Torra podria ser inhabilitat demà

El Suprem celebra aquest dijous la vista que podria comportar la inhabilitació de Torra

El Tribunal Suprem celebra aquest dijous la vista pel recurs contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va condemnar el president de la Generalitat, Quim Torra, a un any i mig d’inhabilitació per desobeir les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC). La primavera del 2019 l’òrgan electoral va ordenar a Torra que retirés els llaços grocs i les pancartes a favor dels presos independentistes de la façana del Palau de la Generalitat i de la resta d’edificis públics mentre fos període electoral, ja que es van celebrar consecutivament eleccions generals i municipals. Però Torra no ho va fer en el termini marcat i fins i tot va substituir la pancarta inicial per una que reclamava llibertat d’expressió.

La vista, que no era obligatòria, està previst que comenci a les 12 i duri una hora, i es podrà seguir en directe a través d’internet. En aquestes vistes de recurs no és necessària la presència del condemnat i només intervenen els advocats i la fiscalia. No està previst que Torra declari, però el president ja ha assegurat que assistirà a la sala i la seva defensa no descarta que prengui la paraula.

La sentència del Suprem serà ferma i, si és condemnatòria, suposarà la inhabilitació de Torra. No obstant això, Torra no deixarà de ser president immediatament i de forma automàtica. Això només passarà quan la sentència s’hagi comunicat formalment a l’encausat, després s’hagi remès al TSJC, òrgan jutjador, que haurà de fer executar la sentència. A més, hi ha la possibilitat que el Suprem, com ha fet moltes vegades, avanci públicament la decisió sobre la pena, però no pas la sentència sencera amb l’argumentació. Això podria donar uns dies a Torra entre que coneix la resolució judicial i s’executa la seva inhabilitació i corresponent cessament com a president.

A partir d’aleshores, la defensa podria presentar un recurs de nul·litat davant del mateix Suprem, que no paralitzaria l’execució, i després un d’empara davant del Tribunal Constitucional. En aquest segon cas, es podria demanar al TC que suspengués l’execució de la sentència mentre es dirimeix el recurs, però és poc probable que l’alt tribunal ho accepti. Quan el TC desestimés el recurs, aleshores la defensa podria acudir davant la justícia europea.

La defensa de Torra, exercida per Gonzalo Boye i Isabel Elbal, considera que alguns magistrats del Suprem no poden ser imparcials, ja que van jutjar els polítics independentistes per l’1-O i la pancarta ‘Llibertat presos polítics’ anava dirigida a ells mateixos. De fet, ja van intentar recusar alguns magistrats, però la petició va ser desestimada. Per això mateix i pel fet que el TSJC condemnés Torra a inhabilitació per ser eurodiputat, els advocats de Torra tornaran a plantejar la necessitat de presentar una qüestió prejudicial davant de la justícia europea per part del Suprem. Si el Suprem presenta la prejudicial abans de dictar sentència, això podria demorar-la entre sis i dotze mesos.

El TSJC creu que la JEC és competent en matèria electoral

El TSJC va jutjar Torra per un delicte de desobediència o subsidiàriament un de denegació d’auxili en no acatar inicialment les ordres de la JEC. La fiscalia demanava un any i vuit mesos d’inhabilitació, mentre que l’acusació popular, exercida per Vox, en reclamava dos anys. És el primer president de la Generalitat jutjat i inhabilitat mentre ocupa el càrrec.

En la seva sentència feta pública el 19 de desembre, el TSJC també imposava una multa de 30.000 euros, i constatava que la JEC és autoritat superior dels presidents autonòmics en matèria electoral, un argument que la defensa de Torra nega. També remarca la “recalcitrant i reiterada actitud desobedient” del president, sense oblidar-se de “l’ostentació pública” que va fer, diu la sentència, de la seva desobediència.

Els magistrats catalans recordaven que l’autoritat de la JEC està regulada a la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Apuntava que és una llei orgànica, com també és orgànica la llei de l’Estatut i, per tant, la Presidència de la Generalitat. Per tant, negava l’argument de la defensa de Torra, que negava que la JEC fos una autoritat superior al president de la Generalitat. De fet, assenyalava que Torra mai va incloure aquesta qüestió en les seves al·legacions a les resolucions de la JEC, i, a més, sí que reconeix la junta provincial.

A més, constatava que l’ordre inicial de la JEC és “meridiana i explícita, i no caben interpretacions sobre el seu significat i transcendència, pes i gravetat”. “Els termes són clars i imperatius, sense marge d’error pel que fa a la comprensió de les paraules utilitzades, que resulten de molt senzilla anàlisi”, afegia el TSJC, que insistia que el mandat de la JEC és “eloqüent, expressiu i clarament revelador del que havia de fer el president, imposant al seu destinatari un inexcusable deure d’acatament i subjecció al mateix en tots els seus extrems”.

La sentència també remarcava que Torra no només no va ordenar la retirada dels llaços grocs i de les estelades, sinó que va arribar a substituir-los. “Assistim a una voluntat conscient i a una disposició anímica inequívoca de contravenció”, opinava el TSJC.

En aquest sentit, destacava que hi ha un informe previ del Govern que ja apuntava, per exemple, que les estelades no són banderes neutres que representin tota la societat, així com el pronunciament del Síndic de Greuges. Per tot plegat, el tribunal concloïa que “no eren pocs els elements de reflexió amb els que comptava per a la valoració de l’oportú de l’acatament dels mandats de la JEC”. “Res empara la desobediència en què va incórrer Torra, tampoc el constant recurs al dret fonamental a la llibertat d’expressió com a eix i pilar de les seves decisions”, insistia el tribunal.

Pel que fa a l’abast de la inhabilitació, recorda que els eurodiputats s’escullen per sufragi directe en unes eleccions d’àmbit estatal, i per tant, Torra tampoc podria ser escollit diputat al Parlament Europeu mentre estigui inhabilitat.

Recurs de Torra

L’advocat de Torra, Gonzalo Boye, va recórrer la sentència tot assegurant que les decisions judicials i administratives han pretès “apartar il·legal i il·legítimament” Torra de la Presidència de la Generalitat. “Parlem d’una clara intencionalitat política que, al seu torn, té seriosos indicis de constituir una palmària persecució política”, afegeix el recurs, que posa en dubte la manca d’imparcialitat de diversos membres de la Junta Electoral Central, però també del jutge instructor de la causa i dels membres del tribunal que el va jutjar.

En el bloc de la manca d’imparcialitat, el president posa en dubte el magistrat instructor del TSJC, Carlos Ramos, especialment per una interlocutòria on va incloure expressions que la seva defensa considera que ja prejutjaven el president. A més, subratlla que el seu nomenament obeeix a una proposta d’un partit “rival” de Torra, en al·lusió al PSC.

També qüestiona tres membres del tribunal que va jutjar Torra, el propi Jesús María Barrientos, president del TSJC, però també dos magistrats més. Cita opinions prèvies de Barrientos sobre els fets jutjats i també remarca que va participar en tràmits previs de la causa. El recurs constata que tot plegat es tracta d’un “gravíssim precedent de falta d’imparcialitat i un indubtable símptoma que el judici oral no constituïa un debat real, ja que la sentència ja estava predeterminada”.

Així mateix, es queixa de la vinculació de vocals de la JEC amb partits com PP i Cs, i també d’opinions expressades públicament per aquests mateixos vocals contràries a l’independentisme, a Carles Puigdemont o a Quim Torra. Els vocals de la JEC, “animats pel seu desig d’aniquilar els seus enemics polítics”, van dictar una resolució “obertament arbitrària i extravagant per criminalitzar el comportament” de Torra, diu la defensa.

Un segon bloc del recurs se centra en la vulneració del dret a un procés amb les degudes garanties i del dret a la tutela judicial efectiva. En aquest apartat, es queixa que la defensa va voler plantejar qüestions prejudicials davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de Luxemburg i el TSJC no ho va permetre. Boye torna a demanar que el Suprem presenti, abans de dictar sentència, una qüestió prejudicial a Europa sobre la suposada falta de parcialitat d’alguns membres de la JEC i magistrats del TSJC i la desproporció de la pena.

En aquest sentit, també acusa el TSJC de vulnerar el dret a una resolució judicial motivada i fundada en dret, perquè considera que la sentència del desembre “presenta un dèficit de raonament i fonamentació que només pot ser conseqüència de la predeterminació” del resultat, que al seu torn “resulta de la falta d’imparcialitat del tribunal”. La defensa de Torra lamenta que no hi ha cap referència ni discussió detallada, ni cap al·lusió jurisprudencial.

Les ordres de la JEC eren “il·legals”

Un altre motiu de recurs és la vulneració del principi de legalitat penal, ja que s’argumenta que Torra ja va ser sancionat pels mateixos fets per la pròpia JEC a una sanció de 3.000 euros, essent per tant condemnat dues vegades. Però a més d’això, la defensa insisteix que no va cometre cap delicte de desobediència, perquè les ordres de la JEC eren “il·legals i no es trobaven en l’àmbit de la seva competència”, ja que pot opinar però no donar ordres, diu. També reitera que no hi ha relació de jerarquia entre Torra i la junta.

Un altre gran apartat de les al·legacions al Suprem de Torra se centren en la vulneració del dret a la llibertat d’expressió. En aquest punt cita la inviolabilitat parlamentària que l’Estatut reconeix per a tots els diputats del Parlament. “Estem davant d’actes polítics emparats per la llibertat d’expressió i el dret de representació política, que al seu torn estan protegits per la inviolabilitat parlamentària”, remarca. L’exhibició de llaços grocs i d’una pancarta sobre els presos és una manifestació d’aquest dret, continua.

També considera que el legislador va voler reservar la pena d’inhabilitació especial per als delictes més greus, entre els quals no es troba el de desobediència a l’autoritat superior. A parer de la defensa, el TSJC va fer una “interpretació massa extensiva” de la legislació. En aquest sentit, remarca que un “un indici de la desproporció” de la sanció és que uns fets com els atribuïts a Torra “en cap cas” tindrien una pena d’aquestes característiques “en cap societat democràtica” de l’entorn. Això implica també, una vulneració del dret a la proporcionalitat de les penes, segons el recurs, que assenyala que els mateixos Pedro Sánchez o Isabel Celáa van ser multats només amb 500 i 2.500 euros per incorreccions en campanya electoral.

La fiscalia veu la condemna fonamentada

Per la seva banda, la fiscalia i Vox s’han oposat al recurs de Torra. En el seu escrit, el ministeri públic respon una per una les al·legacions formulades per la defensa i les contradiu. Davant de la petició de recusació de diversos membres de la Junta Electoral, la fiscalia creu que s’hauria d’haver demanat abans, i de la recusació de tres magistrats del TSJC, el ministeri públic creu que els motius per rebutjar-la ja van ser correctament esgrimits pel propi tribunal. També creu que l’alt tribunal català no havia d’elevar als tribunals europeus cap qüestió prejudicial sobre aquest tema, com va demanar la defensa de Torra. Per al ministeri públic, la suposada parcialitat dels magistrats no és una qüestió que depengui de la legislació europea, sinó de l’espanyola.

Torra també va al·legar que la sentència del TSJC no estava prou fonamentada. El fiscal no hi està d’acord. Tampoc està d’acord que Torra hagi estat condemnat dos cops pel mateix fet: per la JEC i pel TSJC.

El ministeri públic recorda que la pròpia sentència ja deia que els governants no tenen llibertat absoluta en període electoral i que els llaços grocs no són una expressió pública feta en seu parlamentària, cosa que sí que estaria protegida. El fiscal recorda que la JEC és l’autoritat superior en matèria electoral, no pas jeràrquicament sobre el president de la Generalitat, però sí en les competències que li pertoquen.

D’altra banda, Torra està citat el proper dimecres 23 de setembre per declarar com a investigat per una segona causa per desobediència. El motiu és no acatar l’ordre del propi TSJC de retirar la pancarta sobre els presos del Palau de la Generalitat al setembre de l’any passat. En concret, el tribunal li va donar 48 hores el 23 de setembre. Finalment, va ser retirada el 27, després de recórrer als Mossos d’Esquadra. La van acabant traient el cantautor i exdiputat Lluís Llach, l’actriu Sílvia Bel, el periodista i exdiputat Antoni Baños i la portaveu de Somescola, Teresa Casals. L’origen d’aquest procediment és una denúncia d’Impulso Ciudadano.