Pere Baró: “Espot ha vist que les úniques solucions per tirar endavant el país són les socialdemòcrates”

Pere Baró va assumir la presidència del PS després que els socialdemòcrates perdessin la segona posició a les generals de 2023.  Posteriorment, les comunals van permetre a les forces progressistes recuperar terreny i ara assegura que els postulats del seu partit són cada vegada més presents a la política de Govern. Parlem amb Pere Baró en una entrevista on tractem la salut del PS, l’Acord d’associació i l’habitatge.

A les passades eleccions generals el PS va deixar de ser l’alternativa electoral a DA. En quin moment està el partit?
Tenim clar que continuem sent l’alternativa política d’aquest país. El 2025 farem 25 anys des que ens vam crear. Tenim molt clara la nostra ideologia, les nostres bases i cap a on volem anar. És cert que a les últimes eleccions no vam tenir els resultats esperats perquè no es van acabar d’entendre alguns pactes electorals o no vam saber explicar el programa. Vam fer autocrítica i vam escoltar la ciutadania, que volia una regeneració. Volem que la nostra massa electoral estigui representada i aquells que en algun moment ens van fer confiança la recuperin. Els hem de tornar a seduir.

Hi ha hagut una regeneració real?
Vam entendre el senyal que ens van donar. Els tres principals càrrecs del partit són de la nova fornada socialdemòcrata. La Marta Pujol, la Maria Nazzaro i jo. Hem arrencat un projecte regenerador que no deixa de costat gent molt vàlida que encara tenim al partit. El missatge que ens arriba de la gent és que tornem a ser aquell PS atractiu que per A o per B no vam ser-ho en el seu moment.

Les comunals van donar una mica d’oxigen al partit?
Després de les eleccions vam entendre que la dispersió de vot únicament ajudava a Demòcrates per Andorra. Si volíem que DA no seguís a les institucions, havíem de fer pactes amb coherència. A Encamp sabíem que era difícil, però ho vam intentar. Estem a la minoria i penso que estem fent un bon paper a l’oposició. A Andorra la Vella i Escaldes vam decidir entrar en una coalició per governar la parròquia i tirar endavant les nostres polítiques. Això mostra les noves maneres del PS. Deixant les rancúnies o els problemes passats enrere pel bé de la ciutadania.

“El missatge que ens arriba és que tornem a ser aquell PS atractiu”

Dues coalicions que van aconseguir guanyar les eleccions.
Tant a Andorra com a Escaldes s’està fent molt bona feina. A Andorra fa poques setmanes es va presentar el programa Reviu, que es pot identificar amb la nostra manera d’entendre l’habitatge. A Escaldes també s’estan fent coses positives per a la ciutadania i posant els problemes al centre. Hi ha una altra manera de fer a la de DA, la prova és que els progressistes governem a les dues grans parròquies.

Si volem aplicar les nostres polítiques, ho hem de fer amb el sistema electoral que tenim. Ens agradaria canviar-lo i, si arribem a Govern, és una opció. Mentre governi DA això serà inviable perquè ja els hi va bé. Tenen una falsa majoria absoluta amb què fan i desfan a la seva manera.

Experiències com les d’Andorra la Vella o Escaldes són el full de ruta per a les eleccions generals?
Estem oberts a parlar amb tothom qui representi una mica la nostra manera de fer. A nivell nacional ens entenem molt bé amb Concòrdia i la prova és que funcionem bé a les parròquies. També a nivell local ens entenem molt bé amb la Rosa Gili o Som Veïns. La línia vermella són les polítiques d’esquerres. Actualment, estem preparant el programa electoral i la nostra base de negociació ha de ser aquest.

De moment, el nostre objectiu és que el nostre programa electoral es compleixi tot i la majoria de Demòcrates. Penso que en part ho estem aconseguint. La llei del raonador ciutadà s’ha tirat endavant, la llei de l’oblit sanitari s’està treballant al Consell, la moció del suïcidi també es treballarà. Estem fent feina.

Esmenta la bona sintonia amb Còncòrdia, però amb un dels grans temes de l’actualitat com l’Acord d’associació no coincideixen. Vostès el defensen i ells se situen en contra d’aquest text. Això pot passar factura?
Ells no estan en contra d’Europa, són un partit europeista. No estan a favor d’aquest Acord. Nosaltres defensem que no podem estar d’esquena a Europa i ells diuen el mateix. Seria preocupant mirar de fer un pacte amb un partit que fos antieuropeista i Concòrdia no ho és. Qui prendrà la decisió de si l’Acord es tira endavant no serem ni nosaltres, ni DA, ni Concòrdia. Serà la ciutadania. Una vegada prengui la decisió, haurem de treballar amb aquell escenari.

“Seria preocupant voler fer un pacte amb un partit antieuropeista. Concòrdia no ho és”

Ens podríem trobar la situació en què defensessin posicions contràries en un referèndum i uns mesos després tinguéssim un acord de coalició. La gent entendria aquests pactes?
No ens confrontem per Europa. Hi ha un partit a Andorra que és antieuropeu total, però Concòrdia defensa Europa com nosaltres. Quan la ciutadania decideixi, els polítics haurem de veure què fem. Si surt que ‘sí’, continuarem apropant-nos a Europa i Concòrdia no hi estarà en contra. Si surt que ‘no’, hem de mirar la manera d’apropar-nos-hi malgrat el referèndum i ells també hi estan d’acord. Ens ajunta la voluntat de treballar per Europa.

Una de les principals crítiques a l’Acord és que “buidaria de sobirania” el país. Hi està d’acord?
Això de la sobirania és curiós. No oblidem que molta de la legislació que fem ja és europea. Si no volem viure en una illa tots sols, hem de treballar conjuntament. Tenim un acord duaner i un acord monetari amb Europa. Una part de la sobirania ja la vam donar. És important remarcar que mantindrem la nostra sobirania en l’aspecte fiscal, duaner, els foragitaments o les quotes.

Parlar de sobirania en un món globalitzat és complicat. Quan el nostre copríncep ens va avisar que o canviàvem a nivell bancari o plegàvem, Andorra no va dir que era sobirana. Ho vam fer. En temes crucials com l’avortament no sé on és la nostra sobirania. Si fos per la ciutadania, ja tindríem avortament. Però tenim un copríncep que no ens està deixant.  En els aspectes claus, mantenim la sobirania. Entrem al marcat únic, però no entrem a la Unió Europa. Han entès que som un país molt petit i que hi ha certes coses del nostre statu quo que hem de mantenir. Em fa por la incertesa que pot crear el ‘no’. Som un país petit i el que passa a l’exterior ens pot perjudicar. Si no tenim algú que ens doni suport, potser podem patir més del previst.

On queda l’statu quo en el debat?
Em preocupa més la incertesa del ‘no’ que el que podríem tenir amb el ‘sí’. Tothom parla de la possibilitat de mantenir l’statu quo… això s’hauria de veure. En la meva opinió, no estic segur que amb un ‘no’ es mantindria l’statu quo actual. Abans de poder decidir s’han de posar les cartes sobre la taula. Tot i això, el referèndum està molt lluny.

“Em fa por la incertesa del ‘no’ a l’Acord. Som un país petit i el que passa a l’exterior ens pot perjudicar”

Plantejar que l’statu quo es pot trencar amb el vot negatiu no és vendre l’Acord a punta de pistola? O s’aprova o es pot trencar tot…
Confonem la política de la por amb unes possibles conseqüències. Si diem que votin el que vulguin i després ja veurem, estaríem enganyant la gent. Ha de tenir molt clar que hi ha la possibilitat que hi hagi conseqüències, tot i que no sabem realment què passarà. Hem de ser realistes. Dir no a Europa després de picar-los a la porta és perillós. No els farà gaire gràcia.

Com veu el debat? Els partidaris dels dos bàndols es contradiuen entre ells.
El debat és molt ric i ha d’existir. Potser alguna cosa a nivell comunicatiu no està acabant de funcionar, però encara no tenim ni data de referèndum. Quan toqui, cada partit engegarà la seva campanya amb un sentit constrictiu. La ciutadania ha de decidir amb allò que guanya i el que perd. Tenim clar el que guanyarem en drets laborals i socials. A Europa tenen gent tot el dia pensant en un sol tema i aquest suport farà que tinguem lleis molt més fortes. La nostra campanya ha d’assenyalar els beneficis que rebrem de cop. Tenim més a guanyar que a perdre.

Veu a Xavier Espot amb força i amb intenció d’acabar la legislatura?
Contràriament a DA, el que ens preocupa ara mateix són les nostres propostes. Des del moment que van guanyar les eleccions, ja estan pensant en les següents perquè el poder és l’únic que els interessa. La ciutadania els hi és indiferent. DA pot governar perquè és un partit sense projecte polític i pot canviar. Per tant, mentre hi hagi legislatura, intentarem tirar endavant les nostres propostes. A nivell d’habitatge o de drets laborals han començat a comprar-nos-les. Veuen que les úniques solucions per tirar endavant el país són les socialdemòcrates. Mentre ens comprin les propostes, ens és igual el que duri la legislatura.

“Des que DA va guanyar les eleccions, ja estan pensant en les següents perquè el poder és l’únic que els interessa”

Subratlla les propostes que “els hi han comprat”. Ha trucat al senyor Espot per oferir-li el carnet del PS?
(Riu) No, s’hi cansaria molt ràpidament. La lògica cau pel seu propi pes. Fa anys que diem que cal intervenir el mercat de l’habitatge i ara Demòcrates ha entès que el mercat tot sol no es regularà. Ell no és un socialdemòcrata, l’àmbit social i el laboral li importen ben poc. El que li interessa és l’àmbit econòmic i que s’enriqueixin els seus. Tot i això, si vol que el país no s’enfonsi, s’han de tirar endavant polítiques intervencionistes. Ells no han arribat a la conclusió tots sols, sinó que ha sigut gràcies a la ciutadania i a la seva mobilització.

Malauradament, la ministra Marsol deia l’altre dia que la gent viu molt bé en aquest país. És cert. Ells viuen molt bé, però el 99% de la població té molts problemes. Sembla que viuen a la seva realitat i no escolten el dia a dia de la ciutadania.

Fins on creu que arribarà aquest intervencionisme amb l’habitatge?
DA arribarà just. La llei òmnibus és una llei totalment de màrqueting polític on fins i tot els seus l’han esmenada. Els grups de la majoria han fet una esmena a la totalitat encoberta del que pel senyor Cap de Govern era el seu full de ruta. Si ja crèiem que aquella llei no era valenta, amb les esmenes de Demòcrates per Andorra i Ciutadans Compromesos serà una llei molt més descafeïnada. Les esmenes venen de les pressions de dins de casa seva: “on vas amb aquesta llei, que se’ns acaba el negoci”.

Aleshores, quina és la solució?
La llei òmnibus no serà la solució. Estàvem començant a tractar en un grup de treball una llei únicament d’habitatge. Es parlava del registre de la propietat, l’índex de preu de referència, una definició d’habitatge a preu assequible… Pensem que hauria estat la solució a llarg termini. Amb tot, va venir el senyor Espot i va voler marcar-se un gol amb un projecte que deixava enrere el que estàvem treballant al Consell. L’oportunitat que teníem de treure una llei únicament d’habitatge es va parar per culpa seva.  Ara tenim una llei òmnibus plena de pegats i poc valenta.

“La llei òmnibus és màrqueting polític on fins i tot els seus l’han esmenat”

Quines prioritats tenen?
Tenim clar que cal definir què vol dir correctament habitatge de preu assequible, tenir un índex de preu de referència o tenir un registre de la propietat. Sense eines i sense dades és molt difícil legislar. A partir d’aquí, volem que hi hagi pisos de lloguer i de compra a preu assequible. Hem de limitar més la inversió estrangera i això es fa taxant-la més fort. Volem taxar la inversió estrangera perquè no sigui atractiu venir a especular amb l’habitatge. No només la inversió estrangera, sinó també la inversió especulativa d’Andorra.

Ja us avanço que no ens compraran res. Si és així, no podrem votar aquesta llei. No volem ser responsables de matar Andorra d’aquesta manera. A poc a poc estan matant la ciutadania per convertir el país en una societat limitada.

Pere Baró voldria ser candidat a Cap de Govern?
Pere Baró estarà on els afiliats, simpatitzants i ciutadania demanin. El nostre compromís és complir el programa electoral i el dia que hàgim de parlar d’eleccions ho farem. Sigui qui sigui serà molt bon candidat i amb tot el suport del partit. No és la meva major preocupació.

“Volem taxar la inversió estrangera perquè no sigui atractiu venir a especular amb l’habitatge”