Aquest diumenge, 23 de febrer, a les 6 de la tarda, el Teatre Municipal Ateneu serà l’escenari de Dones de ràdio, una obra sobre unes dones que s’enfronten a l’adversitat, escrita per Cristina Clemente i dirigida per Sergi Belbel. Àngels Gonyalons, Sara Espígul i Sara Diego es posen en la pell de tres dones amb tres maneres de viure una mateixa malaltia des de la lucidesa, la tendresa i el sentit de l’humor. Històries colpidores amb unes grans intèrprets.
Dones de ràdio
La Rosa, de cinquanta-cinc anys, lidera un programa de ràdio de màxima audiència, és una dona irònica i amb caràcter. L’Àgata, que ronda els quaranta, treballa d’infermera en un hospital, és discreta i sensible. La Carol, que encara no ha fet els trenta, no està gaire centrada professionalment, i és directa i desinhibida. Tres vides que no tenen res en comú, fins al dia que cadascuna d’elles es troba… un bony al pit. Les tres vides faran un gir de 180 graus.
L’espectacle parteix dels testimonis reals de dones que han viscut la malaltia i teixeix una història emotiva sobre la diversitat d’experiències i emocions davant del diagnòstic: “Em vaig posar en contacte amb vuit dones que han patit un càncer de pit.-diu Cristina Clemente-. Aquestes dones s’han conegut entre elles a través d’una associació. Són totes de condició socioeconòmica molt diferent, d’edats diferents i l’única cosa que tenen en comú és la malaltia. Quan vaig fer aquesta trobada alguna cosa em va atrapar molt: la relació entre elles, com parlaven de la malaltia, com compartien un món que per mi era tabú, que em generava certa por i fins i tot alguns prejudicis. Crec que posar això damunt d’un escenari és necessari i pot ser bell també. Perquè en la foscor, també hi pot haver bellesa. I sentit de l’humor”.
Per a Sergi Belbel: “Malgrat la desgràcia i el patiment, la mirada de la Cristina Clemente ens farà somriure. Fins i tot, i vet aquí la grandesa del text, ens pot fer arrencar més d’una riallada. I, per descomptat, ens farà agafar consciència del que suposa aquesta malaltia cruel per a les vides d’aquestes tres dones “normals”, dèbils i fortes, meravelloses. I, massa sovint, silenciades”.
Una escenografia minimalista i simbòlica de Max Glaenzel, com si es tractés d’un meteorit que, com el bony al pit ha impactat en la vida de les pacients, esdevé un estudi de ràdio, metàfora, també, de les sessions a les que s’hauran de sotmetre les protagonistes, després del diagnòstic mèdic.
Les entrades tenen un preu de 22, 20 i 17 € amb els descomptes habituals. Es poden adquirir per internet a www.teatremunicipalateneu.cat o al Punt de difusió cultural d’Igualada (La Sala c. Garcia Fossas, 2) i des d’una hora abans el mateix dia de la funció a la taquilla del teatre. Aquesta setmana, els joves fins a 25 anys poden comprar les entrades a 5 euros.
