Diumenge, 14 d'abril de 2024
És notícia

Sandra Guaita: “Cada reusenc hauria de tenir una zona verda a cinc minuts a peu”

Avatar photo

El PSC es troba davant d’una de les majors oportunitats en els últims anys de recuperar l’alcaldia de Reus. Fa 12 anys que la van perdre i ara volen consolidar el creixement que van experimentar el 2019. Els socialistes aposten per una renovació de cares a la llista amb la nova candidata Sandra Guaita com a màxim exponent del canvi. Parlem amb la cap de llista perquè ens expliqui quins àmbits vol transformar si arriba a l’alcaldia.

 

Planteja canvis a la llista electoral com fitxatges estrella com Josep Baiges. Què aporten tots els noms que ha incorporat?
És una llista cohesionada en molts aspectes. Tenim gent que treballa des del teixit associatiu, empresarial o universitari. Això fa que sigui una llista completa amb gent que no ha estat vinculada a la política i d’altres que han sigut regidors al govern i a l’oposició.

 

Han sigut capaços de recuperar persones amb experiència de govern a la ciutat, tot i que fa anys que van perdre l’alcaldia.
La gran majoria de regidors de govern que hem tingut s’han posat a la nostra disposició, també en legislatures anteriors. Van ser uns grans partícips de la construcció del Reus que tenint avui i han sigut molt generosos. Per saber cap on volem anar, hem de saber d’on venim i què som com a ciutat.

 

Fa 12 anys que el PSC no guanya unes municipals a Reus. Què pot ser diferent el 2023 perquè tornin a quedar primers?
Tenim un projecte molt il·lusionador. La gent vol canvi i l’única opció som nosaltres. La resta d’opcions o estan a govern o no tenen opcions de guanyar. A més, l’equip humà és potent i coneix la ciutat des de molts aspectes diferents. Per tant, pensem que tot això suma.

 

Presenta una candidatura amb tres eixos. Les persones, la sostenibilitat i la ciència. Quines propostes planteja per implementar-los?
El primordial són les persones. Les propostes van alineades amb problemàtiques de la ciutadania com el manteniment de la via pública, la neteja, la seguretat i la política econòmica i empresarial. En aquest àmbit, hem de definir com des de l’administració pública acompanyem els emprenedors, els empresaris, la indústria o el comerç. Els altres dos eixos van lligats amb el primer, ja que tots els eixos són per treballar per les persones. El fet que les empreses, la universitat o les diferents entitats es vulguin vincular en el nostre projecte ens permet teixir el triangle perfecte entre les persones; la ciència, la innovació i l’economia, i les polítiques verdes de sostenibilitat.

 

 

Què ha faltat perquè Reus surti reforçat en l’àmbit empresarial i del comerç?
Hem estat parlant amb el sector i troben falta d’acompanyament per part de l’administració pública. Amb polítiques de promoció de la ciutat, de retenció de talent i d’acompanyament als emprenedors i a les empreses que s’implementen a la ciutat. Totes aquestes són les mancances que ens han traslladat i les volem abordar amb les nostres propostes. Sabem que les solucions no seran definitives, però són importants com a punt de partida inicial per transformar la ciutat.

 

No creu que a vegades esperem que les administracions públiques ens treguin les castanyes del foc en àmbits privats com l’empresarial o el comerç?
Des de l’activitat privada s’ha fet molta feina i tenim grans referents, però l’administració no ha acompanyat. No has d’intercedir per ser un impediment, sinó que els has d’acompanyar i permetre que passin aquestes coses. L’administració ha posat moltes traves.

 

Quines?
Per exemple, les traves administratives quan vols obrir un negoci. La gent que vol obrir un negoci moltes vegades no coneix els tràmits i què ha de fer. Per què no fas que hi hagi alguna persona que els guiï en el procés? D’altra banda, si vols que les empreses vinguin a la ciutat, no et pots quedar assegut esperant. Has d’anar a buscar-les, acompanyat d’altres empreses. Has d’escoltar el teixit empresarial de la ciutat, que és molt fort. Molta part de la ciutadania demana que se’ls escolti.

 

Abans de la precampanya també parlava de la pèrdua de la capitalitat sanitària i cultural. Creu que ha sigut per la manca d’acompanyament o per altres factors?
Passa una cosa semblant al teixit comercial i empresarial. Les entitats culturals han continuat fent activitat cultural de manera positiva per la ciutat. Però l’administració ha d’acompanyar perquè tot brilli. En l’àmbit cultural és evident que això no ha estat així i en el sanitari és més evident que cap. Quan tens un hospital municipal i el regales, gran part de la culpa que perdem la capitalitat sanitària és de l’administració local.

 

Què proposa en matèria sanitària?
Hi ha una cosa que no es pot desfer: t’has deslligat d’un hospital municipal que era patrimoni de la ciutat i que molts ciutadans havien lluitat per ell. Recuperar-ho és molt difícil, però el que pots fer és que els professionals sanitaris que estan a la teva ciutat et facin agafar capitalitat en un altre aspecte com la ciència i la innovació. Ha de servir perquè es vegi Reus com un pou de coneixement en la part agroalimentària, de nutrició, salut i les TIC.

 

Pel que fa a la cultura, creu que hi ha altres municipis al territori que brillen més que Reus?
Si tu no avances, el que passarà és que tiraràs enrere i els altres avançaran. Per tant, si durant uns anys no has exercit la capitalitat cultural, hi haurà algú altre que ho farà. T’has de posar a treballar amb el teixit cultural perquè Reus torni a ser referent indiscutible en aquest àmbit.

 

 

Ha sigut molt ‘pesada’ a l’hora de reclamar infraestructures com Bellissens o la Intermodal. Un cop que sembla que arribaran, com s’ha d’articular Reus?
Hem sigut pesats perquè hem pensat que és important. No pot ser que el Camp de Tarragona no tingui un sistema de transport públic i sostenible adaptat a les nostres necessitats. Hi ha molta gent que ens movem d’unes ciutats a unes altres. La xarxa de tren no havia estat ben estructurada, per això vam demanar un estudi que a més permetés la intermodalitat amb altres eixos.

 El tren és absolutament necessari i el baixador de Bellissens és un pol de dinamització pel sud de Reus i el territori. Després, definir com el tramvia entra a la ciutat és molt important i Reus ha de tenir un pes important en les reclamacions cap a Barcelona. Finalment, dins de la mateixa ciutat, hem de tenir un transport públic urbà com l’autobús que sigui útil en les freqüències i accessible. Per això, vam fer les propostes com la T-Hospital i la T-16. A més, per llei haurem d’aplicar una zona de baixes emissions. No li pots dir a la ciutadania que no pot entrar en cotxe sense donar-los-hi una solució.

 

Li agrada el traçat que es planteja del tram?
Ens preocupa que el fet que la construcció es plantegi en dues fases (a la primera no hi és Reus i Tarragona) faci que ens quedem penjats. Així que estarem molt atents perquè no s’aturi a la fase 1. S’ha d’acabar de perfilar amb el govern de la Generalitat com ha de discórrer el traçat a la ciutat.

 

En la seva presentació parlava d’urbanisme tàctic. Quines són les actuacions principals que plantegen?
Aquest urbanisme tàctic aniria a determinades zones de ciutat, on per exemple no tens voreres amb una amplada prou gran perquè sigui accessible. Es faria una primera actuació ràpida i després es farien actuacions més a llarg termini. A més, la pacificació ha d’anar acompanyada d’arbres perquè tenim una ciutat molt grisa. Per tant, cada ciutadà de Reus hauria de tenir una zona verda a cinc minuts caminant. És un canvi també en àmbits com la salut física i psicològica.

 

S’emmiralla en algun altre municipi? Els socialistes a València defensen aquest model, però a Barcelona no acaben d’estar d’acord amb algunes mesures d’aquest estil.
El problema de qualsevol modificació urbanística és que no la pots fer d’esquena a la ciutadania. La gent és molt conscient que s’han de pacificar les ciutats. Has de fer una feina conjunta amb la ciutadania i fer-la partícip. D’aquesta manera, la gent s’ho sent seu. En determinades zones de la ciutat hem tingut problemes urbanístics per la falta de diàleg.

 

 

Quins mecanismes planteja perquè hi hagi aquesta interlocució?
Tens eines com les entitats veïnals i culturals. Una cosa que has de fer és trepitjar carrer. No podem presentar un projecte plantejat en un despatx i pensar que això és el que la ciutadania vol. Tenim suficient massa crítica perquè puguem fer que la ciutadania participi.

 

El govern presumeix de la participació ciutadana en aquest mandat.
Els pressupostos participatius no ho són perquè tinguin el nom. Hi ha propostes que tenen 100 vots. Has de buscar activament la participació perquè és un projecte ciutadà. Si tens uns pressupostos participatius on la majoria no participa, no són útils.

 

La portaveu dels paradistes del Mercat del Carrilet va ser a l’escenari en el seu acte de presentació. Quina solució planteja pel mercat?
És un exemple més de no escoltar. El Mercat del Carrilet està ubicat en un espai que dona una resposta molt àmplia al sud de la ciutat i hi ha persones vinculades al barri. Quan passem per quatre propostes diferents, estàs jugant amb la vida de les persones que hi treballen. Vam fer propostes perquè no es tanqués. No perquè ho penséssim només nosaltres, sinó que vam anar allà i vam escoltar els implicats. A més, les paradistes van recollir moltíssimes firmes i ningú les ha escoltat. No hem canviat ni una coma des del moment inicial, és un projecte que el barri i les paradistes volen. Tanmateix, hi ha un estudi que diu que és factible transformar-lo.

 

Amb quins partits té millor encaix el PSC?
Hem dit que des del primer moment que volem ser el partit que guanya les eleccions. I també hem dit que volem pactar amb aquells partits que tenen un projecte semblant al nostre. Ens podem asseure amb tots aquells que recullin en part les nostres propostes. Tot i això, hem de guanyar perquè el lideratge fa molt. La ciutadania ens posarà els números sobre la taula i haurem de ser capaços d’escoltar-los per tal d’assolir el consens que ens reclamen.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

ACCIDENT LABORAL: Un treballador que netejava finestres en estat greu després de rebre una descàrrega elèctrica

Notícia següent

Anjo Valentí: ”A Manresa cal millorar les polítiques socials i crear ocupació”

Notícies relacionades