L'Ajuntament de Tortosa i les entitats municipals descentralitzades (EMD) de Jesús, Campredó i Bítem, juntament amb els pobles dels Reguers i de Vinallop, han anunciat que presentaran al·legacions al projecte del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER). Aquesta iniciativa de la Generalitat pretén ordenar la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics arreu del territori català.
L'alcaldessa, Mar Lleixà, ha comparegut aquest dimarts acompanyada pel regidor de Transició Energètica, Jaume Bel; pel president de l’EMD de Jesús, Víctor Ferrando; el president de l’EMD de Campredó, Damià Grau; la presidenta de l’EMD de Bítem, Lourdes Domènech; i l’alcalde pedani de Vinallop, Mateu Vidiella. L’alcalde pedani dels Reguers, Josep Lluís Borràs, no ha pogut assistir-hi per trobar-se fora del municipi.
No a l’actual PLATER: preocupació ciutadana a Tortosa
"No estem a favor de l'actual PLATER", ha afirmat Lleixà, que dilluns va presidir una sessió oberta a la ciutadania. Així, ha destacat que desenes de persones afectades van omplir el Centre Cívic de Ferreries, "amb un neguit que entenem i que compartim" per la primera versió de la planificació que ha proposat el govern català. "No hi estem d'acord i per això presentarem unes al·legacions per garantir l'equitat i la justícia territorial, així com la protecció del sòl agrari, i demanar corresponsabilitat a tot el país", ha assenyalat l'alcaldessa. Lleixà també ha recordat que el període d'informació pública s'acaba el 30 de juliol per als ajuntaments, i el 29 de juliol per a la ciutadania i les entitats, però que la Generalitat i les entitats municipalistes han acordat establir un segon termini d’exposició pública, el qual s'obrirà properament.
En tot cas, l'Ajuntament presentarà ara les seves al·legacions, de manera coordinada amb les EMD de Jesús, Campredó i Bítem, així com amb els pobles dels Reguers i Vinallop, "per exercir la nostra capacitat de decisió per ordenar les instal·lacions d’energies renovables al terme municipal". A més, l'Ajuntament també està recollint les al·legacions dels particulars. Així, les persones amb propietats al terme municipal de Tortosa que se senten afectades pel PLATER poden adreçar les seves al·legacions a l’Ajuntament via instància genèrica, i el consistori les tramitarà a l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), tot i que els particulars també poden presentar-les directament. Al web de l'Ajuntament també es pot descarregar un model d'al·legacions. Fins aquest dimarts al migdia ja s'havien tramitat una vintena d'al·legacions de particulars.
Per la seva banda, el regidor de Transició Energètica ha detallat que les al·legacions de l’Ajuntament de Tortosa reclamen que "l'electricitat s'ha de generar a prop dels llocs de consum", i que es prioritzen els valors agraris, naturals i paisatgístics del territori. Així, defensen que l’electricitat s’ha de consumir al lloc on es genera, "amb un model de proximitat i equilibrat", per evitar trinxar el territori amb més línies d'alta tensió i també per garantir la industrialització i el creixement de les zones del país, com les Terres de l’Ebre, que ja són productores d’energia neta. A més, Bel ha explicat que el text de les al·legacions de l’Ajuntament de Tortosa defensa la preservació de l'alt valor paisatgístic, natural i agrari de les Terres de l'Ebre, tot argumentant que el territori ja suporta una càrrega excessiva de parcs eòlics des de fa 30 anys.
D'altra banda, les al·legacions de l'Ajuntament demanen la protecció de la vall de l'Ebre i de la plana de Tortosa i del seu front escènic, especialment el paisatge del port de Caro, ja que la instal·lació d'aerogeneradors alteraria de forma irreversible la relació visual històrica entre la ciutat i el massís. A més, Tortosa també rebutja que el PLATER utilitza un paràmetre de densitat per al Baix Ebre que és superior al de la resta de Catalunya. Segons les al·legacions, aquesta major eficiència territorial hauria de comportar una reducció proporcional de la quota fotovoltaica en sòl no artificialitat assignada al municipi.
En aquest sentit, amb les seves al·legacions l'Ajuntament de Tortosa també denuncia que les Terres de l'Ebre ja generen el 41,8% de l'energia eòlica de Catalunya. Així, des del consistori es demana corresponsabilitat a la resta del país i s'aposta per un model energètic de proximitat, perquè les zones més poblades del país també generen la seva pròpia energia i no l'importen sistemàticament del sud. A més, també es reclamen mecanismes de contenció i quotes aplicables el 2030, i que no s'esperi a l'objectiu final de 2050, per evitar que el desequilibri territorial pugui agreujar-se durant els primers anys.
A banda, Bel ha explicat que també es demana el soterrament de les línies d'alta tensió (MAT) i una regulació més clara que garanteixi la notificació individualitzada i el dret de defensa dels propietaris afectats. El regidor ha advertit que l'Ajuntament ha identificat diverses incongruències tècniques derivades de l'escala del visor cartogràfic, i que es demana excloure de la zonificació apta espais concrets que han estat mal qualificats. Finalment, les al·legacions de Tortosa també parlen de la desproporció entre la superfície necessària per al compliment dels objectius de generació d'energia solar fotovoltaica (38,5 hectàrees) i la superfície classificada com a prioritària (408,6 hectàrees). A més, també remarquen la necessitat de més participació del món local en l'elaboració del PLATER, demana reconsiderar la zonificació, i que també es tingui en compte la implantació de parcs eòlics marins a la costa de Catalunya i altres fonts renovables.
Per la seva banda, el president de l'EMD de Jesús, Víctor Ferrando, ha sentenciat que "energia renovable sí, però no així", i ha destacat que les seves al·legacions buscaran la protecció del patrimoni cultural (els Molins de'n Comte, l'assentament romà de l'antiga carretera de Xerta i l'ermita de Sant Bernabé), però també de la zona residencial consolidada, tenint en compte la importància dels habitatges disseminats. De la mateixa manera, l'EMD de Jesús també farà seua una al·legació de la plataforma Salvem Lo Canalet.
El president de l'EMD de Campredó, Damià Grau, ha explicat que presentaran un total de 10 al·legacions de caràcter mediambiental, urbanístic i paisatgístic. Grau ha parlat de protegir la biodiversitat, però també les construccions de pedra seca o les finques d'oliveres en plena producció, i ha recordat que Campredó ja suporta una càrrega molt important d'infraestructures, com els dos polígons industrials, la captació del transvasament a Tarragona, o les línies d'alta tensió i de subministrament de gas. Grau també ha afegit que l'actual versió del PLATER entra en conflicte amb la protecció dels camins rurals i amb projectes de ramaderia extensiva que s'estan posant en marxa per a la neteja dels boscos. Finalment, ha reclamat una implantació de les energies renovables "més racional i més equitativa a tot el país".
La presidenta de l'EMD de Bítem, Lourdes Domènech, ha detallat que les seves al·legacions estaran encaminades a protegir el sòl agrari, i especialment les zones d'alt valor agrícola, tant en regadiu com de secà. També ha parlat de preservar el paisatge de l'illa d'Audí, però també dels voltants de Bítem i de l'antiga colònia Gassol.
També l'alcalde pedani de Vinallop, Mateu Vidiella, ha defensat la necessitat de protegir el patrimoni històric i paisatgístic, i ha assenyalat que les seves al·legacions reclamaran la preservació del Pla de Sitges. Amb tot, també ha demanat que es respecti la voluntat dels propietaris que sí que vulguin quedar afectats com a zona prioritària. Finalment, les al·legacions dels Reguers, entre d'altres qüestions, volen que es tingui en compte la importància de la comunitat de regants i de les seves infraestructures hidràuliques, com ara la séquia que travessa el poble, i que és l'origen del seu topònim.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
