Els orígens de l'Àliga de Tortosa es remunten a l’Edat Mitjana i es creu que podria representar al Casal d’Aragó per la seva vinculació amb el comte-rei i amb la facció dels gibel·lins de l’Imperi Romanogermànic, tal com apunta la hipòtesi de Josep Pijoan. L’àliga acostuma a representar la virtut de la justícia, un símbol de poder, i és emprada, molt sovint, en l’heràldica, per això aquí apareix representada amb la corona ducal. A més, les àligues es consideren animals sagrats des de l’Antic Egipte perquè són les aus que són capaces de volar més a prop del Sol i, per tant, les que consideren que estaven més a prop de Déu.
En aquest cas, només els era permès a les ciutats poder comptar de la figura de l’àliga al bestiari festiu com a símbol de domini vers els altres pobles. Ara bé, aquesta àliga originària tortosina no s’ha pogut documentar com era exactament, però en un document del segle XVI s’explicava que era molt gran i pesada, ja que l’havien de dur un portador i tres ajudants.
Davant d’aquesta problemàtica, l’any 1556 van decidir fer-ne una altra “de bulto” que va ser decorada per un dels membres de la nissaga de pintors tortosins del segle XVI, els Dezi, i que emprà el pa d’or per a la confecció de les plomes. El seu propi constructor, Mossèn Boteller, era el qui la feia ballar i desfilar pels carrers de la ciutat.
Als anys vuitanta van fer-ne una reconstrucció, però la nova àliga pesava tant que només va poder sortir un únic dia al carrer. Finalment, el 1976, van construir l’Àliga actual, feta amb fibra de vidre a València, però d’autor desconegut. Les seves dimensions són: 2,20 m d’amplada (d’ala a ala) i 1,70 m de llargària (de la punta de la cua a la corona).
L’Àguila té un ball propi i, avui i dia, actua en les festivitats de les Festes de la Cinta i a la Festa del Renaixement, perquè ja aleshores formava part del seguici. També és un dels elements que desfila a la processó del dia del Corpus. El motiu de l’existència d’aquests elements, coneguts com a Entremesos, a les processons del Corpus és perquè anys enrere les processons eren llarguíssimes i l’Església considerà oportú inventar-se alguna distracció perquè la gent no s’avorrís. Les figures de les àligues, els lleons i els bous eren les que processionaven darrere de la Creu perquè es consideraven símbols sagrats de l’Evangeli vinculats amb el Tetramorf. L’àliga, més concretament, era la figura que feia al·lusió a l’evangelista St. Joan. Mentre que, davant de la Creu, hi desfilaven les bèsties considerades profanes o domesticades com ho serien totes les bèsties de foc, les tarasques, cucaferes o víbries.
El Ball de l’Àliga
És el ball més solemne que tenim com a ciutat i la peça musical és la més solemne que interpreten també els dolçainers de la Colla Gegantera. És un ball d’inauguració que es fa, per exemple, a l’acte inaugural de la Festa del Renaixement, però també serveix per donar la benvinguda a autoritats importants. Quan Tortosa ha estat designada seu dels World Sports Games, Ciutat Gegantera o Capital de la Cultura Catalana s’ha efectuat aquest ball al davant de les autoritats i, encara a la Festa del Renaixement, es torna a fer el ball a l’acte de recepció de les Famílies Nobles de la ciutat.
Però, potser el moment més icònic de tots és el ball que fa al davant de l’Altar Major de la Catedral de Tortosa el dia de la Cinta, un cop acabada la missa solemne. És un moment molt emotiu, també per als portadors de l’àliga. El 1996 va ser el primer cop que es va fer el ball a dins de la Catedral, abans havia estat prohibit perquè es veia com un fet pagà. La música de la partitura és de Jordi Bonilla.
Les històries de les parelles de gegants tortosins
- Rufo, Rubí (els cristians) i la Cucafera:
Explica la llegenda de l’època que Rubí, la filla del rei, havia estat encantada per un bruixot i amagada a una cova prop de Tortosa. En aquella cova hi vivia la Cucafera, una bèstia que treia foc pels ulls i bromera per la boca. Uns follets li van explicar a Rufolet que per poder alliberar a la princesa hauria de tallar-li la cua i les orelles a la Cucafera i llavors, la bèstia es tornaria mansa. Finalment, en Rufolet va convertir la Cucafera en un animal pacífic i va alliberar a Rubí i aquesta es va enamorar d’en Rufolet.
Quan ells tornaven cap a Tortosa van trobar-se amb una comparsa de dolçainers, grallers i tambors que anaven pels carrers de la ciutat amb motiu de la celebració del dia de Corpus. Als ciutadans els va fer tanta gràcia la fera que a partir d’aquell moment va passar a formar part de totes les festes. Actualment, la cucafera ja no és de carn i ossos perquè en Rubí i la Cucafera van anar-se’n amb en Rufolet al seu país i ningú els va veure més.
Aquesta és la llegenda, però la tradició popular explica com una gran tortuga marina es va quedar embarrancada a la desembocadura de l’Ebre i uns pescadors de Tortosa, que van quedar-se fascinats en veure-la, la van reproduir i lluir pels carrers de la ciutat en la festivitat del Corpus.
Actualment, hi ha tres cucaferes que simbolitzen la mare i les seves dues filles. Les cucaferes daten de principis del segle XX. El seu cap és de fusta tallada i el cos és de metall i està recobert per una lona policromada que imita la closca d’una tortuga.
Pel que fa als gegants, van ser construïts el 1957 per l’escultor Pedro Aixendri Chavarria, ja que, els originals van desaparèixer durant la Guerra Civil. Quan els van fabricar mesuraven quatre metres i eren els més alts de Catalunya, però com que pesaven molt no els podien fer ballar i van haver de reduir-los. El 1980 els van rebaixar l’alçada i van confeccionar-los-hi uns nous vestits molt més lleugers. Al cap d’uns quants anys els van reformar de nou fent-los de l’alçada original i més lleugers i els hi van canviar els vestits perquè s’havien fet malbé pel pas del temps. Fa uns anys van fer-ne unes rèpliques per preservar les peces originals i van tornar a renovar el vestuari, el pentinat i les joies de la parella original.
- Caxixa i Bonjuhà (els jueus):
Van ser construïts el 1999 i representen la cultura jueva de la nostra ciutat. La Caxixa era una jueva tortosina i en Bonjuhà un jueu batejat. La Caxixa vivia a la Suda i es diu que un ciutadà de Tortosa la va anar a buscar perquè es pogués batejar, però no van aconseguir fer-li la conversió. Llavors la van fer tornar al castell i els procuradors de la ciutat van acusar el ciutadà i el vigilant per aquest fet.
- Nabil i Zoraida (els moros):
Van ser construïts per l’escultor Pedro Aixendri el 1958. Més tard se’ls hi van canviar els vestits i accessoris, igual que als gegants cristians, i l’any passat també van ser restaurats pel taller Avall de Reus.
Es diu que en Nabil era un missatger del Regne de Taifes i que aquest viatjà a València per parlar amb el rei del califat i es va enamorar de la seva germana, Zoraida. Un general del rei valencià estava molt gelós de l’amor entre ells dos i va matar al rei per poder casar-se amb Zoraida. Una esclava de Zoraida, que era de Tortosa li va dir a Nabil que reclutés un exèrcit de la ciutat i rescatés a Zoraida. Finalment, en Nabil va lluitar amb el general en una justa i el va poder vèncer. Nabil i Zoraida van marxar cap a Tortosa i van viure a la Cort del Castell de la Suda, on van regnar-hi durant molt de temps.
- Cristòfol Despuig i Mariana Curto (els gegants del Renaixement):
Van construir-se el 1996 amb motiu de la celebració de la primera Festa del Renaixement. En Cristòfol Despuig era un donzell quan va casar-se l’any 1530 amb Mariana Curto, filla d’una família de l’oligarquia tortosina. L’any 1548 Despuig va ser procurador de la ciutat i posteriorment va ser anomenat cavaller. El 1557 va acabar d’escriure “Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa”, una de les obres literàries més importants del Renaixement català. Així doncs, aquesta parella de gegants representa l’humanista tortosí i la seva esposa, tot i que, recentment, uns estudis han descobert que el nom original de la dona era “Maciana” i no “Mariana” i va ser un error en la transcripció de la cal·ligrafia dels documents, el que va crear aquesta confusió.
Els altres entremesos
- El Bou: Prové de l’entremès del Naixement, vinculat amb l’evangelista de St. Lluc. És una figura divertida i ara es pot veure en cerimònies de festa, correfocs i actes solemnes. Està fet de fibra de vidre i el van construir el 1982.
- Els Cavallets: Fets de cartró pedra i que es troben documentats a partir del segle XV. Els seus portadors duen cascavells a les cames per emfatitzar el ritme de la dansa. Amb la seva coreografia representen una lluita entre moros i cristians. Els actuals cavallets són de l’any 1982 i actuen en les diferents festivitats, però sobretot a la Festa del Renaixement.
- Els Nanos apareixen a les celebracions de Catalunya i de València a mitjans del segle XVIII i sorgeixen com a contraposició dels gegants, per la seva alçada i el paper divertit i burlesc. En 150 anys se n’han fet una seixantena.
Queda ben palès que Tortosa té una gran riquesa patrimonial i escultòrica amb un variat folklore i un bestiari festiu molt estimat per la ciutadania i per la colla gegantera que els custodia. En els darrers anys, però, s’han construït altres gegants que pertanyen a altres colles de la ciutat com, per exemple, els de Pepeta, la paisana i Ramon, el barber, de la Colla de Diables i Tambors de Lo Golafre; l’Aina i l’Et, dels Gaiters de l’Aguilot o Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó, de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa. Ara bé, la setmana passada, des del compte de Twitter d’un regidor del grup de l’oposició de Junts per Tortosa, propers a la Colla Jove, es va anunciar que aquesta formació vol construir l’entremès del Lleó.
Amb tot, la polèmica torna a estar servida perquè des de la Colla Gegantera, Cort de Bèsties i Dolçainers de Tortosa consideren que el Lleó, en cas de recuperar-se, hauria de ser un element de titularitat municipal, igual que el Bou i l’Àliga, i, per tant, estar custodiat per ells i no pas convertir-se en una figura de titularitat privada custodiada per una altra colla. Així doncs, veurem si Tortosa acabarà tenint lleó o no o potser, seguint el costum d’aquesta formació, serem la primera ciutat a tenir dos lleons, igual que tenim dues cucaferes grans o, en el seu dia, dos homes dels nassos. Per tant, si una cosa és clara és que tractant-se del folklore i de la cultura d’una ciutat, s’hauria d’anar sempre a una en comptes de buscar la divisió i la polèmica.
Aquest és el tercer volum d'una sèrie d'articles on ens apropem a la Colla Gegantera de Tortosa per parlar de la restauració de l'Àliga, la manera de viure la festa de la colla i la història dels elements.
