El comerç tradicional continua perdent pes a Barcelona. Entre el 2016 i el 2024, la ciutat ha perdut una de cada quatre merceries i drogueries, segons els censos municipals de locals comercials consultats per l’ACN. La davallada també afecta altres negocis de tota la vida, com les sabateries, les botigues de pell, les peixateries, les carnisseries o els establiments d’ous i aviram.
Les dades dibuixen una transformació profunda del model comercial barceloní, amb una ciutat que manté un fort dinamisme en nombre total de locals actius, però on molts establiments de proximitat i de venda al detall han anat desapareixent de manera sostinguda.
En el cas de les merceries, ja n’hi ha menys de 200 a tot Barcelona. Un dels tancaments més recents és el de la històrica merceria Tarragona, al barri de Gràcia, que va abaixar la persiana a principis de juliol després de 109 anys d’activitat.
“Abans hi havia una merceria cada tres cantonades”
La centenària merceria Perelló, al barri de Sant Andreu, encara resisteix després de 103 anys d’història. El seu responsable, Ramon Martínez Perelló, tercera generació al capdavant del negoci, admet que el futur no està assegurat i que no té clar que la quarta generació n’agafi el relleu.
“Abans hi havia una merceria cada tres cantonades, ara n’hi ha una cada tres barris”, resumeix Perelló, que atribueix part del retrocés a la competència dels grans basars, especialment pel tipus de producte que ofereixen.
Tot i això, assegura que el negoci continua viu gràcies a la capacitat d’adaptar-se al client i al servei personalitzat. “De moment en tenim per uns quants anys”, afirma, i no descarta que la botiga pugui continuar en el futur encara que sigui a través d’un traspàs.
Sabateries, drogueries i peixateries també van a menys
El retrocés no és exclusiu de les merceries. Les sabateries i negocis de pell han perdut 250 establiments en menys d’una dècada, gairebé un 30% del total que hi havia el 2016. Les drogueries i perfumeries també han patit una caiguda important, amb el tancament d’uns 200 negocis dels prop de 800 que encara constaven fa vuit anys.
En l’àmbit alimentari, la transformació també és clara. Barcelona ha perdut 141 peixateries i marisqueries, gairebé una de cada quatre. Les botigues d’ous i aviram han baixat un 15%, mentre que les carnisseries han perdut 120 locals, un 10% del total del 2016. També disminueixen els establiments de fruita i verdura, amb 158 locals actius menys.
El debat sobre com protegir els locals emblemàtics
El retrocés del comerç tradicional arriba després que l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, plantegés regular els lloguers comercials i crear un fons per comprar locals emblemàtics “en risc”.
El president de la Fundació Barcelona Comerç, Pròsper Puig, admet que el tancament de negocis tradicionals “és una realitat”, però defensa que els eixos comercials mantenen una “fortalesa important”. Segons Puig, el comerç que necessita presencialitat resisteix millor que altres sectors més afectats per la compra en línia.
Des del sector, però, també es reclamen facilitats. Ramon Martínez Perelló demana mesures econòmiques, però també menys càrrega normativa o fins i tot un “estatus especial” per protegir aquest tipus de comerços.
Més locals actius, però menys comerç de tota la vida
La paradoxa és que Barcelona no té menys activitat comercial. Actualment, consten 61.875 locals actius a la ciutat, un 2,6% més que el 2016 i un 5% més que el 2022. Per tant, la desaparició del comerç tradicional no respon a una caiguda global de negocis, sinó a un canvi de model.
Alguns sectors creixen amb força, com els establiments de gimnàs i fitness, que han augmentat un terç des del 2022. També ho fan les activitats d’emmagatzematge, amb un creixement del 44% en només dos anys, un increment que es pot vincular a l’impacte del comerç electrònic.
L’Ajuntament descriu Barcelona com una ciutat “molt activa en comerç i serveis” i amb una densitat comercial superior a altres metròpolis com París. Tot i això, les dades mostren que el comerç de proximitat més tradicional perd espai davant nous operadors, nous hàbits de consum i una transformació accelerada dels carrers comercials.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat