Absolts els presidents de la Falange i Alianza Nacional per falta de proves

La investigació va començar amb un pamflet fals que anul·la la resta de proves

El jutjat penal 8 de Barcelona ha absolt els presidents de la Falange, Pedro Pablo Peña, i Alianza Nacional, Manuel Andrino, acusats d’un presumpte delicte d’incitació a l’odi i a la violència en els seus discursos el 12 d’octubre del 2013 en un acte a Montjuïc (Barcelona).

La sentència, que ha consultat Europa Press, els absol perquè no s’ha demostrat que fossin responsables d’un document que incitava a cometre actes violents durant el Dia de la Hispanitat, i pel qual es va obrir la investigació que també va incloure les declaracions d’aquella jornada.

Durant el judici, un mosso de la Unitat d’Investigació del cos que es dedica als delictes amb motivació ideològica d’extrema dreta va explicar que aquell document, signat per Ultra Sur i La España en marcha, era fals, i els tècnics de l’Ajuntament de Sabadell (Barcelona) que el van enviar al fiscal per denunciar van declarar que l’havien rebut per les xarxes socials.

“La prova inicial, que és el document que denuncia la Fiscalia, és totalment fals, i en conseqüència s’ha d’aplicar la teoria dels fruits de l’arbre enverinat”, segons la qual una prova il·lícita anul·la totes les que en deriven, tot i que sigui de manera legal, com passa en aquest cas amb el document fals i la resta de proves que el fiscal va aportar per acusar-los de delicte d’odi en els discursos.

Peña i Andrino van rebutjar declarar durant el judici, en el qual es van reproduir expressions com, en referència a l’inici del procés sobiranista, que “la bala hauria de ser per a la classe política espanyola, i per a la cúpula militar que ha permès aquest atropellament”.

“Respondrem com van respondre els unionistes a Irlanda”, va sostenir Peña per afirmar que el camí és la violència, en les seves paraules, i va cridar a enderrocar la monarquia i defensar Espanya amb sacrifici i la vida si fos necessari.

En el seu discurs, Andrino va apel·lar a actuar com en el cop d’estat del juliol del 1936: “Estem disposats a morir, però també a matar per Espanya, només faltaria”.