L’Ajuntament de Barcelona encara l’últim any d’execució dels fons europeus Next Generation per a la rehabilitació d’habitatges a la ciutat amb un balanç positiu dels tres primers anys en funcionament del programa. Des de l’any 2022 s’han rebut sol·licituds d’ajuts per a gairebé 8.700 habitatges, una xifra que representa un creixement de la demanda molt destacat respecte a la dinàmica habitual de rehabilitacions a la ciutat dels anys anteriors.
Barcelona compta amb una assignació total de gairebé 170 milions d’euros per a la rehabilitació i regeneració urbana, 111,5 milions d’euros provenen del fons Next Generation, als quals s’han sumat 58 milions d’euros complementaris aportats pel Consorci de l’Habitatge de Barcelona. Fins ara, s’han assignat 91 milions d’euros dels fons europeus, el que representa el 82% del total, i 27 milions del complement municipal. Aquestes xifres demostren el bon desplegament del programa que finalitzarà el 30 de juny de 2026.
Pel comissionat d’habitatge, Joan Ramon Riera, rehabilitar és un dels eixos principals del Pla Viure per seguir ampliant el parc públic d’habitatge de la ciutat. “Barcelona disposa d’un parc d’habitatge envellit i l’estratègia de rehabilitació ens permet guanyar habitatge públic que es trobava obsolet i adequar-lo en termes de sostenibilitat i accessibilitat tant en el parc públic com en el privat.” ha afegit.
L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa nou convocatòries, set de les quals amb finançament Next Generation:
- Ajuts a la rehabilitació de l’Edifici (programa 3 Edificis)
- Ajuts a la rehabilitació de l’habitatge (programa 4 Habitatge)
- Ajuts a la rehabilitació dels 23 barris del Pla de Barris (programa 1 Barris)
- Ajuts a la rehabilitació dels edificis d’habitatge públic (programa 1 Barris)
- Ajuts a la rehabilitació del barri de Canyelles (programa 1 Barris)
- Ajuts a la rehabilitació dels barris inclosos en els àmbits de regeneració urbana (programa 1 Barris)
- Ajuts a la rehabilitació d’interiors d’habitatges per incorporar a la Borsa d’Habitatge de Lloguer de Barcelona
- Ajuts a la rehabilitació per a actuacions d’accessibilitat
- Ajuts a l’elaboració del Llibre de l’Edifici i Projectes
Dues d’aquestes convocatòries, les relatives als barris del Pla de Barris i a les finques de la resta de barris de la ciutat ja han superat la dotació pressupostària disponible. A més, es preveu que aviat també la superin la línia d’ajuts de rehabilitació d’edificis públics.
El programa 1 Barris, destinat a la rehabilitació dels edificis dels 23 barris inclosos al Pla de Barris, a la rehabilitació del parc d’habitatge públic, i a la regeneració urbana d’àmbits com el Besòs-Maresme, Canyelles o la Trinitat Vella, és el que disposa de la dotació pressupostaria més elevada, més d’un 58% de l’import total.
De les sol·licituds d’ajuts a la rehabilitació rebudes en aquests tres anys, el 56% corresponen al programa Barris; el 34% per al programa d’Edificis (habitatges inclosos en les zones de la ciutat que no pertanyen ni al Pla de Barris ni als àmbits de regeneració urbana), i el 10% a la línia destinada a la rehabilitació d’habitatges, com serien els canvis de finestres o sistemes de climatització. A més, cal destacar que, s’han rebut més de 13.000 sol·licituds d’habitatges a la subvenció per a la redacció de projectes de rehabilitació i del Llibre de l’Edifici.
Millores en l’accessibilitat i en l’eficiència energètica
Les actuacions sol·licitades per a la rehabilitació d’habitatges reflecteixen una aposta decidida per la millora de qualitat de vida i l’eficiència energètica del parc residencial. Les intervencions han abastat principalment finques amb una mitjana de construcció de 70 anys, amb una atenció especial als barris del Pla de Barris i als àmbits de regeneració urbana.
Entre les tipologies d’actuació més freqüents, a banda de les actuacions de renovació energètica, imprescindibles per optar als ajuts Next Generation, destaquen les millores d’accessibilitat, amb un 45% de les sol·licituds al programa Barris i un 17% a la resta de barris de la ciutat, i la instal·lació d’energies renovables, presents en el 34% de les sol·licituds del programa Barris i un 48% de la resta de barris. Una de les actuacions més sol·licitades ha estat la instal·lació d’ascensors, ja que més de la meitat de les finques presentades no en disposava.
El cost mitjà de les actuacions de rehabilitació per habitatge s’ha situat entre els 33.000 i els 39.000 euros, amb subvencions que han cobert de mitjana fins al 64% del cost total. Pel que fa a l’estalvi energètic, s’estima que les actuacions contribueixin a estalvis energètics mitjans del 56% en demanda i prop del 59% en consum d’energia primària no renovable. Aquestes dades posen de manifest l’impacte real i transformador de les polítiques de rehabilitació impulsades a Barcelona.
Aposta municipal per la rehabilitació
La rehabilitació residencial és una política pública que contribueix a millorar la seguretat, la salubritat, l’accessibilitat i l’eficiència energètica, amb l’objectiu de contribuir a proveir habitatge digne i adequat mitjançant edificis més segurs, més saludables i confortables, que redueixin les emissions i permetin estalviar energia i reduir la pobresa energètica. A més, davant l’actual i futur context de canvi climàtic, on els episodis de calor extrema són cada cop més freqüents, es fa imprescindible actuar en la renovació energètica de la gran majoria del parc d’habitatge de la ciutat, que es va construir sense mesures d’aïllament tèrmic.
Barcelona és una ciutat amb un parc d’habitatge envellit, d’acord amb les dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, el 87% dels edificis residencials de la ciutat van ser construïts abans de 1980 i un 81% dels edificis tindrien una qualificació E o inferior en referència al volum d’emissions globals de CO2. A més, només consten grans reformes de rehabilitació a un 10% dels edificis de la ciutat.
Per intentar revertir aquesta situació, diversos organismes nacionals i internacionals han situat la renovació del parc d’habitatges com un dels objectius més importants d’aquesta dècada. I l’Ajuntament de Barcelona també l’ha situat com una de les principals línies d’actuació del Pla Viure: la rehabilitació i millora dels habitatges des de la sostenibilitat, l’accessibilitat i el confort. Els objectius amb els quals es treballa és desplegar la rehabilitació amb la mirada oberta en els cicles de vida, rehabilitar per permetre que la gent envelleixi activament en ells i, alhora, promoure la sostenibilitat i l’eficiència energètica.
La rehabilitació és un dels grans objectius del Pla Viure que impulsa l’Ajuntament de Barcelona per tal de coordinar i desplegar les polítiques cap a la universalització del dret a l’habitatge.
