L’actual situació de sequera ens ha deixat patent la necessitat de reflexionar sobre la importància del paper de les zones verdes a les ciutats. Entre els seus beneficis hi ha la millora de la qualitat de l’aire; la compensació dels efectes del canvi climàtic, modulant l’augment de temperatures, absorbint una part important dels gasos d’efecte hivernacle i produint O2, així com la millora de la salut física i mental de les persones a través del contacte amb la natura.
Com assegura l’Organització Mundial de la Salut, “la salut és un estat complet de benestar físic, mental i social i no solament l’absència d’afeccions o malalties”. Aquest concepte de salut global relaciona la salut amb l’ecologia i el canvi climàtic i ens porta a la conclusió de què perquè les persones estiguin sanes, cal tenir cura també del nostre entorn.
En aquest sentit, a Ripollet, s’ha apostat per un nou model en el disseny i la gestió de les zones verdes urbanes, que incorpori criteris ambientals i de xerojardineria, per tal d’afavorir l’augment de la biodiversitat en aquests espais i una millor adaptació de vegetació i fauna a les noves condicions climàtiques.
Una de les tècniques més eficaces en aquesta línia és la sega diferenciada, que consisteix a segar per sectors, de forma que en un mateix espai tindrem zones on les herbes es tallen més baixes per permetre el pas de la gent i altres zones on es deixa créixer l’herba fins a completar el seu cicle biològic. La sega diferenciada s’aplica en llocs on no suposa una molèstia per als veïns, talussos amb forta inclinació que dificulten la sega i espais assimilables a prats naturals.
Quins beneficis ens aporta la sega diferenciada?
- Afavoreix l’augment de la biodiversitat de flora i fauna en aquests espais verds, millorant la riquesa ambiental i paisatgística.
- Afavoreix la presència de fauna auxiliar, com alguns insectes (abelles, marietes, escarabats, crisopes entre altres) i ocells que actuen com “enemics naturals” i ens ajuden en la lluita biològica contra plagues, evitant l’ús de productes químics.
- Al rebaixar la pressió humana sobre aquests espais sense segar, la vegetació pot germinar i produir llavors que proporcionen aliment a la fauna i que permeten la regeneració dels prats i la millora de la qualitat del sòl sense cap intervenció externa (sembres, adobats químics…).
- Afavoreix la retenció d’aigua al sòl i de la rosada a la vegetació, contribuint a la moderació de la temperatura en èpoques de més calor, ajudant-nos en l’adaptació al canvi climàtic.
Des de l’Ajuntament de Ripollet som conscients que aquests canvis en la gestió suposen una nova percepció dels espais verds per a la ciutadania, que no s’ha de confondre amb un abandonament o falta de manteniment i que cal entendre com una oportunitat d’apreciar el seu valor ecològic i els beneficis que ens aporta.
