Teresa Pallarès serà l’encarregada de revalidar l’alcaldia de Junts a Reus, després de 12 anys de Carles Pellicer com a batlle. La candidata va deixar el PSC el 2012 per desavinences ideològiques i va tornar a l’empresa privada fins que Carles Puigdemont la va reclutar pel seu projecte. Aquest mandat ha sigut regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge, càrrec que va compaginar amb el de delegada territorial quan la seva formació integrava el Govern català. Parlem amb la cap de llista de Junts per fer balanç de la tasca a l’executiu municipal, conèixer les propostes de la seva candidatura i les seves preferències en els pactes postelectorals.
Una de les imatges de la setmana passada va ser la fotografia en defensa del Hard Rock. Què la impulsa a donar suport al projecte?
Primer de tot, és un projecte d’àmbit territorial que sobrepassa els ajuntaments que l’embolcallen. A més, té una visió estratègica de futur. Quan va néixer Port Aventura, també hi havia molta gent que hi estava en contra. Sempre hi ha reticències als projectes que tenen un gran impacte. Tot i això, crec que al Camp de Tarragona hem estat capaços de crear un equilibri entre una indústria química, que s’esforça per mirar al futur amb canvis importants, i una indústria turística, que ha anat evolucionant. És un projecte en què vaig treballar mentre estava a Govern i estic absolutament alineada amb aquesta aposta de futur.
En aquella trobada, destaca l’absència d’ERC, amb qui comparteixen govern municipal. Han pogut parlar sobre aquestes diferències?
Els arguments de per què no hi eren els hi haurien de preguntar a ells. De fet, és un projecte que es va començar conjuntament inclús abans d’aquesta legislatura. Mentre vaig ser presidenta de la comissió d’economia al Parlament, havien sortit preguntes a l’entorn i sempre havíem estat alineats. Desconec els seus motius actuals, però animo que totes les forces polítiques que tenen pes a govern puguin donar suport a un projecte com aquest.
Quin balanç fa d’aquesta coalició que tenen actualment amb ERC i Ara Reus a l’Ajuntament?
Reus ha tingut un govern molt sòlid i amb projectes importants. De cara al futur, hem d’ambicionar un govern tan sòlid com el que hem tingut aquests anys. Hem impulsat projectes que quedaran a la ciutat i que no surten d’un dia per l’altre com Hispania o el barri del Carme. A més, la sostenibilitat ha sigut un vector clau. Els carrils bicis en l’àmbit de la mobilitat són només una part, perquè aquest govern ha sigut capaç de ficar sobre la taula temes importants com la comunitat energètica i el Reus Energia.
L’aprovació dels últims pressupostos del mandat són una prova més de la bona salut del govern.
Són uns pressupostos aprovats amb un pla d’inversions ambiciós. Això és possible perquè s’ha fet prèviament la feina de neteja del deute de l’Ajuntament. Es va passar de 400 i escaig milions d’euros a 107 milions d’euros. Es tracta d’una feina callada, però molt important. Entre aquestes inversions, hi ha un milió i mig d’euros d’inversió a REDESSA. El pol de futur i les empreses tecnològiques forma part del meu ADN i aquests diners són un motor més de dinamització econòmica.
Quina proposta de mobilitat planteja Junts per Reus?
Reus aspira a ser un punt neuràlgic i estratègic dins de l’àrea metropolitana. Tots aquests projectes d’infraestructures no s’entenen des d’un àmbit local, sinó que té un àmbit metropolità en el qual Reus ha de formar part d’aquest nucli. Tenim mancances històriques en el desenvolupament de les infraestructures i hem de trobar el punt exacte de la governabilitat d’aquesta àrea metropolitana. Ningú ens ha de donar lliçons de com hem de fer les coses. Comptem amb indústria, talent, coneixement, transferència tecnològica i pes empresarial i polític. Per tant, hem de mirar la nostra àrea metropolitana des d’un punt de vista ambiciós.
El pròxim mandat serà el de l’àrea metropolitana?
Crec que ja ho és ara. Fa anys que es parlen d’aquests termes i ara ens hem de posar d’acord amb la governabilitat. Ha sigut un mandat molt marcat per la pandèmia i les prioritats han sigut atendre la població. Reus ha sigut un exemple amb un pla de reactivació econòmica envejable i iniciatives com els bons comerç. Però, en el moment en què hi pugui haver estabilitat, estarem preparats per afrontar aquesta ordenança de l’àrea metropolitana.
Com comenta, la covid ha afectat molt aquest mandat. Ha quedat algun projecte en el tinter?
Això passa sempre perquè som ambiciosos. Per tant, hi ha molts projectes que queden en el tinter. Tot i això, en aquest mandat es va aturar tot durant gairebé dos anys. La prioritat eren les persones i també les empreses. Aleshores, han quedat pendents projectes com la zona nord, el desplegament d’Hispania o altres que s’han de reprendre.
En un primer moment, l’alcalde Pellicer va mantenir-se al PDeCAT després del trencament amb Junts, però finalment s’ha donat de baixa junt amb altres regidors i ha dit que vostè és la seva candidata. Com queda el mapa de l’espai postconvergent a Reus?
El país evoluciona. És cert que l’espai que represento ha tingut una evolució bastant accelerada. Es tracta d’un partit que neix l’any 2020 i recull gent que ve del PDeCat i altres formacions polítiques. Jo feia temps que havia deixat la política, però abans havia estat al PSC. Mai ho negaré, són les meves arrels.
En aquell moment, hi ha tot un espai que s’aglutina sota el paraigua de Junts i representa una confluència de gent socialdemòcrata, d’esquerres o liberal. Aleshores, els qui volien estar a Junts i eren del PDeCAT es van donar de baixa del partit i van entrar a l’espai de confluència. Ens hem conjurat per formar aquesta plataforma d’aliança.
Aquest espai de confluència és hereu de l’espai electoral de Convergència?
Té una part que sí i una que no. Entre els mateixos militants, hi ha gent que ve de Convergència i d’altra que prové de diferents formacions o fins i tot persones que no en venien de cap. Estem work in progres i amb la mateixa ambició que teníem aquest mandat. En l’àmbit local, les persones tenen molta importància. Per això, és important arribar arreu perquè la gent conegui el perfil personal.
Quan va ser nomenada candidata, va comentar que té maneres diferents de fer a les de l’alcalde Pellicer. A què es refereix?
D’entrada, totes les persones som diferents i tenim maneres diverses de veure els projectes. Amb l’alcalde Pellicer estic aprenent molt de la forma com ell ha treballat els barris i enfronta els problemes i les oportunitats. De fet, intento aprendre molt també de tot el meu entorn.
Podríem definir la seva candidatura com a continuista respecte dels 12 anys de Pellicer?
Més que continuista, diria que és una candidatura que es basa en els projectes de govern que hem fet durant aquest mandat. La nostra ambició és continuar-los, però com a nova candidatura incorporarem altres propostes que estem treballant aquests dies. Crec que és important escoltar el pols de la ciutat per afegir propostes que siguin reals i entengui la gent.
Com és aquest procés d’escolta per elaborar el programa electoral?
L’hem començat en l’àmbit intern de l’executiva i després iniciaré una sèrie de cafès amb diferents col·lectius per recollir les propostes. En dos o tres mesos tindré una idea de quins projectes incorporarem juntament amb els que ja tenim en marxa.
Quins hauríem de ser els eixos principals d’aquest programa?
La sostenibilitat marcarà tots els programes electorals perquè és un tema bàsic. Parlem de sostenibilitat econòmica on entra tot l’àmbit empresarial i el desenvolupament futur del Hub Foodtech cap al sud. D’altra banda, tenim un impacte important de la sostenibilitat social amb reptes per atendre les persones, les noves oportunitats laborals i els nous impactes pels estudiants. Hem d’estar al costat del coneixement. I, finalment, la sostenibilitat mediambiental, que passarà per la Vall de l’Hidrogen, les energies renovables, les infraestructures i el disseny de la ciutat. Damunt d’aquests tres eixos entroncarem el nostre programa electoral.
L’habitatge és un dels altres temes que preocupen molt a la societat. Què destacaria de la feina que s’ha fet des de la seva regidoria en aquest àmbit?
L’habitatge és i serà un repte per a Reus i totes les ciutats. El que volem és tenir les condicions més dignes possibles per a la gent que hi viu. Això vol dir incrementar l’habitatge de protecció oficial. Durant aquest mandat, ens queda el desenvolupament d’Hispania (uns 60 habitatges); el del barri del Carme, amb què tancarem ja el conveni amb la Generalitat, i ens queda un projecte que encara no puc avançar del tot. Aquest comptarà amb molts habitatges d’HPO per a gent jove que encara no tenen un poder adquisitiu molt alt i hi haurà una part per a famílies en vulnerabilitat. A més, també estem treballant en la captació d’empreses perquè volem fixar el talent a la ciutat.
Hi ha molta feina a fer encara a escala de tot Catalunya. La funció social dels grans tenidors no està aclarida, la regulació autonòmica ha acabat al constitucional i tenim un repte pendent amb la SAREB. Hem sigut un dels únics ajuntaments de l’entorn que hem tirat endavant inspeccions a pisos buits de grans tenidors. Tot i això, per poder treballar necessitem un marc jurídic que ens permeti tenir competències.
Amb relació als pactes postelectorals, creu que el seu projecte de ciutat té millor encaix amb Esquerra que amb el PSC?
El pacte que tenim a l’Ajuntament ha funcionat. En soc una ‘fan’. En definitiva, un pacte vol dir preservar el projecte de ciutat i trobar els encaixos amb la gent amb qui t’alinees més. Soc partidària que hi hagi un gran pacte de ciutat al futur.
Ens encaminem possiblement a un resultat amb tres candidatures molt fortes (Junts, PSC i ERC). Descarta els socialistes per governar?
Sense tenir els resultats davant, tancar pactes seria com tancar els ulls al futur. Hem de tendir a tenir un pacte estable per a la ciutat i les urnes hauran de parlar. M’he sentit molt còmode amb aquest pacte perquè ha sigut estable en uns moments molt complicats. Això té un valor important.
El pacte de la Generalitat –que vostè defensava- no ha funcionat tan bé com el de Reus. El trencament de la coalició els pot perjudicar de cara a les municipals?
En el seu dia tenia molt clar que era important seguir al Govern tot i les diferències. Presa la decisió de marxar, em refermo amb el que s’ha triat. Soc una persona de consens. Les municipals, però, són un espai molt local i els que hi som sabem com hem de treballar aquesta política. Per tant, demano el marge de confiança per seguir endavant amb un projecte de ciutat ambiciós i amb molta il·lusió.
