Andorra la Vella acollirà el pròxim 21 de febrer l’Eixivern, una jornada dedicada —segons el relat oficial— a fomentar la creació de continguts digitals en català, coincidint amb el Dia Internacional de la Llengua Materna. La iniciativa, impulsada pel Departament de Política Lingüística del Govern d’Andorra, neix amb la voluntat de reforçar la presència del català a les xarxes socials i connectar amb el públic jove.
La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ho ha resumit a la presentació amb una frase tan clara com incontestable: “El català també ha de ser una llengua digital”. Fins aquí, cap objecció. El problema apareix quan es passa del discurs als fets.
I és aquí on la tria dels presentadors de l’acte grinyola. Entre els noms escollits pel Govern hi figura Wiz Problema, nom artístic de Mohamed Lamin, humorista amb una enorme projecció a TikTok i Instagram, però amb un detall gens menor: la pràctica totalitat del seu contingut és en castellà. Més d’un milió de seguidors, sí; però pràcticament zero compromís amb el català a les xarxes. Una contradicció difícil d’explicar en una jornada que, precisament, vol demostrar que crear en català és possible, útil i atractiu.
L’humor de Wiz Problema, basat en imitacions, estereotips culturals i registres lingüístics diversos li ha donat èxit arreu de l’Estat, amb espectacles com El Multiverso de Wiz Problema. Però aquest èxit s’ha construït al marge del català, fet que converteix la seva presència a l’Eixivern en un missatge ambigu, quan no directament contraproduent: per arribar lluny, sembla que cal continuar canviant de llengua.
La paradoxa és encara més evident si es compara amb les altres dues creadores convidades. Nerea Sanfe, vinculada a l’APM?, i Laura Zurriaga, coneguda com a Croqueta de xocolata, sí que utilitzen el català com a llengua habitual per connectar amb el seu públic i construir comunitat. Justament el tipus de referents que s’esperaria en una trobada d’aquestes característiques.
La pregunta és inevitable: quin missatge vol transmetre realment el Govern? Que el català és important… però no imprescindible? Que per tenir impacte cal recórrer al castellà, encara que l’acte el pagui i l’organitzi Política Lingüística?
