El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha rebut 12.143 al·legacions al PLATER, l’eina de planificació territorial que ha de definir on es podran implantar projectes d’energies renovables a Catalunya de cara a la descarbonització del model energètic el 2050.
Un cop tancat el primer període d’informació pública, l’Institut Català d’Energia ja ha començat a analitzar les aportacions rebudes. L’objectiu del Govern és incorporar al document totes aquelles propostes que siguin “tècnicament viables” i, després, obrir una segona ronda d’al·legacions.
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha defensat que les aportacions dels ajuntaments, entitats i ciutadania han de permetre ajustar els resultats tècnics del pla a la realitat de cada municipi. “Les aportacions dels municipis, de les entitats i de la ciutadania són l’eina que permetrà ajustar els resultats estrictament tècnics, fruit de la metodologia utilitzada, a la realitat social de cada municipi”, ha afirmat.
Un pla clau per ordenar les renovables
El PLATER és un dels instruments centrals del Govern per ordenar el desplegament de les energies renovables al territori. El document ha de servir per definir quines zones són més adequades per acollir projectes eòlics o fotovoltaics i quines àrees han de quedar més protegides per criteris ambientals, socials, paisatgístics o territorials.
La tramitació del pla ha generat un volum molt elevat de participació, especialment en municipis i comarques que temen concentrar una part important dels futurs projectes energètics.
Més de 70 reunions amb ajuntaments
Segons Territori, durant el període d’informació pública s’han fet més de 70 reunions bilaterals amb ajuntaments que ho havien sol·licitat per resoldre dubtes sobre el document. També s’han mantingut trobades periòdiques amb els equips tècnics dels consells comarcals que donaven suport als municipis.
A més, el Govern ha presentat els plans del PLATER comarcal en diverses reunions territorials i ha recollit aportacions d’entitats supramunicipals, corporacions locals, entitats socials i ciutadania.
En concret, les entitats supramunicipals i corporacions locals han presentat 1.312 aportacions dins les al·legacions. També s’han rebut més de 500 al·legacions d’entitats de la societat catalana, mentre que la resta provenen de la ciutadania.
Segona exposició pública
Un cop analitzades les al·legacions i incorporades les que siguin tècnicament viables, el Govern tornarà a obrir el document a participació pública. Aquesta segona fase haurà de permetre revisar la nova proposta abans de continuar la tramitació del pla.
Territori defensa que la participació pública és una de les prioritats del procés i que el PLATER ha de combinar els objectius de transició energètica amb la realitat social i territorial dels municipis.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat