Durant anys, Andorra ha estat una destinació atractiva per a creadors de contingut digitals procedents d’Espanya. Una fiscalitat més baixa, proximitat geogràfica i facilitat d’adaptació han convertit el Principat en un pol d’atracció per a influencers, youtubers i streamers. Però aquest escenari podria començar a canviar.
El motiu no és una nova llei en vigor, sinó el debat obert a Espanya per reformar els criteris de residència fiscal amb l’objectiu de frenar el que Hisenda considera “residències fictícies”. La mesura apunta directament —encara que no exclusivament— als creadors de contingut que traslladen formalment la seva residència fora del país, però que mantenen una activitat econòmica clarament vinculada al mercat espanyol.
No hi ha una llei nova, però sí un canvi de paradigma
No existeix avui cap normativa específica aprovada que obligui els influencers que viuen a Andorra a pagar impostos a Espanya. Tanmateix, des de fa mesos, inspectors fiscals i responsables del Ministeri d’Hisenda espanyol apunten cap a la necessitat d’actualitzar la normativa per adaptar-la a l’economia digital.
El focus se situa en la definició de residència fiscal. Actualment, la legislació espanyola estableix que una persona és resident fiscal si passa més de 183 dies a Espanya o si hi té el seu centre d’interessos econòmics o familiars. El debat sorgeix quan aquests criteris s’apliquen a perfils digitals que treballen des de qualsevol lloc, però generen ingressos principalment d’un públic espanyol.
El concepte clau: centre d’interessos econòmics
Les propostes que s’estudien no passen per crear un “impost per a influencers”, sinó per reforçar el criteri del centre d’interessos econòmics, incorporant-hi elements com l’origen majoritari dels ingressos, el mercat publicitari al qual s’adrecen, la ubicació de col·laboradors, marques o plataformes, o la dependència econòmica del públic espanyol.
En aquest context, Hisenda podria qüestionar residències a l’estranger si considera que el trasllat respon més a una estratègia fiscal que a un canvi real de vida i activitat.
Tot i que Andorra apareix sovint en el debat mediàtic, les mesures no van dirigides contra cap país en concret, sinó contra pràctiques que l’administració espanyola considera elusives. De fet, qualsevol contribuent que resideixi fora d’Espanya podria veure’s afectat si no pot acreditar una desvinculació econòmica real.
Des del punt de vista andorrà, el marc legal continua sent clar: qui és resident fiscal a Andorra tributa segons la normativa del Principat. El conflicte apareix quan Espanya discrepa d’aquesta residència i intenta requalificar-la.