Barcelona estrena un nou portal del Nomenclàtor, una eina renovada que facilita la consulta dels noms oficials, actuals i històrics dels carrers, places, jardins i espais públics de la ciutat. El web posa a l’abast de la ciutadania les fitxes de més de 4.600 vials, amb informació històrica, contextualització dels noms i eines de cerca avançada.
L’Ajuntament ha renovat una plataforma que tenia prop de vint anys i que, tot i ser un dels webs patrimonials més consultats, necessitava una actualització funcional i una millora d’accessibilitat. El nou portal permet consultar la història dels carrers, l’any d’aprovació, el recorregut, fotografies i altres informacions detallades.
Una de les principals novetats és la possibilitat de localitzar els vials sobre el mapa de la ciutat. També s’hi podrà obtenir l’acreditació de canvi de nom de carrer, necessària per fer determinats tràmits.
Consultes i propostes de nous noms
El portal incorpora un canal perquè la ciutadania pugui fer consultes i proposar noves denominacions directament a la Secretaria de la Ponència del Nomenclàtor. Segons l’Ajuntament, aquesta via permetrà una gestió més eficient de les comunicacions amb veïns i entitats.
El web també permet consultar els criteris generals, el procediment d’assignació de noms als espais públics i el funcionament de la Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona.
Més enllà de ser una guia urbana, el consistori presenta el nomenclàtor com una porta d’entrada a la memòria social, cultural i democràtica de la ciutat. Els noms dels carrers, defensa l’Ajuntament, expliquen quins valors, lluites i referents es volen preservar i transmetre.
Més perspectiva de gènere i memòria democràtica
La renovació del portal s’emmarca en el Pla estratègic de polítiques de memòria de l’Ajuntament 2026-2030, que situa la revisió del nomenclàtor com una actuació clau per incorporar criteris de memòria democràtica, perspectiva de gènere i visibilització de col·lectius històricament infrarepresentats.
En els darrers anys, Barcelona ha impulsat una política activa de feminització del nomenclàtor per corregir el desequilibri històric en l’espai públic. Només en les dues ponències d’aquest 2026 s’han aprovat 21 noves denominacions dedicades a dones vinculades a la cultura, la ciència, la filosofia, l’activisme social, el sindicalisme i la política.
Amb aquestes incorporacions, més de la meitat dels nous espais aprovats durant l’actual mandat porten nom de dona.
Nous referents a l’espai públic
Entre les noves denominacions destaquen noms com les escriptores Isabel-Clara Simó, Teresa Pàmies i Anna Maria Moix, o la fotògrafa Colita. També s’hi incorpora la represaliada antifranquista Mercedes Núñez Targa, que substitueix al nomenclàtor el nom del falangista Ruiz de Alda en aplicació de la legislació de memòria democràtica.
El nou nomenclàtor també suma referents com Nativitat Yarza Planas, primera alcaldessa elegida democràticament a Catalunya; Gerda Taro, pionera del fotoperiodisme de guerra; Mercè Comaposada, cofundadora de l’organització feminista Mujeres Libres; i les filòsofes Hannah Arendt i Simone Weil.
L’Ajuntament defensa que aquesta transformació vol fer més visibles les memòries republicanes i antifranquistes, les lluites feministes, l’activisme veïnal, els moviments obrers i les trajectòries de persones que van patir exili, repressió o oblit.
El Pla estratègic també preveu continuar incorporant referents de col·lectius tradicionalment invisibilitzats, com persones migrades o membres del col·lectiu LGTBI. En aquest àmbit, el consistori destaca el faristol de la Rambla que recorda la primera manifestació de l’Orgull a l’Estat espanyol, el 26 de juny de 1977, i el reconeixement de figures com Carmen de Mairena.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
