Un informe dels serveis d’investigació del Consell de la Unió Europea assenyala que els llogaters de Barcelona i Madrid destinen el 74% del salari a pagar el lloguer, només per darrere de Lisboa (116%).
El document es fa públic a menys de 24 hores d’un debat orientatiu al Consell Europeu que, per primera vegada en una cimera, abordarà la crisi d’habitatge al conjunt de la UE. L’estudi també xifra en +72% l’augment del lloguer a Espanya en l’última dècada, per sobre de la mitjana de la UE (+58,3%).
Després de Barcelona i Madrid, el percentatge del sou destinat al lloguer és: Milà (72%), Roma (65%), Dublín (62%), Atenes (57%) i Varsòvia (56%). Per sota del 50% destaquen Luxemburg i Frankfurt (34%), Hèlsinki (35%), Viena (37%), Brussel·les i Berlín (40%).
L’informe situa Espanya en un augment del +72% l’última dècada pel que fa al lloguer. Al capdavant hi ha Hongria (+237%), Lituània (+147%), Portugal (+147%) i Bulgària (+137%). Els increments més moderats entre 2015 i 2025 s’han donat a Itàlia (+13,3%), Xipre (+13,7%) i França (+26,7%). Finlàndia és l’únic estat amb descens (−0,4%).
A més, Espanya és entre els cinc països on els joves s’independitzen més tard (amb 30 anys de mitjana), només per darrere de Croàcia (31,3), Eslovàquia (30,9), Grècia (30,7) i Itàlia (30,1).
Controls de lloguer, efectes mixtos
L’informe recull mesures com la regulació dels lloguers, però adverteix d’efectes no desitjats fora de les zones controlades: “Tot i que els controls de lloguer són molt efectius per reduir els preus dels habitatges sota règim controlat, també provoquen que hi hagi lloguers més alts en els habitatges no controlats, menys mobilitat residencial, menys manteniment i una reducció en la construcció d’habitatges”.
La discussió dels líders dels 27 no preveu acords concrets, però la inclusió del tema a l’agenda evidencia la magnitud del problema. Paral·lelament, l’aliança Mayors for Housing, liderada per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reclamat als estats que “donin poder” a la Comissió Europea per “actuar amb urgència”.
En una carta a Ursula von der Leyen i António Costa, els alcaldes afirmen: “El nostre missatge és clar: hem d’actuar ara. No hi ha temps per perdre. Nosaltres, les ciutats, estem preparades. Estem disposades a col·laborar amb les institucions de la UE per oferir una resposta ambiciosa, substancial i duradora a la principal crisi que afecta les nostres ciutats i ciutadans”. I conclouen: “El debat d’aquesta setmana al Consell Europeu és un moment clau en aquest sentit. És essencial que els estats membres reconeguin la magnitud de la crisi i donin poder a la Comissió Europea per actuar amb urgència”.
