Andorra guanyarà seguretat jurídica si finalment acaba formant part d’Europa mitjançant l’acord d’associació. De fet, l’adhesió a Europa implicarà que el Principat estigui sotmès a les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el qual no té en consideració la dimensió dels països en el moment de dictar les seves sentències.
En aquest sentit, segons explica el catedràtic en dret europeu i degà de la Universitat de Barcelona (UB), Andreu Olesti, “això suposa que si algun estat membre interpreta o aplica de forma diferent l’acord a com l’entén Andorra, qui decidirà no és el país més gran, sinó que ho farà el Tribunal de Justícia de la UE”. Aquest fet, per tant, porta l’expert a afirmar que el Principat “guanya un plus de seguretat jurídica amb l’acord d’associació”.
De la mateixa manera, Olesti es mostra convençut que la millor situació per al país és que entri a formar part d’Europa i no continuar tal com es troba ara, si més no “perquè l’acord, vulguis o no, et cobreix tot un seguit d’àmbits com participar del mercat interior”.
Així mateix, assegura que si finalment guanya el ‘no’ en el referèndum vinculant anunciat pel Govern, “el que continuaria vigent són els acords que existeixen ara” i, per tant, no hi hauria una situació diferent de l’actual. El que està clar, afegeix, és que l’acord d’associació el que implica és “un aprofundiment de les relacions” amb Europa, sobretot pel que fa a aquesta participació del mercat interior pel que fa a les mercaderies, les persones o els serveis.
D’altra banda, l’expert no tanca la porta al fet que Andorra hagi de modificar la Constitució per tal d’adaptar tota la normativa de l’acord. “El que és cert és que la Constitució d’Andorra i l’acord d’associació han de ser compatibles. L’acord no pot ser inconstitucional des del punt de vista d’Andorra, ja que si ho fos, la Constitució andorrana hauria de ser modificada”, explica. De la mateixa manera, apunta que el text negociat amb la UE també pot incorporar algunes disposicions “que poden anar en contra de la regulació andorrana” i, en aquest supòsit, també caldria fer canvis.
Pel que fa a la fiscalitat, Olesti exposa que “és possible” que el país es vegi obligat a introduir certs canvis de la mateixa manera que succeirà amb els impostos sobre el tabac, els quals “tenen un període transitori d’anar-se reduint fins a arribar a zero”. “En l’àmbit fiscal és probable que existeixi alguna disposició que obligui Andorra a algun tipus d’actuació”, indica, tot i que es tracta d’una qüestió que l’expert no assegura al cent per cent.
Finalment, i quant al poder que pot tenir Andorra en la presa de decisions a nivell europeu, el catedràtic posa en relleu que el Principat formarà part del que s’anomena consell d’associació juntament amb San Marino i representants de la Comissió Europea. Aquest consell d’associació, afegeix, “haurà de ser tingut en compte” quan s’hagi d’adoptar normativa per part d’Europa.
