Membres de la comunitat jueva a Catalunya i d’altres col·lectius que van patir l’horror nazi, com el poble gitano, la comunitat LGTBI i els republicans deportats, han recordat aquest dimecres les víctimes de l’Holocaust en un acte a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, que també ha reunit representants polítics de l’Ajuntament i de la Generalitat. L’encesa d’espelmes, un minut de silenci i interpretacions musicals han tenyit d’emoció i solemnitat l’acte amb motiu del 27 de gener, dia designat per commemorar la memòria de les víctimes de l’Holocaust. Nora Gaon, que ha parlat en nom de les comunitats jueves de Barcelona, ha avisat del “debilitament” de les lliçons d’aquell horror en l’Europa actual i de l'”ús erroni” del terme ‘genocidi’.
Nora Gaon, que viu a Israel i que forma part de la comunitat jueva a Barcelona, ha lamentat que el terme ‘genocidi’ s’utilitzi avui dia com a “eina política sense basar-se en la comprensió del concepte” i “tergiversant-ne el context històric i legal”. “El 27 de gener és un dia de reflexió, també de l’ús i abús de termes claus com ‘genocidi’”, ha afirmat.
“Avui dia a tot Europa es dona testimoni de l’absència o debilitament de les conclusions de la Segona Guerra Mundial en general i de l’Holocaust en particular. L’ús erroni del terme és part d’aquesta debilitat”, ha dit Gaon, sense fer referència directa a les acusacions de genocidi contra Israel per la guerra a Gaza. El Tribunal Internacional de Justícia ha de determinar en els propers dies si és “plausible” que l’estat hebreu sigui còmplice o estigui cometent un genocidi.
Aquesta ha estat l’única referència al context actual internacional, marcat per la guerra entre Israel i Hamas, en un acte que ha recordat els 6 milions de jueus que van ser assassinats als camps d’extermini i totes les persones que van patir l’infern nazi. Els participants han coincidit a advertir que és important recordar, perquè la barbàrie no es repeteixi.
“La fragilitat de la llibertat”, ha recordat un missatge projectat a les façanes de l’Ajuntament de Barcelona i del Palau de la Generalitat, davant la mirada de regidors dels grups polítics municipals i representants de la Generalitat, entre altres autoritats.
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha alertat sobre la política de l’odi, que “s’alimenta de les preocupacions legitimes de la gent corrent i les instrumentalitza per fer avançar l’agenda reaccionària”. “La por al veí dona pas a l’odi i l’odi és la porta d’entrada a les atrocitats”, ha observat la consellera, que també ha destacat que la memòria democràtica és el “millor antídot contra la barbàrie” i que el deure de recordar és també el deure de “defensar la dignitat i el valor de la vida de qualsevol persona humana” i de “posar el crit al cel davant la persecució de persones innocents”.
L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va declarar el 27 de gener el dia internacional per commemorar la memòria de les víctimes de l’Holocaust, ja que és la data, del 1945, en què l’exèrcit soviètic va alliberar el camp de concentració i d’extermini d’Auschwitz-Birkenau. L’objectiu és preservar la memòria històrica i explicar el genocidi i les atrocitats del règim nazi, que va assassinar 11 milions de persones, jueus, de minories ètniques i socials i de qualsevol dissidència.
