Andorra Endavant va ser la principal sorpresa de l’enquesta de l’ARI, que li atorgava la tercera posició en el vot nacional. Encara que es presenten per primera vegada, la seva líder i fundadora, Carine Montaner, ja ha defensat les seves idees com a consellera general no adscrita i ara busquen irrompre al Consell General amb el seu propi grup. La regularització de pisos a canvi d’un lloguer assequible, la democràcia directa o la crítica a l’acord d’associació amb la UE són alguns dels apartats que el diferencien de la resta de formacions. En parlem amb Carine Montaner, que aspira a liderar els “descontents amb el sistema”.
Com definiria ideològicament la seva formació?
Andorra Endavant és un partit sense color polític que ha definit un projecte de país. Els colors polítics estan completament obsolets. Per això, hem plantejat els problemes i les solucions de manera molt pragmàtica perquè la gent vol solucions pel dia a dia. A Andorra hem perdut qualitat de vida pel problema de l’habitatge, que es gangrena cada dia més.
Són el partit dels indignats?
Som un partit de gestors, no de polítics. Fa 8 anys que faig política, però no em considero una política com a tal perquè dic les coses clares i faig preguntes que molesten. Com que el poder mana sense demanar l’opinió del poble, tenim un sistema malalt. Andorra Endavant és un partit de gent descontenta del sistema i el volem canviar des de dins.
Com?
Volem una llei de responsabilitat política. Quants partits proposen coses i, quan tenen la cadira, no fan res? Hi ha d’haver conseqüències. Si ens prenen el pèl, fora. D’altra banda, si un responsable polític gestiona malament, ha de pagar la factura, en comptes del poble. Això ho havia proposat la legislatura anterior i ningú em va donar suport. És molt greu. A més, volem impulsar referèndums freqüents per donar el poder al poble. Una persona que vota una formació pot no estar d’acord amb el 100% de les propostes. Per això, ha de dir la seva pels projectes d’interès nacional. El 10% del cens electoral ha de poder demanar un referèndum.
Si s’aplica aquest model de democràcia directa, per a què serveix pagar uns polítics que debatin les lleis?
Per gestionar. Per qüestions importants com Grífols has de demanar el parer al poble. A l’hora d’aprovar la resta de lleis, els parlamentaris han de fer la seva feina i el Govern gestionar. És important demanar el parer del poble quan parlem dels seus diners. En definitiva, nosaltres som els que pagarem l’estructura de Grifols. Els ciutadans han de ser partícips de les decisions.
També planteja certes restriccions dels càrrecs públics en les empreses privades que tanquen acords amb l’executiu. Creu que el Govern està massa influenciat pels poders econòmics?
Si un conseller general que té empreses vol fer negoci, que ho faci en el sector privat. No s’hauria de presentar a cap concurs públic durant el seu mandat. Som un petit país i hi ha moltes suspicàcies. Quan un conseller general aconsegueix molts concursos públics, la gent es fa preguntes. Tràfic d’influències? Corrupció? Potser no hi ha res d’això, però s’han d’evitar aquestes suspicàcies.
Què proposa Andorra Endavant per l’habitatge?
Fa cinc anys que diem el mateix, guardem la mateixa línia. Quan es va votar la llei d’intercanvi automàtic d’informació fiscal, ja havíem previst que hi hauria 4.000 pisos bloquejats d’inversors de fora sense declarar en el seu país d’origen. Fa cinc anys que demano al Consell la tipologia d’aquests propietaris. No tenim un registre de la propietat i això és un problema. S’hauria de desglossar el tipus de propietaris per després desbloquejar aquests pisos. Aquesta gent ni lloga ni ven perquè té por d’un control fiscal. Per tant, s’ha de regularitzar les seves situacions a canvi que posin el pis al mercat de lloguer durant 10 anys amb un preu fixat pel Govern en funció de la seva tipologia.
La inversió estrangera és un problema?
Ha de ser ben feta. La diversificació econòmica ha de ser real i s’ha de lluitar contra les empreses pantalla. Són empreses amb molt poca activitat econòmica que compren un pis i passen el seu temps a fora del país. Es tracten d’activitats fictícies. Necessitem projectes que siguin de valor afegit pel país amb beneficis, recaptació fiscal i generació de llocs de treball.
Grífols no és un d’aquests projectes?
No. T’emboliquen el regal molt maco i, quan mires què hi ha dins, marxes corrent.
Què hi ha dins?
Grifols és un pou de despeses i les patents aniran a Irlanda. És un laboratori de seguretat 3 (P3) i faran investigació in vivo. És a dir, sobre ratolins. D’altra banda, el ministre va dir que tant de bo hi hagués una vacuna andorrana. Això vol dir que manipularan virus i bacteris. Com aquest fet fa por a la gent, ara han canviat de discurs. L’invito a llegir el pacte de socis, que és terrible.
Les vacunes també ha sigut un punt de conflicte amb vostè aquesta legislatura. Va rebre moltes crítiques per la seva posició envers l’obligatorietat.
Sí. Defenso la llibertat de cadascú de triar la seva salut, sobretot quan són vacunes experimentals. Pots vacunar milions de persones, però el que demostra els seus efectes és el temps. Al cap d’un any o dos, veus els efectes secundaris. Com qualsevol medicament, n’hi ha. En el seu moment, demanava ser transparent i no em van escoltar. La gent es va vacunar pensant-se que eren salvadores i ara tenim un problema molt greu d’efectes secundaris. He parlat amb molts metges sobre això.
Pel que fa a l’acord d’associació amb la UE, són el partit que més s’hi oposa. Com s’ha de relacionar Andorra amb Europa?
Andorra fa molts anys que té bones relacions amb tothom i té les seves especificitats. Hem viscut sense cap problema amb l’acord duaner dels anys 90. Per tant, s’ha d’explicar a la Unió Europea que tenim molts problemes interns. Per exemple, l’habitatge. El fet de signar un acord d’associació ens generaria una transposició d’un cabal europeu que comportaria costos administratius. A més, s’ha de parlar de la immigració. Tenim una immigració controlada, desitjada i triada. És molt bo pel país i no va en la línia de la Unió Europea. La seguretat és el segon esglaó dins la piràmide de Maslow i és fonamental guardar-lo perquè fa atractiu Andorra. Simplement, s’han de desenvolupar convenis entre països per evitar dobles imposicions.
A més, hem de recuperar la neutralitat institucional. Andorra l’ha trencat. No miren el context geopolític, no els entenc. El conflicte Rússia-Ucraïna dura des de 2014 i hi ha molts acords pel mig. Els nostres governants actuals tenen un desconeixement de la geopolítica.
Espot comenta que les especificitats quedarien recollides en l’acord.
Un senyor que no ha fet ni estudis d’impacte. Tenen la medalla de l’opacitat. Així que confiança, zero. El senyor Espot diu: “senyora Montaner, és molt perillós lligar el tema de lliure circulació de persones amb el tema de les quotes”. El 2019 ho portaven al seu programa electoral. Un dia diu blanc i l’altre negre.
Posen el focus en el sistema judicial. Quins canvis s’hi ha d’implantar?
El nomenament de les principals figures judicials. Si tens jutges fixos, hi haurà més possibilitats que siguin impermeables al poder. En canvi, si tens mandats renovables que depenen de figures nomenades pel poder executiu o la síndica general, tenim un problema. Pot haver-hi risc de pressió política. S’ha de despolititzar completament les principals figures judicials i posar uns mandats fixos de batlles professionalitzats. La corrupció i el tràfic d’influència sempre ha existit i la inspecció ha de ser externa, en lloc de dependre del Consell Superior de la Justícia. Volem una justícia com l’estàtua amb la bena als ulls: imparcial.
Com s’han de fer els nomenaments?
El fiscal general en alguns països el tria el poble. Al final, és la justícia del poble andorrà.
El que planteja és una revolució sobre com s’estructuren els poders. Andorra està preparada?
Sí que ho està. La gent està cansada i espera un canvi. He fet moltes eleccions i mai havia vist tant d’entusiasme. La gent ha vist moltes injustícies i amiguisme. De fet, els sindicats de l’administració pública han frenat molt l’amiguisme. Plantegem un canvi absolut, per això ens diem el ‘coratge del canvi’.
Es consideren hereus de l’espai electoral de Terceravia?
Soc una persona de carrer i estic a disposició del poble tot l’any, inclús en vacances. Aquesta és la gran força. Per això, quan vaig marxar, molta gent de Terceravia em va seguir.
Els votants de Terceravia també hi confiaran?
Nosaltres hem estat constants i no canviem de discurs en funció de qui tenim davant. Estic a totes les parròquies i la gent ho veu. Al final, has de valorar què fa cadascú i a qui diposites la confiança d’acord amb les accions. Parlar bé i fer promeses és molt fàcil. En el meu cas, potser no parlo tan bé com alguns, però faig el que dic.
En campanya ha penjat un vídeo remarcant que no pactaran amb DA. Està descartadíssim?
Està claríssim, són els reis de la presa de pèl. Me’ls conec a tots. O guanyem les eleccions i intentem treballar la llei de pressupostos perquè tothom la pugui aprovar, o ens quedem a l’oposició.
I amb el PS?
Tant si hi ha el PS com si hi ha DA, em quedaré a l’oposició i negociaré el pressupost. No vull un govern de coalició.
Tampoc donar suport només al PS per una investidura?
Per la investidura, haurem de parlar amb els nostres. Si no guanyem, el prioritari és quedar-nos a l’oposició i hauran de passar per nosaltres pel pressupost.
Andorra Endavant és partidària de despenalitzar l’avortament?
Vaig fer l’exercici de trobar l’encaix i no es pot. El tema és claríssim. L’escola francesa s’ofereix de manera gratuïta, moltes famílies modestes hi van i després poden fer els estudis superiors a França, on tenim molts avantatges. És un luxe i no en som conscients. Si el copríncep episcopal marxa, el copríncep francès també ho farà perquè són figures indivisibles. Aleshores, l’escola francesa seria de pagament. A més, ara mateix hi ha un centre integral de la dona que treballa aquestes temàtiques. Les dones avorten fora d’Andorra.
