Fa exactament un any, Salvador Illa va ser investit president de la Generalitat amb un compromís clar: posar punt final a l’etapa del procés i obrir una nova fase centrada en la gestió, la modernització i la millora dels serveis públics. Ho va fer amb una agenda definida en cinc prioritats que, en aquest primer any, han traçat les línies mestres del seu projecte per impulsar la “tercera gran transformació” de Catalunya.
Pla Catalunya Lidera: 18.500 milions fins al 2030
El pla Catalunya Lidera és l’aposta estratègica per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya dins l’Estat espanyol. Amb una mobilització prevista de 18.500 milions d’euros fins al 2030, el pla integra projectes clau en infraestructures, innovació i atracció d’inversió estrangera. Tot i haver transitat aquest primer any sense pressupostos nous, el govern ha assegurat finançament amb una ampliació de crèdit de 4.400 milions d’euros, pactada en tres fases amb els socis d’investidura.
Dins aquest marc s’inclou el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat, una obra de caràcter estratègic per consolidar la capital catalana com a hub intercontinental. Malgrat l’oposició d’ERC i Comuns, l’executiu defensa que tindrà menys afectació a la zona de la Ricarda i que generarà milers de llocs de treball directes i indirectes.
La crisi de l'habitatge
La crisi d’accés a l’habitatge ha rebut una resposta estructural. El govern ha creat un registre públic de solars per optimitzar el sòl disponible per a habitatge protegit i ha activat una línia de préstecs específics per a joves que volen pagar l’entrada d’un pis, fomentant així l’emancipació juvenil.
Això s’afegeix al pla per construir 50.000 habitatges assequibles fins al 2030, amb una inversió anual de 1.100 milions d’euros. La iniciativa combina promoció directa, col·laboració amb ajuntaments i entitats socials, i mecanismes de control perquè els immobles mantinguin la qualificació de protecció oficial de forma permanent. De moment, tot està en una fase inicial, on els municipis han ofert solars per acollir aquestes inversions d'habitatge assequible.
La complicada gestió de Rodalies
Un altre pas destacat ha estat l’acord per a creació de l'empresa mixta de Rodalies, que inclou competències, gestió i finançament. L’objectiu és revertir dècades de deficiències en el servei i millorar la puntualitat, la capacitat i la qualitat del transport ferroviari de proximitat. El govern ha anunciat un pla d’inversió específic per modernitzar infraestructures, renovar material rodant i ampliar freqüències en línies clau, amb la mirada posada a assolir estàndards europeus en la pròxima dècada.
Sense dubte és un dels reptes més importants del govern de Salvador Illa. Als usuaris de Rodalies ja no els hi queda paciència i necessiten solucions per veure el seu dia a dia millorat. Queda molt lluny el mot puntualitat de la paraula Rodalies.
Finançament singular
El govern d’Illa ha fixat el 2028 com a nova data per assumir la recaptació i gestió de l’IRPF, dos anys més tard del previst a l’acord d’investidura amb ERC. El calendari s’allarga per la necessitat de reforçar l’Agència Tributària de Catalunya amb personal i mitjans, i per la incertesa sobre el futur govern espanyol després de les eleccions del 2027.
Tot i els obstacles tècnics i polítics, Illa manté que el projecte és irrenunciable i clau per consolidar l’autogovern. En les conferències “Catalunya lidera”, celebrades arreu i també a Madrid, ha reiterat que “Espanya no ha de tenir por que a Catalunya li vagin bé les coses”, defensant un model on Catalunya actua com a motor econòmic de l’Estat.
Hi haurà pressupostos?
El conseller de presidència, Albert Dalmau, ha remarcat que “Catalunya no es pot permetre no tenir pressupostos” i exigeix un compromís ferm dels socis, ERC i Comuns, per desbloquejar la situació. El PSC espera presentar comptes per al 2026 després de l’estiu. ERC assegura que si no es compleixen els acords no hi haurà pressupostos del 2026.
