Les Terres de l’Ebre han intensificat aquesta setmana el rebuig al plantejament actual del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER. Consells comarcals, ajuntaments i entitats del territori han aprovat o presentat al·legacions per reclamar una planificació més consensuada, més equilibrada territorialment i menys lesiva per al paisatge, l’activitat agrària i el model econòmic local.
El malestar s’ha fet visible en diversos fronts. El Consell Comarcal del Baix Ebre ha aprovat al·legacions per defensar una transició energètica “ordenada, equilibrada i respectuosa amb el territori”, mentre que el Consell Comarcal del Montsià també ha presentat un document propi a través de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica. A escala municipal, l’Ametlla de Mar i l’Ampolla, entre altres municipis, també han mogut fitxa contra el pla.
El Baix Ebre reclama més veu per als ajuntaments
El Consell Comarcal del Baix Ebre denuncia que el PLATER fixa per a la comarca, amb l’horitzó del 2050, un objectiu de 509,40 MW d’energia fotovoltaica i 1.261,80 MW d’energia eòlica. Actualment, el Baix Ebre disposa de 48,27 MW fotovoltaics i 154,1 MW eòlics.
El president del Consell Comarcal, Antoni Gilabert, ha defensat que el territori comparteix la necessitat d’avançar cap a les renovables, però reclama canviar la metodologia. “Cal escoltar més els municipis, respectar la realitat de cada territori i garantir una veritable equitat territorial”, ha afirmat.
Gilabert també ha advertit que “no pot ser que sempre siguin els mateixos territoris els que assumeixin la major càrrega de la transició energètica”. Les al·legacions del Baix Ebre també posen el focus en la protecció de la Via Verda, especialment entorn de l’àrea de lleure del Terrer Roig, a Jesús, per evitar impactes visuals, acústics i paisatgístics.
L’Ametlla de Mar demana aturar la tramitació
A l’Ametlla de Mar, el ple municipal ha aprovat una moció conjunta d’ERC, Junts, Entesa i la regidora no adscrita Ana Aragon per mostrar el desacord amb el plantejament actual del PLATER. El text reclama a la Generalitat que aturi la tramitació fins que es garanteixi una participació real dels ajuntaments i de la ciutadania.
Durant el debat, els grups van recordar que el municipi ja conviu amb la proximitat de les centrals nuclears i de cicle combinat, i van defensar que la zona ja ha assumit una part molt important de la producció energètica. L’alcalde, Jordi Gaseni, va plantejar que, mentre no es defineixi clarament on poden ubicar-se aquestes instal·lacions, s’haurien d’aturar o deixar en suspens les propostes en sòl rústic.
El PSC es va abstenir, tot i compartir les al·legacions tècniques per protegir masies i zones turístiques, perquè considera que aturar el procés podria afectar els objectius de desenvolupament industrial del municipi.
L’Ampolla alerta de l’impacte dels aerogeneradors
L’Ajuntament de l’Ampolla també ha aprovat al·legacions al PLATER. El pla preveu al municipi una implantació total de 51,5 MW d’energies renovables, entre instal·lacions fotovoltaiques i eòliques.
Pel que fa a la fotovoltaica, el consistori proposa desplaçar part de les zones previstes cap a l’àmbit situat entre l’AP-7 i l’N-340, format majoritàriament per terrenys erms i amb menys impacte paisatgístic. En energia eòlica, el document preveu 28,5 MW, l’equivalent aproximat a cinc aerogeneradors. L’Ajuntament alerta que la ubicació afectaria terrenys agrícoles i espais amb valor paisatgístic, i demana reconsiderar-la o establir una distància mínima de 500 metres respecte als habitatges.
El Montsià demana protegir paisatge, agricultura i patrimoni rural
El Consell Comarcal del Montsià ha presentat al·legacions amb l’objectiu d’adaptar la planificació energètica a la realitat de la comarca. Entre les demandes principals hi ha la protecció dels espais naturals, la incorporació de mecanismes de gestió territorial a escala comarcal, la preservació dels marges de pedra seca, la compatibilitat amb l’activitat agrícola i el soterrament de les noves línies elèctriques d’alta tensió.
Les aportacions dels alcaldes i alcaldesses del Montsià s’han incorporat al document final, després de ser treballades en el Consell d’Alcaldies.
Una protesta que creix al territori
El rebuig al PLATER també es va visualitzar aquesta setmana a Miravet, on representants de municipis, entitats i sectors econòmics de les Terres de l’Ebre van reclamar al Govern que retiri el document i iniciï una nova tramitació amb participació real del territori.
L’alcalde de Miravet, Miquel Morales, va assegurar que “la quota energètica de les Terres de l’Ebre ja està més que saldada” i va advertir que el pla actual “trinxa el territori miserablement”. Des del GEPEC, el seu president, Xavier Jiménez, va criticar que el model continuï concentrant la producció d’energia en comarques rurals mentre el consum es concentra a les grans àrees metropolitanes.
Els municipis i entitats reclamen, en definitiva, que la transició energètica no es faci a costa dels mateixos territoris de sempre i que el desplegament de renovables sigui compatible amb la protecció del paisatge, l’agricultura, el turisme i la qualitat de vida dels veïns.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
