Una dona haurà de ser indemnitzada després que els serveis socials li prenguessin la tutela de les seves dues filles sense avisar i sense consultar-ho a ningú. El motiu va ser una baralla de la dona amb les dues menors pel telèfon mòbil.
Els fets van començar l’any 2016, quan les dues nenes tenien 13 anys. La seva mare fa 20 anys que va anar a viure a Castella i Lleó, va ser mare soltera i tenia una relació difícil amb les nenes, motiu pel qual va demanar assistència de la Junta i participar en un programa d’intervenció familiar.
Aquests programes serveixen per ajudar pares i mares a mantenir una relació estable i positiva amb els fills i filles, segons ha explicat Fundación Raíces, però en el cas d’aquesta família tot va sortir de control.
Un dia, la mare i una de les adolescents van discutir per culpa del telèfon mòbil i la mare li va voler prendre, forcejant amb ella. En una reunió posterior amb personal de serveis socials, i a petició de la mateixa mare, les nenes van explicar, de forma individual, què havia passat.
Tres mesos després, sense cap mena d’intervenció més i després d’aturar el programa social, treballadors socials van presentar-se a casa amb la Guàrdia Civil i amb una ordre d’endur-se les dues nenes a un centre residencial de menors, a 80 km de casa seva.
Des de llavors, la mare i les dues nenes van intentar de totes les formes possibles que aquesta decisió fos revocada, ja que ningú va informar de res. Ara, gairebé set anys després i amb les dues filles majors d’edat, el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó ha donat la raó a la família i obliga la Junta a indemnitzar-les amb 150.000 euros.
Segons la sentència del Tribunal, la decisió de la Conselleria de Serveis Socials va arribar de forma “precipitada i desproporcionada” i considera que l’Administració hauria d’haver, com a mínim, demanat l’explicació de la mare d’aquests fets i, després, amb les dues versions, i havent explicat a les nenes què podria passar, prendre la decisió.
De fet, la Fundación Raíces va proporcionar defensa a les dues nenes, que també volien que la seva opinió es tingués en compte, i el Fiscal va demanar a l’Administració que revoqués la decisió perquè “no hi havia cap dada de desprotecció”.
Un any després, un jutjat d’Àvila va permetre que les nenes tornessin amb la mare i van explicar que durant aquest temps al centre de menors van patir lesions i agressions per part del personal, empitjorant encara més l’efecte de la decisió sobre elles.
El Tribunal considera, a més, que l’Administració va seguir actuant de forma desproporcionada durant tot el procés. Per exemple, la mare només podia veure les nenes un dia al mes, i durant una hora. Les nenes volien tornar a casa, però ningú les va escoltar durant un any.
La decisió de la Junta va provocar en les nenes, que van viure-ho com un segrest, danys morals acreditats en forma d’inadaptació de les nenes, aïllament, comportaments de ràbia i ira, mals de cap, mals d’esquena o problemes per a dormir.
Durant la seva estada al centre de menors, les dues adolescents van haver de ser ateses per problemes de salut mental, casos d’ansietat i fins i tot problemes nutricionals i anorèxia.
Per tots aquests motius, la Junta haurà d’indemnitzar la família amb 150.000 euros, 50.000 euros per a cada una de les filles i 50.000 més per a la mare.
La dona ha lamentat l’experiència i no s’explica com pot ser que ella demanés ajuda i participés en un programa per millorar la relació amb les filles i que això acabés amb la pèrdua de la custòdia només per haver discutit per un telèfon mòbil.
Després que les nenes tornessin a casa, la mare va continuar lluitant per fer pagar una decisió que ha provocat danys molt grans en la família que afectaran la resta de les seves vides.
