Advocat des de fa més de vint anys, l’Òscar Aparicio és el nou alcalde de La Bisbal d’Empordà. Tot i que ja va exercir en la legislatura del 2011 al 2015, aquesta vegada ha estat un pacte amb Junts i Tots per la Bisbal el que ha fet que el líder del PSC sigui qui governa a la ciutat. Té clar que el seu principal objectiu és salvar la seva ciutat natal de la mala gestió dels últims vuit anys.
Fem una mica de balanç dels gairebé cent dies de mandat com a alcalde a la Bisbal de l’Empordà.
Ens vam trobar una situació complicada econòmicament i organitzativament parlant. Teníem un pressupost que es va fer molt ajustat, amb despeses que estaven comptades per nou mesos, no per tot l’any, i amb uns ingressos que estaven molt elevats, per sobre del que era raonable. Això ja ho vam denunciar els tres partits que ara formem el govern, sobretot en l’últim any, quan es va aprovar el pressupost. Quan hem entrat ens hem trobat amb això, amb despeses que al mes de juliol ja no tenien partida pressupostària (com ara l’enllumenat, combustibles, gas, etc.). Així doncs, aquests primers cent dies, en l’àmbit intern hem hagut de fer tota aquesta tasca de posar al dia, de fer modificacions de crèdit per donar cobertura a tot.
Si hagués de definir els tres eixos clau del que porten de mandat, quins serien?
Per una banda, ens hem dedicat molt a complementar totes aquelles inversions que no estaven pressupostades. Amb això hem aconseguit 320.000 euros més per poder fer inversions de tota mena, per exemple, arreglar les goteres que teníem a l’hospital geriàtric, arreglar les goteres del pavelló firal, canviar l’aigua calenta sanitària o canviar l’enllumenat de tot el camp de futbol.
El segon eix és fer un pla de xoc de neteja de la ciutat. La ciutat estava molt bruta, molt destrossada i el que hem fet és dividir la ciutat en 8 sectors, mirar què es necessitava en cadascun d’aquests i fer aquesta planificació amb una inversió de 410.000 euros (de neteja, d’enllumenat). Internament, hem canviat l’estructuració de contractació i hem fet un pla que esperem a finals del 2024 tenir regularitzat i donar compliment a la Llei de Contractes del Sector Públic per licitar tots els serveis que calguin.
I el tercer eix és tot el tema d’ocupació i formació. A La Bisbal d’Empordà, l’atur és dels més alts de la província de Girona i sobretot en el col·lectiu de més de cinquanta anys que compta amb un 40% de gent aturada. El que hem fet és canviar tota l’àrea, canviar tots els cursos que hi havia, o més que canviar, començar a programar-ne alguns que no hi eren.
Parlant de les eleccions que hi va haver el passat mes de maig i les consegüents votacions per la tria d’alcalde, com diria que va viure aquella etapa?
Molt tranquil. Som una agrupació que, a les últimes eleccions del Parlament el 2021, havia tingut un 75% de vot independentista i, per tant, ja sabíem que com a PSC era una qüestió complicada. Però és veritat que el dia de les eleccions, quan vam veure els resultats, si ho miràvem des d’un punt de vista estrictament local, hi havia la possibilitat de fer un pacte. Els tres partits que havíem estat a l’oposició els darrers vuit anys (nosaltres, Junts i Tots per La Bisbal), havíem coincidit en la diagnosi de canviar la ciutat i en les solucions.
Per tant, el pacte amb Junts i Tots per La Bisbal, va sorgir de forma natural?
Els tres partits, durant els darrers vuit anys, havíem presentat conjuntament al·legacions al pressupost, a les ordenances fiscals… Com a resultat, jo tenia molt clar (i la mateixa nit electoral ho vaig dir) que si ens basàvem només la ciutat de La Bisbal (i no en compte aspectes nacionals), el pacte estava fet. I al final va ser així. Crec que des del primer moment es van veure molt clares les pressions que van fer Cup i Esquerra de fer un pacte amb Front Nacional, però tots teníem molt clar que si es feia només en temes de ciutat, el nostre pacte estava fet. Per tant, ho vaig viure molt tranquil. De fet, tots comptàvem amb Junts, que era el partit que podia decantar la balança cap a un govern independentista o un govern de ciutat i no podíem fer res més que presentar el nostre projecte i poder fer les negociacions. Va ser una conseqüència lògica dels últims anys de dinàmiques de ciutat.
Una de les mancances de la ciutat és la falta de seguretat. Ampliaran el nombre de presències policials pels carrers de La Bisbal?
Sí. Hem fet dues coses, una ja immediata: reorganitzar la plantilla de personal que teníem i que la policia es passi més pel carrer, més patrullatge a peu, recuperar les patrulles conjuntes amb Mossos d’Esquadra… I l’altre ja és més a curt termini, a partir del pressupost de l’any vinent i serà bàsicament incrementar la plantilla de personal.
Ha confessat que va decidir presentar-se com a alcalde en veure la “pèssima situació econòmica” que el govern està deixant a la seva ciutat natal. Creu que és a temps de salvar-la?
Sempre explico que ja vaig ser alcalde del 2011 al 2015 i aleshores ens vam trobar una situació similar. Era molt complicat però en quatre anys vam ser capaços de redreçar-ho. La gent ja sap que sabem fer gestió, la vam fer en moments difícils com va ser fa dotze anys i ara és el mateix. En aquest cas ens trobem que estem al 56% de Capítol 1 i és molt complicat, però bé, ja hem començat a aplicar mesures per rebaixar.
Pel que fa a la despesa de l’Ajuntament (serveis, activitats, enllumenat), tenim un petit hàndicap: la situació econòmica general. Per a l’any vinent ja comptem que si féssim el mateix, si no apliquéssim cap mesura s’incrementaria en 300.000 euros aquest Capítol, per tant hem de fer mesures d’estalvi i de racionalització de tots els recursos. L’altre hàndicap que tenim com a Ajuntament és que l’equip de govern anterior en aquests vuit anys s’ha endeutat molt i tot això no es començarà a pagar fins a justament l’any vinent. Això ens suposarà també 400.000 euros de més que s’han de pagar d’interessos.
A més, el compromís era que no pujaríem l’IBI de forma general, al revés, el residencial l’hem d’abaixar perquè està molt alt, i per tant haurem de fer mesures correctores en tema de substitucions, de baixes, d’aquells serveis que no són necessaris o que no estan ben coordinats. En definitiva, mesures de contenció de despesa. Acceptem el repte, per a això ens vam presentar de nou i amb moltes ganes d’intentar millorar-ho.
Un tema clau en la nova legislatura és la municipalització de l’aigua. Quines mancances i quins avantatges hi troba al respecte?
Aquí ens hem trobat lligats de mans. Quan jo estava a l’oposició el 2010, ja vam anunciar que aquest era un tema que s’havia fet il·legal. Al final es va declarar la nul·litat, l’empresa i companyia d’aigua ens va portar al jutjat i el Suprem ens va donar la raó i el problema és que l’equip de govern anterior no va fer res per municipalitzar aquest servei. Tant és així que només entrar es van fer tres informes, les àrees d’intervenció de secretaria i de serveis públics dient que no s’havia fet res per municipalitzar i que, per tant, no podíem perquè no teníem res establert ni organitzat. Vista aquesta situació, el que farem en aquest ple del mes d’octubre serà començar a fer els tràmits d’un contracte de prestació de l‘aigua que sigui de tres anys o un contacte pont. Mentrestant, farem que el servei ens l’abasti alguna empresa i fer tot el que s’hauria d’haver fet en aquests vuit anys: posar a punt tot l’Ajuntament per poder municipalitzar l’aigua. Per fer-ho, s’ha de fer ben fet perquè després la població se’n sent desencisada de com prestes el servei i és quan sents allò que es diu: que la gestió privada ho fa millor que la pública.
Han iniciat la preparació d’un protocol contra les ocupacions conflictives i la destinació d’immobles a lloguer social. En què consistirà exactament aquest pla?
Aplicarem una llei que jo vaig fer al Parlament amb qui ara és l’alcalde de Tarragona, el Rubén Viñuales, i amb el partit de Junts que vam tenir la iniciativa. El que diu aquesta llei és que aquells pisos de grans tenidors que estan buits i que tenen problemes convivencials perquè estan ocupats, el que fa és que l’Ajuntament pugui iniciar judicialment el desnonament i si ho aconsegueix pugui quedar-se el pis set anys. A partir d’aquesta llei el que estem fent és tot un seguit de mesures: evitar noves ocupacions, mobilitzar aquest parc buit i fer procediments judicials per intentar desnonar els ocupes que presenten ocupacions conflictives. Com que no hi ha jurisprudència i hi ha poques ciutats de Catalunya que ho hagin fet, ho hem de fer ben fet i més comptant amb els recursos escassos que tenim perquè som una població petita.
Per tant, les expectatives de cara als anys vinents, són bones?
Això no em preocupa. Porto vint-i-cinc anys de regidor, tinc la meva feina, que no és la política. És veritat que aquesta vegada la combino amb la feina del Parlament, que és més professional, i quan he entrat en un Ajuntament el que tinc clar és que vaig sempre mirant per la ciutat i no tant en si les mesures puguin ser beneficents per mi políticament. Per tant, no m’ho plantejo tant en com anirà d’aquí a quatre anys, que no sé ni si em tornaré a presentar o no, sinó que m’ho plantejo pensant en com millorar el dia a dia de la ciutat amb serveis, gestió de l’Ajuntament… Com t’he dit abans, crec que la gent, quan ens dona confiança al PSC a La Bisbal, no ho fan per motius ideològics, sinó per la bona gestió. Amb aquesta filosofia és com accepto sempre les legislatures. Fer bona gestió, fer un Ajuntament millor i després, d’aquí a quatre anys que ens presentem, intentar buscar la confiança però no aplicant mesures per a això sinó per millorar la gestió del dia a dia.
