L’Audiència de Barcelona ha absolt aquest dimecres, 22 d’octubre, un guàrdia urbà de la capital que el 21 de novembre de 2020 va disparar a l’abdomen d’un sensesostre al passeig de Sant Joan. La víctima —d’origen hongarès— és il·localitzable des de fa anys i no hi ha hagut acusació particular. La Fiscalia era partidària de l’absolució per defensa pròpia, mentre que només havia comparegut l’acusació popular de Fundació Arrels, motiu pel qual el tribunal ha tancat la causa, com demanava la defensa.
Segons la fiscalia, els agents van acudir arran d’un avís veïnal perquè les pertinences del sensesostre impedien l’accés a un immoble. L’home es va desplaçar de carrer Casp fins a plaça Tetuan sense aturar-se i, quan una furgoneta li va barrar el pas, “es va llançar cap a l’agent amb el ganivet”.
L’agent hauria fet un primer tret a terra i un segon que el va ferir greument. Arrels contradiu aquest relat i sosté que va ser l’agent qui va causar lesions a Marjan, que va estar quatre mesos ingressat a l’Hospital de Sant Pau.
La fiscalia i l’agent acusaven el sensesostre d’atemptat contra l’autoritat i la fiscal demanava commutar la presó per 4 anys d’internament psiquiàtric, atès un trastorn delirant crònic amb esquizofrènia paranoide i un episodi psicòtic agut que anul·lava les seves facultats. Arrels demanava 10 anys de presó per intent d’homicidi amb agreujant d’“aporofòbia”.
La clau processal: acusació popular i ‘doctrina Botín’
La defensa va invocar la ‘doctrina Botín’, que impedeix celebrar judici si només hi ha acusació popular —excepte quan la víctima ho reclama. Arrels al·legava que una altra secció de l’Audiència havia permès seguir amb acusació popular en incloure’s l’agreujant d’aporofòbia; però el tribunal ha resolt que la causa ha avançat sense notificar l’acusació particular (advocat d’ofici) i sense autorització de la víctima perquè Arrels es personés en nom seu.
Reacció d’Arrels
L’entitat insisteix que és un cas d’“aporofòbia” i critica que s’activessin policies i no serveis socials davant d’una situació de carrer. Considera l’actuació “del tot desproporcionada” i denuncia que s’hagi “revictimitzat” l’home. Eva Hobeich, cap de l’equip jurídic, ha lamentat “una interpretació molt restrictiva” que imposa “exigències” difícilment assumibles per a persones sense llar: “S'ha de tenir en compte que no tenen telèfons mòbils, que no tenen cases on els poden arribar les notificacions i no tenen un espai en el qual estan segurs i de manera permanent”.
Ha afegit que aquesta “interpretació molt restrictiva” és “contrària als drets fonamentals i l'accés a la justícia” i que estan “tristos” perquè no s’hagi jutjat l’agent, en tractar-se d’un assumpte “d'interès d'ordre públic”. “Veiem que és molt difícil poder arribar ni a fer un judici. Ja no parlo d'una sentència, que podria ser absolutòria, però és que en aquest cas no podem fer un judici per valorar si aquesta actuació ha estat proporcionada o no i si aquesta actuació és aporofòbia o no”, ha dit, anunciant recurs contra l’absolució.
