Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
L’actual situació de sequera ens ha deixat patent la necessitat de reflexionar sobre la importància del paper de les zones verdes a les ciutats. Entre els seus beneficis hi ha la millora de la qualitat de l’aire; la compensació dels efectes del canvi climàtic, modulant l’augment de temperatures, absorbint una part important dels gasos d’efecte hivernacle i produint O2, així com la millora de la salut física i mental de les persones a través del contacte amb la natura.
Com assegura l’Organització Mundial de la Salut, “la salut és un estat complet de benestar físic, mental i social i no solament l’absència d’afeccions o malalties”. Aquest concepte de salut global relaciona la salut amb l’ecologia i el canvi climàtic i ens porta a la conclusió de què perquè les persones estiguin sanes, cal tenir cura també del nostre entorn.
En aquest sentit, a Ripollet, s’ha apostat per un nou model en el disseny i la gestió de les zones verdes urbanes, que incorpori criteris ambientals i de xerojardineria, per tal d’afavorir l’augment de la biodiversitat en aquests espais i una millor adaptació de vegetació i fauna a les noves condicions climàtiques.
Una de les tècniques més eficaces en aquesta línia és la sega diferenciada, que consisteix a segar per sectors, de forma que en un mateix espai tindrem zones on les herbes es tallen més baixes per permetre el pas de la gent i altres zones on es deixa créixer l’herba fins a completar el seu cicle biològic. La sega diferenciada s’aplica en llocs on no suposa una molèstia per als veïns, talussos amb forta inclinació que dificulten la sega i espais assimilables a prats naturals.
Quins beneficis ens aporta la sega diferenciada?
- Afavoreix l’augment de la biodiversitat de flora i fauna en aquests espais verds, millorant la riquesa ambiental i paisatgística.
- Afavoreix la presència de fauna auxiliar, com alguns insectes (abelles, marietes, escarabats, crisopes entre altres) i ocells que actuen com “enemics naturals” i ens ajuden en la lluita biològica contra plagues, evitant l’ús de productes químics.
- Al rebaixar la pressió humana sobre aquests espais sense segar, la vegetació pot germinar i produir llavors que proporcionen aliment a la fauna i que permeten la regeneració dels prats i la millora de la qualitat del sòl sense cap intervenció externa (sembres, adobats químics...).
- Afavoreix la retenció d’aigua al sòl i de la rosada a la vegetació, contribuint a la moderació de la temperatura en èpoques de més calor, ajudant-nos en l’adaptació al canvi climàtic.
Des de l’Ajuntament de Ripollet som conscients que aquests canvis en la gestió suposen una nova percepció dels espais verds per a la ciutadania, que no s’ha de confondre amb un abandonament o falta de manteniment i que cal entendre com una oportunitat d’apreciar el seu valor ecològic i els beneficis que ens aporta.
