Avui Barcelona ha viscut una d’aquelles nits destinades a quedar gravades per sempre en la memòria de l’afició blaugrana. La nit en què el Barça s’ha acomiadat d’Alexia Putellas, la seva capitana, la seva líder i una de les figures més importants de la història del club.
Hores abans de l’inici del partit, als voltants de l’estadi Johan Cruyff ja es respirava que no era una jornada qualsevol. Les samarretes amb el dorsal 11 dominaven cada racó, mentre centenars d’aficionats arribaven amb el mòbil preparat per immortalitzar un adeu històric. Entre abraçades, somriures nerviosos i ulls plorosos, molts culers compartien la mateixa sensació: encara no estaven preparats per dir adeu a la seva reina.
Famílies senceres, grups d’amigues i nenes amb la samarreta blaugrana caminaven cap a l’estadi amb l’emoció a flor de pell. Perquè Alexia fa temps que va deixar de ser només una futbolista. La de Mollet del Vallès s’ha convertit en el símbol d’una generació que ha vist com el futbol femení passava de lluitar per fer-se lloc a omplir estadis i emocionar una ciutat sencera.
El protagonisme de la nit tenia nom i número
Les graderies s’han tenyit del número 11. Pancartes, càntics i llargues ovacions han acompanyat una nit carregada de nostàlgia, on cada aplaudiment semblava voler retenir el temps uns segons més.
El protagonisme de la jornada tenia nom i número: Alexia Putellas i el seu etern dorsal.
El resultat final, una victòria blaugrana per 2-1 contra la Reial Societat, ha quedat completament en un segon pla. La nit pertanyia a Alexia. I ella també ha deixat el seu últim gest simbòlic: una assistència a Aitana Bonmatí en el segon gol del Barça, una imatge carregada de significat que molts aficionats ja interpreten com el relleu entre dues generacions històriques del club.
El moment més emotiu ha arribat al minut 80. Pere Romeu ha decidit substituir la capitana i tot l’estadi s’ha posat dret per acomiadar una futbolista que ha marcat una era. Les seves companyes, i també les jugadores de la Reial Societat, han format un passadís d’aplaudiments mentre el Johan Cruyff esclatava en una ovació eterna.
Un “gràcies” col·lectiu a catorze temporades d’història
L’homenatge, però, havia començat molt abans. Aquest mateix matí, el Spotify Camp Nou ja havia retut reconeixement a la capitana en un acte carregat d’emoció, convertit en el primer gran “gràcies” d’una afició entregada a una jugadora que ha ajudat a transformar la història del Barça femení.
En acabar el partit, el Johan Cruyff ha tornat a emocionar-se amb els parlaments finals. Després de la projecció d’un vídeo homenatge, Alexia s’ha dirigit a l’afició amb un discurs sincer i emotiu, agraint el suport rebut durant tots aquests anys i recordant les nits “inesborrables” viscudes amb la samarreta blaugrana.
La capitana ha assegurat que deixa de ser jugadora culer “per tornar a ser aficionada culer” i ha acabat entonant “Un dia de partit” amb tota l’afició abans d’acomiadar-se amb un “Visca el Barça i visca Catalunya”.
Una nit de comiats al Barça femení
Però la nit no només ha estat marcada per l’adeu d’Alexia. Mapi León, Marta Torrejón i Ona Batlle també han disputat el seu últim partit amb la samarreta blaugrana, posant punt final a una etapa irrepetible en la història del Barça femení.
Més enllà del marcador, Barcelona ha viscut una nit que ha traspassat el futbol. Una nit d’emoció, nostàlgia i gratitud cap a unes jugadores que ja formen part, per sempre, de la història del club i del cor del barcelonisme.
