Vilanova i la Geltrú té un full de ruta i preguntem a l’alcalde si s’està complint. Hospital, neteja o residus, tres dels grans temes surten a la conversa. També el transport.
El POUM és el gran tema actual. Sembla que s’ha definit quin serà el futur de la ciutat. Cap a on va Vilanova?
Ara el que hem aprovat és l’avanç. L’avanç el que marca és diversos escenaris i ara començarem els treballs “seriosament” per fer el pla. Bàsicament, hi ha una premissa, moderar el creixement que estava previst en el darrer pla general, ja que aquest dibuixava una ciutat que, si s’hagués executat completament, hauria arribat als 120/130.000 habitants i ara estem dibuixant una ciutat d’uns 85.000 habitants. Evidentment, això és el potencial, no vol dir que es faci, es farà si la ciutat ho necessita. Aquest POUM també ha de donar resposta a la necessitat d’habitatge que tenim. Som un municipi molt tensionat, tenim problemes d’habitatge. Malauradament, estem expulsant a gent que no pot comprar habitatge i està marxant. Després també necessitem sòl per activitat econòmica. Aquest pla d’ordenació té una aposta clara per generar nous sòls industrials i, posteriorment, complementar-ho de nous serveis que vagin acompanyant aquest creixement. Hem d’acabar de resoldre també qüestions que fa molts anys que estan enquistades, com platja llarga o l’Ortoll i això generarà un debat.
Com està la situació en la promoció d’habitatge social a la rambla Sant Jordi? S’han pogut avançar terminis?
Precisament, vaig estar amb el president Illa (el dia de la reunió va ser l’11 de febrer) i un dels temes que vaig comentar és això. Aquí hi ha un paquet important que l’INCASOL va comprar a la Sareb i, per tant, el que volem és que s’agilitzin ja les obres d’adequació per poder-les posar a la bossa d’habitatge social.
El problema de l’habitatge és per Vilanova un problema que pot ser constant, per la posició geogràfica i per la qualitat de vida.
Som una ciutat molt atractiva i això té una part positiva, perquè molta gent vol venir a viure a Vilanova. Hi ha una bona qualitat de vida, on hi ha serveis (menys el sanitari) i hi ha una bona situació geogràfica. Ser atractius, al final, ens genera un problema. L’accés a l’habitatge aquí és car i això provoca un efecte expulsió.
I aprofitant que va parlar amb el president, que li va dir del nou Hospital comarcal?
L’Hospital és una aposta clara del territori i de la Generalitat de Catalunya. Hi ha el compromís per part de la conselleria de què aquest any s’elaborarà el pla funcional que ha de marcar com i de quina manera ha de ser aquest Hospital. Tal com em diu la consellera, estem dissenyant un hospital per moltes dècades i, per tant, s’ha de dissenyar basant-nos en això. Un cop tinguem el pla funcional, ens posarem a caminar. Després s’hauran de fer tots els passos pertinents: avantprojecte, projecte, licitació…
Entenc que també parlarien del transport amb el president Salvador Illa. Què necessita el transport del Penedès – Garraf?
També va ser un tema que va sortir, sí. Fa temps que anem demanant una bona connexió i mobilitat entre els municipis del Penedès. És cert que s’han ampliat les línies entre Vilanova, Vilafranca i Igualada i això s’ha notat, perquè hi ha més freqüències, però no és suficient perquè és entre capitals. La mobilitat cap a Barcelona també necessita canvis, perquè la connexió amb Barcelona funciona molt bé, però hi ha molta demanda i, per tant, caldria ampliar les freqüències. Sé que la Generalitat hi treballa per poder-ho ampliar, em consta que han demanat pressupostos a les operadores, però el fet que no hi hagi pressupost aprovat a la Generalitat no ajuda.
És un luxe haver pogut aprovar els pressupostos per tenir-los disponibles l’1 de gener. Quins són els grans projectes? Se segueix amb l’aposta amb l’espai públic?
L’espai públic és un dels eixos estratègics d’aquest mandat municipal. No és fàcil, perquè hi ha hagut molts anys de manca d’inversió en l’espai públic i, per tant, s’ha degradat molt. També s’ha degradat molt perquè els principals contractes: neteja, brossa i jardineria estan en estat precari. Amb això és el primer que hem de posar ordre. La jardineria ja l’estem licitant i la recogida de la brossa i la neteja, aviat sortirà la licitació. Tan bon punt adjudiquem, tindrem el servei que la Vilanova i la Geltrú del 2025 necessita, no la del 2009, que és quan es va dissenyar el servei de la brossa i la neteja, que encara és vigent. Aquest contracte va acabar l’any 2018 i, en comptes de fer una nova licitació, es va deixar “mort”. El govern va apostar per fer el porta a porta a tot Vilanova i el mateix govern anterior va retirar la licitació i va deixar la situació molt precària. Nosaltres hem hagut de començar des de 0. La licitació ja és pràcticament acabada, queden detalls tècnics i després enviar-ho a la Generalitat de Catalunya perquè ens revisi la fórmula de preus que figura a la licitació i, per tant, començar a licitar.
Quin és el mètode que millor funciona per la ciutat?
Crec que amb el mètode que tenim amb alguns canvis, com podrien ser que la restauració i el comerç tinguin una recollida específica per ells. Ells no haurien d’utilitzar els contenidors, són per ús domèstic. Els comerços i la restauració tindran una recollida porta a porta de les diferents fraccions (menys el vidre). Anirem l’Ajuntament a passar-li a recollir. Si aquests sectors fan un bon ús, la ciutat millorarà. Evidentment, això s’implementarà amb campanyes de pedagogia i de foment del reciclatge i de la recollida selectiva.
I la neteja viària?
La neteja viària no està dimensionada per una ciutat com Vilanova i la Geltrú. En el pròxim contracte s’incrementarà en 20 persones l’equip de treball i això es notarà molt. Ara mateix hi ha 60 persones. També recuperarem el servei de neteja de pintades de les façanes. La realitat és que no hi ha una fórmula màgica i única per tots els municipis, el que pot funcionar per un municipi petit no es pot extrapolar a Vilanova. Però també vull dir que perquè es noti tot el que farem, cal que la ciutadania sigui cívica i faci un bon ús de la gestió dels residus.
L’alcalde al teu barri. Fa quatre mesos que s’ha implementat. Què ha notat que necessiten els veïns? Hi ha una tònica comuna?
Bàsicament, qüestions de l’espai públic. Això es repeteix molt. Voreres en mal estat i sense accessibilitat, l’enllumenat, la neteja, la brossa… Són els grans reptes i són els que hem posat el focus. És cert que per fer això es necessiten molts recursos i temps. Crec que es nota el treball que hem fet. Ara bé, l’espai públic és un pou sense fons, perquè tot es podria millorar. Feia molts anys que no es feia una campanya de reasfaltatge a la nostra ciutat i vam començar l’any passat invertint 400.000 € i aquest any continuàrem amb un mínim de 200.000 €.
Fa escasses setmanes va anar a FITUR. Des de Vilanova tenen un pla de turisme ben definit on hi havia les febleses del municipi en aquesta matèria, què troben que s’ha pogut millorar en aquest sentit?
Vilanova ha de ser una ciutat amb turisme, no una ciutat turística i que visqui del turisme. Per sort, Vng està complementada i diversificada pel que fa a l’activitat econòmica. El turisme és important, però també nosaltres ens hem especialitzat en un turisme molt familiar i de segona residència, perquè el tarannà nostre és aquest. Ara també apostem per ser un referent del turisme esportiu, com per exemple l’Arena 1000 Handball. Nosaltres ens hem de complementar amb l’oferta que hi ha al nostre territori com per exemple a Sitges i, evidentment, Barcelona. Tenim un pla de màrqueting turístic molt clar i en els pròxims anys es veuran actuacions per aconseguir ser encara més atractius per aquest turisme familiar.
Amb tot, entenc que funciona bé l’equip de govern amb els comuns.
Jo estic molt content amb l’acord de govern amb els comuns. Fem un seguiment molt acurat del Pla de mandat que vam acordar i crec que és un equip fort i lleial i sento que és el que necessitava Vilanova i la Geltrú.
