El Congrés dels Diputats ha donat llum verda aquest dijous al decret llei que estén les reduccions fiscals aplicades als carburants i a l’electricitat, mesura adoptada per mitigar els impactes econòmics derivats del conflicte a l’Orient Mitjà. La iniciativa, defensada durant el ple pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha rebut el suport de 175 diputats provinents del PSOE, Sumar, ERC i Junts, mentre que el Partit Popular s’ha abstingut.
Objectius i justificació del decret
El pla contempla la continuïtat dels descomptes en impostos sobre l’electricitat i els combustibles, tot establint una retirada gradual dels ajuts. Segons fonts del govern espanyol, aquesta convalidació permet “adaptar i millorar” les mesures vigents i incorporar un suplement de 1.825 milions d’euros en “suport fiscal”, sumant-se als 5.000 milions activats arran de l’inici del conflicte amb l’Iran.
Carlos Cuerpo ha explicat: “El principal objectiu del pla no és altre que protegir les rendes de famílies i empreses davant la pujada dels preus pel xoc energètic. I s’ha tingut èxit. La mitjana de les taxes d’inflació entre març i juny ha estat un punt inferior a la que es podria esperar sense el decret”. A més, ha assenyalat que “s’ha aconseguit esmorteir la pujada dels preus en més d’un 60%”, destacant que les benzineres han aplicat aquestes rebaixes sense “comportaments anòmals” ni “apropiació indeguda de l’ajuda”.
Manteniment temporal i retirada progressiva
Tal com recull el text presentat pel govern central, es pretén conservar de manera transitòria determinades mesures mentre es prepara una retirada escalonada a mesura que es consolidi una estabilització als mercats energètics. Aquesta decisió està vinculada a la disminució dels riscos associats als atacs entre Estats Units, Israel i Iran, així com a la resposta iraniana envers països del Golf Pèrsic.
L’executiu fixa com a termini màxim setembre del 2026 per completar aquesta retirada gradual dels ajuts majoritaris.
Ajudes excloses de la retirada gradual
No obstant això, algunes ajudes quedaran fora d’aquesta devolució progressiva; concretament aquelles destinades directament als professionals del transport així com als agricultors, ramaders i pescadors. Aquest col·lectius mantindran íntegrament els seus beneficis durant tota la vigència del pla.
A més, s’estableix un mecanisme de salvaguarda, que permetria reactivar plenament aquestes mesures si els índexs de preus al consum relacionats amb productes energètics experimentessin increments significatius. En aquest cas hipotètic, les reduccions tornarien automàticament a ser efectives en tota la seva intensitat.
Detalls específics sobre les mesures aprovades
Dins el període vigent —previst pels pròxims tres mesos— es mantenen diversos incentius tributaris com ara l’Impost Especial d’Hidrocarburs. Les reduccions sobre aquest impost aplicades al gasoil i gasolina continuaran amb un ajustament progressiu: segons Cuerpo seran 15 cèntims per litre al juliol, 10 cèntims a l’agost i 5 cèntims al setembre.
Així mateix s’introdueix una clàusula per aplicar un descompte addicional de 20 cèntims per litre si hi hagués una pujada abrupta en els preus internacionals del cru o un increment notable en l’Índex de Preus al Consum (IPC) dels combustibles respecte fa un any.
Ajudes específiques a sectors professionals vulnerables
- Manteniment dels descomptes fixos de 20 cèntims per litre dirigits a transportistes, agricultors i pescadors.
- Continuïtat dels descomptes reforçats vinculats al bo social.
- Garantia absoluta del subministrament per als col·lectius més vulnerables.
Més mesures complementàries
- S’allarga la prohibició d’acomiadaments en empreses beneficiàries durant aquesta crisi energètica.
- S’impulsa encara més el procés d’electrificació dins l’economia espanyola.
D’altra banda, el decret inclou també una disminució progressiva de l’impost sobre producció d’energia: passarà actualment del 7% al 5% enguany fins a arribar al 0% el 2028. Això suposarà una reducció aproximada d’un 6% tant per consumidors particulars com industrials segons explica Cuerpo.
A més es destinen altres 165 milions addicionals —sumant-se als ja existents 500 milions— per ajudar en la compra de fertilitzants afectada pels augments provocats tant per les crisis d’Ucraïna com les tensions geopolítiques orientals.
Aval polític: Junts i ERC hi donen suport però amb matisos
El diputat Josep Maria Cruset, representant de Junts, ha posat èmfasi que aquest decret incorpora propostes plantejades pel seu partit presents també en versions anteriors, però considera que continua sent “clarament insuficient” perquè inclou “importants greuges contra els ciutadans”, citant especialment “l'augment de l'IVA sobre l'electricitat” coincidint amb episodis importants d’onades calorífiques.
D’altra banda, Teresa Jordà (ERC) ha manifestat el seu suport tot emmarcant-lo dins un context on cal garantir “estabilitat” davant tanta “incertesa geopolítica”. Tot això no obstant demana reforçar proteccions pels col·lectius més vulnerables així com avançar cap a un model energètic més resistent: “El nostre sí no és en cap cas un xec en blanc. És un sí exigent. És un sí que reclama, vicepresident, molta més ambició”.
L’oposició crítica alerta sobre retallades prematures
Per part del PP, en canvi, Jaime de Olano ha denunciat que el decret és “l’exemple perfecte” de la distància entre “el relat i la realitat” que gestiona el govern espanyol. Així mateix, ha dit que la pròrroga del pla retira “dos de cada tres euros de protecció” en un moment en què el preu del petroli frega els 100 euros el barril. “Si funcionen, per què les retiren? Si la normalitat ha tornat, per què el decret diu que es mantenen els dubtes? No són dubtes, són bombardejos a Ormuz”, ha ressaltat. “El relat diu normalització, el decret diu incertesa i els fets diuen crisi energètica”, ha conclòs.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
