Parlem amb l’Artur Llunart, un dels últims portadors de l’Àliga i vocal de la Colla Gegantera, per conèixer com és aquest ball i per què és tan emotiu per a tots els membres de la colla gegantera.
Has estat un dels seus portadors. Com se sent d’haver tingut aquest privilegi?
Ara fa uns anys que ja no la duc perquè l’espai de dins de l’àliga era limitat i, cada cop, em costava més entrar-hi. Quan vaig arribar a la colla, durant un temps no es va fer el ball a dins de la Catedral i ens el feien fer al claustre. Però, de sobte, van decidir tornar a autoritzar el ball a dins a l’Altar Major i sempre podré dir que vaig ser el primer ballador que va ballar davant de l’altar.
Què ha simbolitzat per tu poder ballar el Dia de la Cinta a la Catedral?
És el ball més solemne de tots els que fem i és un goig poder-ho fer al davant de tanta gent que l’està esperant veure’l. És cert que acabes amb mal d’espatlles, suat i marejat en més d’una ocasió i quan surts a l’exterior necessites que els companys t’ajudin a sortir ràpidament. Aquest fet és normal tenint en compte que ens entra molt poc aire pel respirall i, a dins de la Catedral, fa molta calor i durant el ball has de fer força voltes. D’un inici, el ball tenia menys passos i era més curt del que avui veiem, però ens vam adonar que no quadrava la música i el ball i que la figura cada vegada quedava d’una manera diferent. Per això es va decidir allargar i canviar els passos perquè el ballador comenci i acabi sempre amb l’Àliga mirant cap a l’Altar Major. Tot això han estat millores que he pogut viure directament sent jo el portador i em sento orgullós i satisfet d’haver aconseguit aquesta fita.
Qui va fer tots aquests canvis en la música i el ball?
Tot han estat arranjaments fets pels mateixos membres de la Colla Gegantera i el grup de dolçainers. Sense la feina i sense les ganes no es podria haver aconseguit, igual que va passar quan vam ser designats Ciutat Gegantera. I després també es necessita perseverança i molt d’estudi per aprendre els balls i formar els joves que ens venen darrere.
Però, has fet també balls de gegants, oi?
Sí, actualment continuo fent balls amb els gegants. Això també requereix molt d’esforç com, per exemple, en el cas del ball de l’aniversari amb en Treball i la Cultura perquè aquí només érem quatre els qui sabíem ballar-lo (dos per a cadascun dels gegants) i érem imprescindibles.
Per ser portador de gegants es requereix una certa preparació física o haver format part d’altres espais teatrals o esbarts dansaires?
En el meu cas, no és així, perquè no havia tingut mai cap contacte amb agrupacions culturals. No tothom pot aixecar un gegant de 80 quilograms, però els qui tenen preparació han d’aprendre com adaptar-se a la figura i que aquesta també s’adapti a nosaltres. S’ha de tenir també bon equilibri perquè quan balles i t’atures sempre has de calcular que hi ha un retorn del gir fins que la figura deixa de bellugar-se. I si es té una bona preparació física, millor, però també s’ha de tenir molta paciència.
I tu que has passat per ser portador de l’Àliga i dels gegants, amb quin et quedaries?
Em va saber molt greu haver deixat de ser ballador de l’Àliga, però és una cosa que sempre recordaré amb molta emoció, sobretot, de quan vam ser la Ciutat Gegantera. Amb els gegants també he après com s’han de fer les passes dels balls i m’encanta poder ser jo qui fa amb ells els nous balls, com el que hem estrenat ara. Per tant, si pogués, em quedaria amb els dos perquè m’agraden molt les dues figures i és molt emotiu la solemnitat que representen per a la ciutat.
I, per acabar, quin missatge llençaries a la canalla que comença ara?
És un fet molt bonic perquè fas una cosa per a la ciutat, han de veure que des de petits ja poden entrar en algunes figures com els gegantons o la cucafera petita. Han d’entendre que són moments molt especials i únics, però, sobretot, no s’ha de tenir vergonya i venir a ajudar, a col·laborar i a passar-s’ho bé. El que més ens costa és trobar portadors de gegants perquè la gent no sabem si tenen por o no han tingut l’ocasió de provar-ho, però després és molt satisfactori veure que et surt bé.
Aquest és el segon volum d'una sèrie d'articles on ens apropem a la Colla Gegantera de Tortosa per parlar de la restauració de l'Àliga, la manera de viure la festa de la colla i la història dels elements.
