ACCEDIR ALS BÚNQUERS SERÀ DE PAGAMENT?

La Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona aprova un projecte per tancar la bateria antiaèria del Turó de la Rovira a partir de l’estiu

El cim de la “Muntanya Pelada”, base de canons i refugis per combatre els embats de l’aviació feixista durant la Guerra d’Espanya (1936-1939), i seu d’una extensa comunitat de veïns desplaçats per la sobtada modificació urbanística de l’any 1992, resta ja a mercè de la voluntat política de l’administració. De moment el Districte d’Horta-Guinardó ha aprovat ja el tancament del seu perímetre i la prohibició del lliure accés nocturn. La decisió passarà ara a exposició pública i haurà de ser ratificada de forma definitiva al plenari del Consell Municipal. El pla preveu la construcció d’una tanca de dos metres d’alçada, amb sis accessos concrets i una anella circumdant ben definida que costarà 671.565 euros.

El consistori justifica aquesta restricció per l’augment de la massificació de la zona. Una “turistificació”, que ha augmentat de manera exponencial d’ençà de 2010, i que el mateix Ajuntament, no pas cap altre agent extern, s’ha encarregat de promocionar els darrers anys. Ho ha fet modificant i adeqüant l’espai museístic, compactant els accessos amb sauló i sobretot incorporant l’indret en lloc preferent dins les guies i els recorreguts turístics de la ciutat. Rosa Alarcón, regidora del Districte d’Horta-Guinardó, assegura que l’actuació és necessària per frenar la proliferació de botellons i la degradació d’alguns elements del patrimoni històric. El pla, asseguren els tècnics del districte, s’ha fet de manera consensuada amb els veïns. Quan es parla de veïns, tanmateix, es fa sempre únicament en referència a les associacions que d’una manera o d’una altra, depenen de l’Ajuntament.

S’ha pretès, a nivell oficial, desvincular l’actuació actual de qualsevol context més general. Però no es pot analitzar l’assumpte sense tenir en consideració el concurs que ja és en marxa per a la reforma del Gran Parc Urbà dels Tres Turons. La Modificació del Pla General Metropolità del 2010 va acabar d’adequar les condicions legals necessàries per convertir 123 hectàrees dels turons del Carmel, la Rovira i la Creueta del Coll en una gran “Zona Verda” per a alguns, o en un gran “Parc temàtic” per als altres. Ni més ni menys que 300 habitatges, més de 100 famílies, resten simplement pendents d’expropiació. Fran Bernal, portaveu de la plataforma Salvem els Tres Turons, recorda que “la manca de control de la fauna, les plagues i el manteniment general de l’indret ha durat anys. I s’ha fet amb voluntat política per crear-hi unes condicions que justifiquin ara una imminent intervenció urbanística”. L’Ajuntament parla de verd i de recuperació ecològica. El cert però és que s’han tallat arbres per procedir a les obres de compactat del camí d’accés, i que, en la darrera reunió amb els veïns afectats, de març de 2020, el mateix regidor d’urbanisme admetia sense embuts que, més enllà d’un mapa, no té cap coneixement concret del territori.

Els lloguers d’algunes vivendes, com és el cas de veïns de Can Baró, han pujat de manera exagerada els darrers anys, i han patit increments que van des dels 700 fins als actuals 1.100 o 1.200 euros mensuals. És l’anomenat procés de “Gentrificació Verda”, és a dir, una pressió exagerada als habitants amb condicions inassolibles per poder foragitar-los i passar a construir de nou. Fran Bernal denuncia que “és un moment molt delicat a nivell social i econòmic com per estar preveient aquest tipus de pressions i d’inversions que es faran, especialment si considerem la destrossa veïnal i social que aquestes reportaran”. Les vivendes del Turó de la Rovira ocupen només un 5% de la massa forestal del Parc. “No ens oposem a un espai verd, només demanem que es respectin les famílies que fa dècades que hi viuen”.

El tancament del cim d’aquest mirador privilegiat de la ciutat, de 267 metres d’alçada enmig del pla de Barcelona, reporta molts paral·lelismes amb el que va passar, d’ençà de 2012, a la muntanya veïna del Parc Güell. S’han seguit, si més no, cronològicament, idèntics passos: promoció turística, inversions que no van per al manteniment, obres de remodelació que han destruit elements del patrimoni cultural i tancament perimetral. El desenllaç del primer cas ja el sabem: taquilla i pagament. Res no convida a pensar ara als activistes veïnals que han dedicat tan de temps i esforços que al Turó de la Rovira no li esperi la mateixa sort.