Representants polítics i directius de Barcelona, Bilbao, la Corunya, Saragossa, Màlaga, València i Tarragona han expressat aquest dimecres la voluntat de reforçar la dimensió metropolitana de les polítiques públiques i avançar cap a una agenda compartida entre grans ciutats.
La trobada, celebrada a Cornellà de Llobregat sota el títol “Una agenda metropolitana per a les ciutats espanyoles”, s’emmarca en els actes de commemoració dels 15 anys de la constitució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
La jornada ha reunit ciutats que ja treballen a escala metropolitana en àmbits com la mobilitat, la gestió de residus o el cicle de l’aigua, tot i que moltes encara no disposen d’un òrgan de govern metropolità propi.
Habitatge assequible i transició ecològica
Un dels principals consensos de la jornada ha estat la necessitat d’ampliar l’oferta d’habitatge assequible, tant de lloguer com de compra, amb una atenció especial als joves.
Els participants han defensat combinar inversió pública amb fórmules de col·laboració publicoprivada sota direcció i control de les administracions.
La transició ecològica ha estat un altre dels grans eixos. Les ciutats plantegen accelerar l’ús d’energies netes al transport públic, impulsar la mobilitat elèctrica i ciclista i continuar desplegant mesures per reduir la contaminació i adaptar els entorns urbans al canvi climàtic.
Més coordinació entre municipis
Els representants reunits a Cornellà també han reivindicat l’escala metropolitana com una eina per prendre decisions que sovint superen els límits d’un únic municipi.
L’objectiu és millorar la coordinació territorial i la prestació de serveis en àmbits que afecten simultàniament diversos municipis, com el transport, l’aigua, els residus, l’habitatge o la planificació urbana.
El vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, ha defensat que aquests espais han de permetre construir consensos i avançar en polítiques capaces de millorar la vida de la ciutadania.
Intel·ligència artificial i gestió de dades
La transformació digital també ha ocupat una part destacada de la trobada. Les ciutats volen avançar en models de governança de dades i en l’ús responsable de la intel·ligència artificial per dissenyar i prestar serveis públics.
També es planteja impulsar centres de dades i rèpliques digitals dels territoris que permetin simular escenaris i anticipar l’impacte de determinades decisions urbanes.
Reclamen més pes en els fons europeus
Un altre dels punts compartits és la necessitat que les ciutats i les àrees metropolitanes participin activament en la negociació i gestió dels futurs fons europeus.
Davant el debat sobre el Marc financer plurianual 2028-2034, els representants han expressat la voluntat d’evitar una possible recentralització de la gestió dels recursos i garantir que el món local tingui capacitat d’influència.
La trobada també ha servit per defensar una aliança estable entre ciutats i àrees metropolitanes que continuï més enllà dels cicles electorals i permeti compartir experiències, projectes i solucions.
El gerent de l’AMB, Ramon Torra, ha definit la jornada com un primer pas per afrontar conjuntament reptes com l’accés a l’habitatge, les desigualtats, la seguretat, el canvi climàtic, la transició digital i el treball digne.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat