.jpg)
L’ascens de l’extrema dreta i les seves conseqüències per al futur de la Unió Europea, la política migratòria i el racisme de determinats partits o la guerra han marcat aquest dijous el debat europeu de candidats de RTVE. Els representants del PSOE, PP, Ciutadans, Podem, Vox, Ara Repúbliques, Junts+, CEUS i Sumar s’han enfrontat també per temes nacionals com la llei d’amnistia, el català, l’estat de dret i la justícia, la reforma de les euroordres per detenir Carles Puigdemont, o els reptes de l’agenda verda i la pagesia. El candidat de Junts, Aleix Sarri, ha parlat íntegrament en català, mentre que la republicana Diana Riba, que també representava el BNG i Bildu, ha parlat en català però ha fet la majoria d’intervencions en castellà.
La candidata del PP, Dolors Montserrat, ha centrat els seus atacs en Ribera, a qui ha acusat en diverses ocasions d’estar “molt nerviosa”. Montserrat ha carregat contra les cartes del president espanyol, Pedro Sánchez, i el que considera atacs a l’estat de dret i els jutges, mentre que Sumar, Podem i PSOE han recordat que el Consell General del Poder Judicial encara està per renovar pel bloqueig popular.
La popular, però, també ha buscat l’enfrontament amb Jorge Buxadé, de Vox, especialment pel que fa a la política agrícola, i ha enviat crítiques a Junts, acusant-lo d’estar vinculat a Putin i el Kremlin, cosa que ha provocat, també, reaccions de Sarri.
Jordi Cañas, de Cs, s’ha enfrontat amb la candidata de Podem, Irene Montero, per la seves crítiques a la guerra, mentre que Junts i ERC, que han mostrat sintonia en qüestions com l’amnistia o l’oficialitat del català, s’han distanciat en política migratòria.
ERC, Podem, Sumar i el PSOE han atacat especialment el “racisme” de Vox, i la candidata republicana, Diana Riba, ha recordat a Buxadé que estava parlant despectivament dels seus veïns. “Et dic racista perquè ets un racista”, ha etzibat Montero a Buxadé, que li ha replicat amb acusacions sobre les conseqüències de la llei ‘només sí és sí’.
El debat, amb una presència majoritària de dones, també ha tingut moments de crítiques amb el masclisme, especialment per part d’ERC i Podem, que han retret l’actitud de Vox i Cs. “Voleu que vingui tota Àfrica?”, ha preguntat Cañas, assegurant que davant de casa seva hi havia “molts més immigrants” que a la de Riba o Montero.
El primer bloc del debat ha estat marcat per Catalunya i la llei d’amnistia, Palestina, l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE i l’auge de l’extrema dreta. Sobre aquest darrer punt, sobretot el PSOE i també Sumar han alertat del risc que l’extrema dreta pugui treure bons resultats el 9-J. “Són els amics del senyor Buxadé, però és que són també els amics del senyor Feijóo”, ha dit Teresa Ribera.
Catalunya i la llei d’amnistia
Aleix Sarri (Junts) ha començat recordant la condició d’exili del candidat Toni Comín. Sarri ha afirmat que l’amnistia permetrà que ell i Puigdemont puguin venir “molt aviat” i ha defensat l’Europa que “diu ‘no’ a la repressió”.
El candidat de Cs, Jordi Cañas, ha afirmat que Europa no és un lloc “on amnistiar uns delinqüents per investir un president” mentre que la popular Dolors Montserrat ha centrat les crítiques en el PSOE i ha acusat Sánchez d’haver entregat la igualtat dels espanyols amb l’amnistia. A més, ha dit a la candidata socialista que avui té l’oportunitat de “rectificar” per haver “assenyalat” els jutges.
Ribera ha replicat a Montserrat que quan va ser nomenada ministra i anava als consells de la UE li preguntaven per Catalunya “amb gran preocupació” mentre que “avui no ho fan”. En canvi, ha afegit, sí que li pregunten per la ultradreta i la “inclinació de la dreta a blanquejar la ultradreta”.
Vox ha denunciat la “coalició” entre populars i socialdemòcrates a Europa i ha indicat que aquesta “no ha servit de res”, ja que al·leguen que Puigdemont segueix a Brussel·les. “La UE ens ha fallat”, ha lamentat el candidat Jorge Buxadé, que ha demanat un vot “molt patriota” el 9-J per “portar” Puigdemont perquè sigui jutjat per tribunals espanyols.
Buxadé, de fet, ha tret una fotografia de Puigdemont a Waterloo, l’ha acusat de malgastar diners públics i ha afirmat que el portarien per jutjar-lo al Suprem. “A banda de franquista, mentider”, li ha etzibat Sarri.
Llengües oficials
Sarri, que ha fet ús del català íntegrament, ha defensat l’oficialitat del català a la UE, un fet que és “molt important”. Diana Riba, candidata d’Ara Repúbliques, ha defensat l’ús del català, el basc i el gallec. “És indispensable que siguin idiomes oficials a la UE”, ha dit Riba que ha iniciat la seva intervenció dient ‘bona nit’ en les tres llengües i ha fet ús majoritàriament del castellà en les seves intervencions. Riba ha emplaçat el PSOE i a Sumar que ho prioritzin en les negociacions que s’obrin durant la propera legislatura europea.
Al seu torn, Ohiane Agirregoitia (Coalició per una Europa Solidària, CEUS) ha explicat que han demanat que continuï l’intergrup de llengües minoritzades i cultures tradicionals per continuar fent passos en l’oficialitat de les llengües que estan en vies de ser-ho o encara no ho són i ha defensat la creació d’un comissari que vetlli “pels drets” de les llengües oficials.
Sumar, Podem i PSOE donen suport a l’oficialitat. Per contra, Cs i el PP s’hi oposen. El candidat de Cs ha dit que la UE “ha pres molt bona nota” que la immersió lingüística a Catalunya “és il·legal” i ha dit que el castellà “no es pot estudiar a Catalunya per culpa seva [dels independentistes]”, un extrem que han negat tant Junts com Ara Repúbliques. A més, Sarri ha dit a Cañas que la missió d’eurodiputats que va venir a Catalunya ho va fer “amb una senyora pro Kremlin” i Cañas li ha replicat al de Junts que ells són els pro Putin.
La popular Dolors Montserrat ha dit que és “defensora del bilingüisme” però ha titllat els defensors de l’oficialitat “d’hipòcrites” i ha assegurat que quan negocien el PSOE i els independentistes “no fan ús de l’orellera”.
Palestina
Podem i Sumar han centrat part del primer bloc a condemnar la situació que viu el poble palestí i han parlat del “genocidi” a Israel, pressionant el PSOE. Irene Montero, amb un mocador palestí a l’espatlla, ha lamentat les paraules del ministre d’Exteriors José Manuel Albares, en relació al fet que Espanya “no pren partit” i ha interpel·lat Ribera per preguntar-li què hi va a fer Espanya al Tribunal Internacional de Justícia si no és “per acusar el genocida Netanyahu”. “Aquest país ha de tornar a dir alt i clar ‘no a la guerra'”. Ribera ha indicat que “el genocidi està clarament al debat” i, per això, ha dit, Espanya s’ha sumat a la iniciativa de Sud-àfrica al TIJ.
Regles fiscals i pacte verd
El retorn de les regles fiscals postpandèmia, la fiscalitat i el pacte verd europeu han centrat el segon bloc del debat. ERC i Podem han advertit que l’aplicació de les regles fiscals i l’increment de la despesa militar comportarà una nova austeritat que pot comprometre la transició verda i les promeses electorals. “Veurem quan Ribera sigui presidenta amb Von der Leyen i els antiavortistes si no tornen les regles fiscals”, ha dit Montero.
En matèria climàtica, Vox s’ha desmarcat de la resta i ha centrat les crítiques contra el pacte verd europeu “aprovat per tots”, que, segons Buxadé, ha costat 100.000 llocs de feina al sector primari. Ribera ha defensat la “revolució verda industrial” i ha qüestionat la defensa dels agricultors de la formació d’ultradreta, que “vol retallar partides pressupostàries de la PAC i dels fons de cohesió”.
El PP ha dit que s’ha de lluitar contra la competència deslleial i “l’asfíxia burocràtica” pels agricultors. Montserrat ha buscat el cos a cos amb Vox, a qui ha recordat que el comissari europeu d’agricultura, el polonès Janusz Wojciechowski, és un membre de la seva família política, ECR. També la cap de llista de Podem ha carregat contra la formació d’extrema dreta per criticar el globalisme i, en canvi, estar fundats amb “milions” procedents de l’Iran i de l’entorn de Putin. Buxadé ha contestat que eren “deliris” de Montero.
El mandatari rus ha protagonitzat una enganxada entre l’eurocandidata de Podem i el de Cs quan Cañas ha exigit a l’exministra d’Igualtat que digui que la guerra a Europa l’ha provocat Putin. Montero ha lamentat que el polític de Cs li fes “mansplaining” i la candidata d’Ara Repúbliques li ha donat suport. “Menys testosterona, menys armes i moltes més dones en política”, ha dit Riba.
En energia, Sumar ha demanat a Ribera “fermesa” per no bonificar els grans oligopolis energètics. Junts ha apostat per una transició energètica “sense dependre de dictadures com la Xina” i ha reclamat que Catalunya gestioni els fons europeus, igual que ha fet CEUS. Cs ha apostat per l’energia nuclear per reduir la dependència de combustibles fòssils.
També hi ha hagut espai per la marxa de l’economia espanyola. La número 1 del PP ha retret a Ribera que calli quan li pregunten si després de les europees apujaran l’IVA dels aliments i ha lamentat que el govern espanyol digui que l’economia “va com un coet”. La vicepresidenta tercera del govern espanyol ha ironitzant dient que “fins i tot l’FMI deu estar conxorxat” amb el president espanyol, Pedro Sánchez, per millorar les perspectives de l’economia espanyola.
El pacte de migració i la vinculació dels nouvinguts amb la delinqüència
El debat ha pujat de to en el bloc on s’han discutit les polítiques migratòries de la UE. En concret, els candidats han divergit a l’entorn del pacte de migració i asil acordat el desembre de l’any passat. La candidata de Podem, Irene Montero, l’ha rebutjat dient que “compra el relat” que el flux migratori és “un problema i una amenaça”, mentre que la de Sumar, Estrella Galán, ha dit que és “un retrocés en matèria de drets”.
Alhora, el candidat de Vox, Jorge Buxadé, ha rebutjat la legislació però amb arguments a les antípodes, i ha subratllat que “hi ha una relació entre immigració il·legal i delinqüència”. El de Cs, Jordi Cañas, també ha instat al “combat” contra els qui creuen la frontera transgredint la legalitat, però també ha dit que el club comunitari “necessita migrants legals”.
Tant Cañas com Oihane Agirregoitia, la cap de llista de CEUS, que inclou, entre altres, el PNB i Coalició Canària, han destacat la “pressió migratòria” que les Canàries reben espacialment. La candidata basca ha defensat “canvis” en el pacte que es va segellar el desembre passat.
Els dos candidats independentistes catalans, Aleix Sarri i Diana Riba, han deixat en evidència la seva divisió en aquest àmbit; la cap de llista dels republicans ha dit que si bé comparteixen objectius com l’autodeterminació, “en temes de migració i asil” no estaran al costat de Junts, ja que, segons ella, volen “seleccionar immigrants”, fent referència a unes declaracions de la número 2 dels juntaires el 9-J, Neus Torbisco. El comentari ha suscitat l’exigència de disculpes de Sarri. El candidat número 3 del partit de Puigdemont ha instat Europa a “regular la immigració” i “gestionar millor les fronteres”, amb una “millor” distribució de la càrrega d’arribades.
Tots dos candidats han fet referència a una major capacitat “d’integració” –mentre que Sarri ha demanat més competències en immigració per a Catalunya i ha dit que “el govern català sembla que defugi” gestionar aquestes polítiques, Riba ha instat Europa a “deixar els murs”. “Ser racista és molt car: la UE ha regalat 400 milions d’euros al Marroc, Mauritània i Tunísia perquè ells facin les vulneracions de drets humans que volen fer vostès”, ha dit a les formacions que han donat suport a l’acord de migracions, inclosos els socialistes i els populars, que no obstant s’han confrontat sobre el tema durant el debat.
La candidata del PSOE ha denunciat un discurs “xenòfob i racista” de la dreta en aquest tema, i ha demanat també “treballar amb els països d’origen i trànsit” amb “solidaritat” i per “reduir les màfies”. “El que no és admissible és vincular migració i delinqüència”, ha reblat.
La del PP, Dolors Montserrat, ha denunciat que el govern espanyol hagi “abandonat els cossos de seguretat de l’Estat” en la defensa de la frontera sud, i ha recordat la tragèdia de Barbate, on van morir dos guàrdies civils. A més, ha instat els socialistes a donar suport a què la policia fronterera sigui qualificada d’ocupació de risc i que impulsi “una major presència de la guàrdia costanera”.
Defensa i seguretat i resposta a la guerra
En el darrer bloc, sobre polítiques de defensa i seguretat, Oihane Agirregoitia (CEUS) ha advocat per desenvolupar una política de seguretat comuna i una Europa “més forta i unida”.
En una línia similar, Teresa Ribera ha reivindicat “enfortir” Europa i la diplomàcia europea així com tenir una “veu única” sigui quin sigui el territori afectat, Ucraïna o Gaza. Estrella Galán (Sumar) ha defensat avançar cap a una “autonomia estratègica” i ha indicat que no pot ser que Europa depengui dels Estats Units per veure “cap a on anirà la política de pau o de guerra”. Sumar i altres formacions han demanat també que no hi hagi “dobles estàndards” i no s’oblidi el poble sahrauí.
Junts+ ha admès que no li agrada l’exèrcit espanyol, però Sarri ha indicat que sí que volen més Europa de defensa. Al seu torn, Diana Riba ha denunciat que la política exterior està “segrestada” per l’armamentística i ha apostat per parlar més de diplomàcia, desenvolupament i ajuda humanitària.
Irene Montero ha estat molt crítica amb una política de defensa d’enviament d’armes i ha qüestionat l’evolució del govern espanyol en el conflicte d’Ucraïna. També ha coincidit amb Sumar que la principal amenaça d’Europa és “la submissió” als interessos dels Estats Units i ha qüestionat que Von der Leyen faci campanya en un refugi antiaeri. “Només falta que els búnquers els construeixi Florentino Pérez”, ha ironitzat. Jordi Cañas, de Cs, ha carregat contra Montero per la seva visió i ha assegurat que ella mai hauria aturat els nazis. “La pau no es decideix unilateralment”, li ha dit Cañas.
Per la seva banda, el candidat de Vox ha assenyalat que el principal problema de seguretat és el que hi ha a la frontera sud i ha tornat a posar sobre la taula la immigració il·legal.
Rússia i les euroordres
Ha estat en aquest darrer bloc sobre defensa i seguretat que el PP ha tornat a posar sobre la taula les euroordres. Montserrat ha dit que la pròxima legislatura europea reformaran el sistema de les euroordres i faran possible que el delicte de traïció sigui un eurodelicte. La candidata popular ho ha deixat caure després d’afirmar que una de les majors preocupacions és Putin i ha assenyalat que el Parlament Europeu ha trobat vincles “tèrbols” amb Puigdemont.
Qui li ha replicat ha estat el candidat de Junts+, Aleix Sarri, que ha augurat que les euroordres “fracassaran”, continuaran sent rebutjades “i no hi haurà delicte”. A més, també li ha respost sobre Rússia assenyalant que hi ha exministres del PP que s’han guanyat “milions” repostant vaixells de guerra russos a Ceuta que després anaven a Crimea o el Donbàs.
