Una persona se suïcida cada 40 segons al món

L’escriptor alemany Johann Wolfgang von Goethe va publicar “Les penes del jove Werther” al segle XVIII. Aquesta obra, que parlava del suïcidi d’un jove a causa d’un amor no correspost, es va convertir en tot un fenomen de la seva època i, fins i tot, alguns dels seus lectors es van suïcidar imitant el protagonista.

Aquest fenomen, que a ‘posteriori’ es va anomenar “efecte Werther”, va portar a la prohibició de la novel·la a diversos països d’Europa per considerar que incitava el suïcidi.

Aquest cas va generar un debat: Parlar públicament del suïcidi és un factor de risc? La resposta és no, sempre que es parli de manera positiva.

En aquest sentit, i a l’altra cara de la moneda, hi ha “l’efecte Papageno”: exposar casos de persones que volien treure’s la vida, però que han renunciat a la idea i han superat els seus problemes. “Quan una persona s’obre i comunica que no en pot més, ha de ser escoltada.

Si se li mostra exemples d’altres que han superat la seva mateixa situació, salvem una vida”, explica la psicòloga Cecília Borràs, presidenta de Després del Suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS), que va oferir la xerrada “Prevenir el suïcidi”, organitzada per Fundació Mémora, a través de les Aules Mémora dels Espais de Suport.