A finals de 2023 Sergi González es va convertir en el nou cònsol major d’Andorra la Vella gràcies a la victòria d’Enclar a les comunals. L’entrevistem per fer balanç d’aquest primer any al càrrec i conèixer les prioritats de la seva formació.
Com s’ha trobat el comú?
Ens hem trobat un comú amb treballadors amb moltes ganes d’un canvi i d’una corporació que els escoltés. Els primers tres mesos ens vam marcar l’objectiu que tots els consellers poguéssim parlar amb els treballadors de cada departament i saber quins temes prioritzar. Ara ens trobem un comú més cohesionat i on els treballadors ens diuen que es pot parlar.
Pel que diu, li comenten que abans no hi havia aquesta comunicació entre polítics i gent de la casa?
És el tarannà. Som gent de diferents sectors i jo com a empresari sempre he tingut molt treball amb els empleats. Trencar aquest salt que hi ha i tenir sintonia ha ajudat a al fet que molts es puguin obrir.
En el primer any dona prou temps de fer coses amb el segell Enclar?
Està donant temps. Som gent que ens agrada l’acció-reacció i des del minut 1 ja estàvem planificant el que volíem fer. Aquest primer any ens ha ajudat a conèixer el funcionament intern i marcar les prioritats: habitatge social, medi ambient, higiene, ciutadans de primera i de segona, barris…
Precisament, l’habitatge és el gran tema. Creuen que els comuns han de tenir un rol més proactiu. Què poden fer?
Els comuns tenim les competències que tenim. El comú d’Andorra la Vella estem orgullosos del que estem fent i del que vindrà. Des del minut zero vam crear una conselleria d’Habitatge i vam projectar què podíem fer a curt, mitjà i llarg termini. M’agrada posar les fases i un timing. Al curt termini: crear una conselleria, ajuts socials per l’habitatge i el pla Reviu perquè teníem uns 300 pisos buits. A mitjà i llarg termini: el Cedre, amb el conveni amb Govern que posa en evidència la bona sintonia entre institucions, i el concurs a Terra Vella perquè el publicoprivat pugui desenvolupar un projecte d’habitatges.
Polítiques d’habitatge ja se n’havien fet. Què canvia el fet de tenir una conselleria d’habitatge?
La prioritat que tu vulguis tenir. Poden haver-hi petites polítiques des del cònsol o urbanisme o donar-li el pes que toca amb un pressupost específic.
Quan començarem a veure fruits del pla Reviu?
A l’agost es van obrir les sol·licituds, ara les estem tancant i l’any que ve es començaran a fer algunes reformes.
Quin abast hauria de tenir?
Depenent la reforma que s’hagi de fer. El pla Reviu garanteix al propietari un lloguer segur i, a banda, finança reformes als pisos. El 2025 la partida destinada donarà els seus fruits.
O sigui, al Reviu hi haurà habitatges que necessiten una reforma i altres que únicament volen tenir una garantia darrere.
Sí. És important reivindicar aquests beneficis del pla Reviu.
Quines conclusions treuen de l’estudi de càrrega?
Aquests estudis es van encomanar des de Govern, els vam rebre cap al juny i els vam lliurar a l’agost. Sense fer els estudis, ja sabíem una mica la situació. Però això va més enllà. Fins on volem créixer? Amb el POUP actual Andorra la Vella podria créixer fins als 52 mil habitants. Per això, vam fer aquesta revisió del POUP i volem replantejar quin model de parròquia volem. Els estudis de càrrega assenyalen la mobilitat, on tenim una mica de tensió, i el col·lector general, ja que estem creixent molt i hem demanat que es puguin fer inversions en aquest equipament de Govern.
A banda d’això, a la reunió de cònsols ja vam dir que s’hauria de fer un estudi de càrrega a nivell nacional per tenir una visió global amb un únic criteri. Des de la capital, lliurarem els estudis de càrrega, però demanem una visió global.
“S’hauria de fer un estudi de càrrega nacional per tenir una visió global amb un únic criteri”
Com s’hauria de definir la càrrega òptima de creixement poblacional?
Els estudis de càrrega ens diuen que en aigua podem créixer i en temes com el col·lector és on tenim un punt de decreixement o creixement sensible. És el punt “crític”. Sense aquests estudis de càrrega, ja havíem plantejat la suspensió del POUP per replantejar quanta gent pot viure a Andorra la Vella i sobretot com ha de viure.
Quin model plantegen?
Hem contractat dos experts perquè facin aquesta feina. Són gent amb molta experiència que van fer models com el de Bilbao i Vitoria-Gasteiz i ens han d’ajudar a definir l’estratègia. Després Territoris XLM de Barcelona baixarà el concepte sobre els plànols. Hem començat fa tres mesos i ens ve un 2025 emocionant per dibuixar i parlar amb la gent quin model de parròquia volem. Quan expliques els projectes i escoltes, tots guanyem. És el que se’n diu intel·ligència col·lectiva.
Els pressupostos de 2025 seran 100% Enclar. Quines han de ser les línies mestres?
L’habitatge, l’urbanisme del dia a dia, el tema social i el medi ambient per optimitzar les captacions d’aigua. Són projectes que no seran grandiosos amb colors i música, però ens ajudaran en el dia a dia de la ciutadania i a reduir costos.
Han iniciat un Pla de Xoc per les voravies. Aquestes accions s’han de mantenir tot el mandat?
El Pla de Xoc penja del Pla Integral de voravies. Ens hem trobat que s’anaven fent feinetes i la ciutadania no les veia. El Pla de Xoc analitza les zones crítiques i actua immediatament. Paral·lelament, hi ha una planificació per saber en quins barris s’actuarà i com podem homogeneïtzar els paviments. Estaré content si podem arribar a fer un 60-70% de totes les voravies.
La gran aposta d’Enclar amb la Plaça del Poble era fer partícip a la ciutadania. Des de la minoria, diuen que no hi ha cap canvi respecte al que plantejaven ells. Què ha canviat?
La nostra Plaça del Poble té ànima. La seva era un projecte que l’única visió que tenia eren les dues alçades. Nosaltres ens vam reunir amb els arquitectes, els vam traslladar la situació econòmica i la funcionalitat que demanàvem. Volíem posar el ciutadà al centre i que gaudís la plaça els 365 dies de l’any. Vam idear el concepte d’una plaça amb ànima i vam interactuar amb la ciutadania. L’antiga majoria va contactar amb diverses associacions, però nosaltres ho vam fer directament amb els ciutadans. Vam rebre 290 sol·licituds que ens han ajudat a tirar endavant el projecte. Estem desitjant que el vuit de gener comenci la constructora a tirar endavant el projecte i que la pròxima Festa Major la puguem fer en aquesta plaça amb ànima, llums, arbres i bancs.
“Amb la Plaça del Poble volíem posar el ciutadà al centre i que la gaudís els 365 dies de l’any”
Asseguren que el nou espai Canrodes té “ADN Enclar”. Què vol dir això?
Quan parlàvem de projectes amb ADN Enclar era perquè aquest espai tingués múltiples usos, no solament un aparcament. Podríem haver posat solament un aparcament, però vam anar més enllà. Tenim una problemàtica amb les autocaravanes, necessitàvem un espai verd i un parc per a gossos. Aleshores, vam decidir fer aquest projecte polièdric, treballant transversalment amb diferents departaments.
Volen replantejar la Fira d’Andorra . Per què?
La Fira d’Andorra funciona i és el gran esdeveniment nacional, però tenim altres hàndicaps. Quant ens costa utilitzar tres dies una carpa? 425 mil euros. També tenim problemes com un aparcament tancat durant quasi un mes… se’ns queda petit… Els hem de posar en una balança i buscar si existeixen altres opcions que mantinguin l’essència. Veure si hi ha altres espais o si necessitem un altre sistema. Estem recollint la valoració de tots els paradistes per incorporar-les al concurs d’idees.
“No impulsarem un estadi de futbol, és el privat que s’ha de posar d’acord”
La situació del FC Andorra ha portat de cap les institucions. Hauria de ser un tema d’Estat?
Quan vaig començar, les primeres preguntes eren el FC Andorra i el multifuncional. Des del primer moment vaig dir que m’agradaria asseure’m amb el club, Govern i el comú per parlar de la situació. Malgrat no em van fer un traspàs de les negociacions, vam aconseguir asseure’ns a una taula. Des del primer minut vaig dir que on es volia fer el projecte era un terreny privat. Per tant, quan el privat vingui per tirar endavant el projecte i el comú hagi de fer una sessió, en podem parlar. Però això no ha succeït. El comú ha renovat el conveni perquè puguin entrenar al comunal i els hem marcat les necessitats dels usuaris. Els atletes volien córrer al voltant de la gespa, els del rugbi entrenar més hores o el mateix FC Andorra volia fer-hi una inversió. Tot ho hem aconseguit.
Tenim el nacional i a Encamp està fent un estadi la federació. Des del comú no podem fer res. No impulsarem un estadi de futbol, és el privat qui s’ha de posar d’acord.
Quan es parlava d’aquest projecte, es posava sobre la taula el multifuncional. En campanya, es preguntava si això era realment necessari. Han reflexionat si el necessiten?
No he perdut ni un minut per plantejar-me un multifuncional perquè a la parròquia tenim altres prioritats. En cas de pensar-ho, hem de posar el ciutadà al centre i no tenir un multifuncional pensat a atraure els turistes. No és un projecte prioritari.
Creu que fins ara les inversions s’han pensat més en el turisme?
S’han fet moltes coses pensant en la ciutadania, però no ens hem d’enganyar. També se n’han fet moltes altres pensant en l’atracció turística. Ho hem d’equilibrar. Jo no m’hauria gastat 4 milions d’euros en unes fonts de colors quan tens una situació d’habitatge tensionada. Ara arribem tard.
La relació amb la minoria és la que s’esperava?
He patit i he gaudit el que és estar en la minoria. No vull fer passar el que em va tocar a mi amb el desconeixement i la manca de comunicació. Som molt comunicatius, els hem fet partíceps dels pressupostos. El diàleg és bo, però ells han de fer de controladors i hi ha algun consell de comú més tens.
“No he perdut ni un minut per plantejar-me un multifuncional perquè a la parròquia tenim altres prioritats”
Andorra la Vella és un bon exemple de bona sintonia entre PS i Concòrdia. Enclar és un camí a seguir de cara a possibles pactes nacionals?
No ho sé a nivell nacional, però a nivell comunal des del minut 1 ha funcionat molt bé. La ciutadania cada vegada ens identifica més i és una bona fórmula pel comú. Passar-ho a nivell nacional? No tinc temps a pensar-hi, el comú ens absorbeix moltes hores i energia.
Suposo que ho parlarà amb Pere Baró.
Malauradament, fa bastant temps que no parlo amb Pere Baró i sempre em diu de fer un cafè. Si s’han de fer noves aliances, per què no mirar si ha funcionat Enclar? Ara bé, no hi ha pressions cap a cap membre. Estem en un moment molt dolç.
