Actualment hi ha una onada de calor cada 4 anys de mitjana, però la previsió és que els pròxims anys aquesta freqüència es multipliqui per 8 en el millor escenari i fins a 16 en el pitjor.
