La magistrada del Jutjat Penal número 3 de Vigo ha condemnat un any i vuit mesos de presó, com a autor d’un delicte contra animal domèstic, un veí de la ciutat que va ofegar la gossa de què en aquells moments era la seva nòvia.
La jutgessa ha tingut en compte a l’hora d’imposar la pena “la crueltat manifesta de l’acte, consistent a submergir l’animal, causant-li una mort lenta i dolorosa”.
L’acusat, en concepte de responsabilitat civil, haurà d’indemnitzar l’exparella amb 5.000 euros pel perjudici moral ocasionat i el valor de l’animal.
El 10 de juny de 2023, el condemnat va anar a recollir la que era la seva parella a la sortida de la feina, iniciant-se una discussió entre tots dos, la qual va continuar quan van arribar al domicili on convivien.
En un moment donat, segons el relat de fets provats de la sentència, la denunciant se’n va anar al seu dormitori, quedant-se l’acusat al saló, on també hi havia la gossa de raça schnauzer, de 17 anys, propietat de la seva nòvia.
“A fi de menyscabar la integritat física i la vida de l’esmentat animal, el va agafar, mantenint el seu cap submergit a l’aigua existent en una galleda de fregar, que es trobava al saló, sent sorprès per la seva nòvia, que va treure la gossa de l’aigua i va intentar reanimar-la, dirigint-se l’acusat a ella, dient-li: ‘un problema menys’”. Com a conseqüència d’aquests fets, la mascota va morir.
La jutgessa destaca que la necròpsia va concloure que la causa de la mort va ser l’ofegament. L’acusat va al·legar que es va tractar d’un accident fortuït, ja que, segons la seva versió, la gossa es va enganxar pel collaret a la galleda del pal de fregar.
Tot i això, la jutgessa indica que aquesta versió “no només manca de persistència i d’explicació lògica i raonable alguna, sinó que resulta desvirtuada per la contundent, persistent, detallada i precisa versió dels fets sostinguda per la perjudicada”, la qual resulta “ plenament corroborada tant per les testificals practicades a l’acte de la vista”, en especial, la d’una veïna, com “per la conducta posterior de l’acusat, que, sense cap causa justificada, després d’aquests fets, fuig corrent del domicili”.
La magistrada l’ha considerat un autor d’un delicte contra animal domèstic, de l’article 340 bis 1, 2 g) i 3 del Codi Penal. L’apartat 2. g) implica l’agreujament de la pena en el cas de cometre el fet “per coaccionar, intimidar, assetjar o produir menyscapte psíquic a qui sigui o hagi estat cònjuge o persona que estigui o hagi estat lligada a l’autor per una anàloga relació d’afectivitat, fins i tot sense convivència”.
La sentència no és ferma, ja que cal presentar recurs davant de l’Audiència Provincial de Pontevedra.