La Colla Gegantera, Cort de Bèsties i Dolçainers de Tortosa és l’encarregada de custodiar tots elements del bestiari popular tortosí que, des de fa uns anys, s’amaguen a la Casa dels Gegants, ubicada a l’antiga llotja del blat del segle XVI, al bell mig del Parc Municipal Teodor González. A l’edifici s’exposen de manera permanent totes les figures festives amb uns rètols que narren breument la seva història perquè la puguin descobrir quan vulguin grans i petits, visitants locals i vinguts d’arreu. A més, el lloc és també un local d’assajos per a la mateixa colla i molts d’aquests assajos estan oberts al públic perquè aquells qui estiguin interessats puguin tenir l’oportunitat de parlar i preguntar als mateixos membres de la Colla i, si així ho desitgen, apuntar-s’hi.
Fa poc van ser notícia per la restauració dels gegants moros, Nabil i Zoraida, tot i que l’últim element que s’ha restaurat ha estat l’Àliga de la Ciutat de Tortosa, que ara presenta una imatge renovada amb la recuperació del seu color daurat original i una nova corona. Però, per entendre millor com ha anat tot aquest procés i què simbolitza l’Àliga per als tortosins, parlem amb el cap de colla de l’agrupació gegantera, Marc Centelles.
Com arribes a aquest càrrec?
Fa dos anys tocava fer un canvi de junta i la persona que estava aleshores al capdavant, no podia seguir. Jo feia més de vint anys que estava a l’entitat i ja feia cinc anys que era el responsable dels geganters. Ser president encara em dona més valor perquè pots explicar el què representa l’entitat i el què n’opina a l’Ajuntament.
I com es funda la Colla Gegantera?
La colla es va fundar el 1986 sota el nom d’Associació Cultural de Ferreries Llampec Nois i allà només hi havia l’escola de música on s’ensenyava dolçaina i tabal. A partir d’aquí, el consistori es posa en contacte amb l’associació perquè siguin també els portadors dels gegants de la ciutat perquè no els portava ningú. I el 1996 es funda la Colla Gegantera que passen a ser els qui seran portadors i custodis dels gegants de la ciutat.
Des d’un inici tenien tots els elements que coneixem avui i dia del bestiari festiu o es van anar incorporant a poc a poc?
Els tenim tots des d’un inici i a les festes majors sempre desfilen tots: el bou, la cucafera, els cavallets, l’àliga i els gegants de les 3 cultures. El consistori va adquirir a un taller faller de València entre el 1976 i el 1978 un lot amb l’àliga, dos cavalls de cartró i el bou. Per això la nostra àliga també és diferent de totes les catalanes, perquè és una rèplica de les petites del seguici de València i, de fet, estava pensada perquè durés poc, com una falla. Però, aquesta, no va desfilar al Renaixement fins a l’any 1996. De fet, a la part de la panxa es veu que és diferent d’un dels dos costats perquè es va haver de modificar des de l’ESARDI d’Amposta perquè els portadors no podien entrar-hi. Ara pesa menys, però l’anterior versió devia pesar uns 40 o 45 quilograms i no tothom la podia portar.
La ciutadania potser vincula més les bèsties del seguici a les Festes de la Cinta o al Correfoc, però pocs saben quins són realment els seus orígens...
A Tortosa tenim una processó de Corpus molt solemne on els geganters tenen l’ordre de no poder ballar i toquem amb un sol so de dolçaina i tabal durant tot el recorregut. Però, en canvi, a Reus, Barcelona o Tarragona; són processons festives amb cercaviles, flors i balls. I aquí, l’àliga és la figura més solemne de totes, l’única que pot entrar a la Catedral i que balla el dia de la patrona de la Cinta.
Aquest any s’ha restaurat l’Àliga. Com ha anat tot aquest procés?
Sí, l’Àliga ha estat restaurada pel Taller Avall de Reus, que són els qui ja ens van restaurar els gegants i, a finals d’any, també es farà la del bou. I són l’exemple clar que quan vols que una cosa quedi bé, has d’anar a buscar un professional. L’Aleix A. Vall, el responsable del taller, ens va explicar que van anar traient-li totes les capes afegides de pintura i peces sobreposades per trobar la figura inicial i la policromia daurada original, igual que les valencianes. Però, finalment, la van haver d’envellir perquè si no l’or brunyit seria massa lluent. Això ho fa a través de la recuperació de fotografies antigues per veure quins eren els seus acabats originals, però amb les tècniques actuals que fan que sigui una figura molt més lleugera i amb més espai a l’interior. L’actual pesa entre 15 o 20 quilograms, és a dir, la meitat del que havia pesat fins ara i la pot portar perfectament un noi de 15 o 16 anys. Pel que fa al bec, s’ha decidit mantenir l’últim color, tot i que, es va descobrir que originàriament havia estat platejat. També s’ha canviat la reixeta del visor perquè estava feta malbé.
A més, també s’ha substituït l’anterior corona de resina per una peça d’orfebreria de llautó banyat amb or, obra del taller murcià Lacedemon, que està inspirada amb un quadre de Caravaggio on es representa una corona ducal de les de l’època renaixentista i que, ara, és única a Catalunya. També se li ha incorporat l’escut de Tortosa d’or a la corona, com a novetat. S’ha fet un disseny nou del faldellí de roba del portador, confeccionat artesanalment a València i apostant també per un patró de Borgonya que recordi les teles monàrquiques del Renaixement, molt més dens i de color grana. En canvi, la roba de la corona, també grana, és una peça llisa per no restar-li protagonisme al faldellí. L’únic que no s’ha fet com en els seus orígens ha estat la incorporació dels picarols al faldellí, perquè, com ja s’ha comentat, ara la figura té un simbolisme molt solemne.
I com va el relleu generacional a la colla?
Molta gent no ve per vergonya o per desconeixença, perquè no saben a on dirigir-se. El primer diumenge de cada mes fem jornada de portes obertes a la Casa dels Gegants i animem a qualsevol persona que li agradi l’ambient festiu a venir perquè és un món que no te l’acabes mai i portes la teva cultura municipal arreu del territori català.
Teniu noies geganteres a la colla?
Sí, hi ha diverses dones que han dut els gegants que tenen un pes més petit, els de la parella jueva, i també a la geganta Mariana Curto pel Renaixement. I també en tenim que formen part de la colla i xiquetes amb els gegantons i els cavallets.
Com ha estat la trobada gegantera d’aquest any?
Intentem que cada any sigui una de les parelles la protagonista de la trobada. L’any passat els protagonistes van ser Caxixa i Bonjuhà amb motiu del seu 25è aniversari i, enguany, els protagonistes han estat Nabil i Zoraida, després de la seva restauració. A més, també s’ha estrenat el ball dels moros. D’aquesta manera, aconseguim que Tortosa gaudeixi d’un ball propi per a cadascuna de les parelles de gegants. Aquests balls no estaven escrits, només compostos perquè teníem la música, de Jordi Fàbregas, amb l’arranjament de Pau Puig, però no existia la coreografia amb els passos. Això ha estat de creació pròpia de la colla. A la trobada ens han vingut un total de quinze colles i prop d’una quarantena de gegants.
A més, fa uns anys Tortosa va ser també Ciutat Gegantera. Què va suposar aquesta fita?
A tota Catalunya només hi ha 35 colles que hagin aconseguit ser ciutat gegantera. Tortosa va ser la 33a i va suposar un abans i un després del que havíem fet fins ara. Et fan ser més professionals i més exigents a l’hora de fer les coses, de coordinar-se, dels assajos... Moltes colles, després de passar per la ciutat gegantera, han acabat desfent-se perquè l’estrès que acumules aquells dies, que després de molts anys vinguin a ensenyar-te a ballar, a posar les faixes... no tothom ho accepta. A més, has de dur els seus gegants (Treball i Cultura) durant tot un any per tot el territori. Però, en el nostre cas, vam decidir fer canvis en la dinàmica de treballar i això encara ens ha ajuntat més i ens ha fet continuar amb més força.
Per a algunes colles, portar els gegants de la Ciutat Gegantera potser significava portar els gegants de més pes i alçada; però aquí a Tortosa això devia ser diferent?
Sí, Treball i Cultura són gegants que pesen i moltes colles de Catalunya no estan preparades per poder-los dur. Els nostres, els de Rufo i Rubí, pesen 80 o 90 quilos i mesuren 4,10 m d’alçada. Per això ja estem acostumats que quan els portem per altres municipis ens toca esquivar cables de llum o de telèfon...
