El Parlament ha rebutjat aquest dimarts la proposició de llei de Junts sobre els habitatges d’ús turístic, una iniciativa que volia donar més pes als ajuntaments a l’hora de decidir com regular aquest tipus d’allotjaments. La proposta no continuarà la tramitació després que hagin prosperat les esmenes a la totalitat presentades per diversos grups.
La iniciativa ha quedat tombada amb 71 vots a favor de les esmenes, de PSC, ERC, Comuns i CUP; 50 en contra, de Junts, PPC i Aliança Catalana; i 11 abstencions, de Vox.
El debat s’ha produït en paral·lel a una concentració d’unes 250 persones davant del Parlament, convocades per entitats vinculades al lloguer turístic, per protestar contra el decret del Govern que preveu eliminar llicències d’habitatges d’ús turístic a partir del 2028 en municipis amb tensió residencial.
Junts reclamava més autonomia municipal
La proposició de Junts plantejava que fossin els municipis els encarregats de fixar les condicions i els requisits per autoritzar habitatges d’ús turístic, sempre d’acord amb el seu planejament urbanístic. El text també preveia que la Generalitat dotés els ajuntaments dels recursos necessaris per redactar o modificar aquests planejaments.
La diputada de Junts Maite Selva ha defensat que els alcaldes són els qui millor coneixen la realitat de cada municipi. “Ningú sap millor què necessita un carrer, un barri o un poble que el seu alcalde”, ha afirmat.
Selva ha acusat el Govern d’haver aprovat una norma que, segons Junts, no ha aportat solucions reals a la crisi de l’habitatge. També ha advertit que la prohibició de pisos turístics pot afectar milers de famílies que viuen directament o indirectament del sector.
L’esquerra acusa Junts de defensar un model que expulsa veïns
ERC, Comuns i CUP han mantingut les esmenes a la totalitat contra la proposta. Des dels Comuns, Susanna Segovia ha denunciat que hi ha municipis on els allotjaments turístics superen els habitatges residencials i ho ha vinculat a anys de “barra lliure descontrolada”.
La diputada d’ERC Ester Capella ha defensat que l’habitatge ha de ser la base de la resta de drets i ha carregat contra Junts per plantejar, segons ha dit, una mesura que expulsa veïns dels pobles i ciutats i redueix l’habitatge residencial disponible. “Vostès defensen el campi qui pugui”, ha retret.
La CUP també ha votat a favor de tombar la iniciativa. Laure Vega ha advertit que no es pot defensar alhora el dret a viure als municipis i un creixement continuat del turisme. “Perquè hi hagi municipis, s’hi ha de poder viure”, ha afirmat.
El PSC també ha donat suport a les esmenes a la totalitat. La diputada Eva Candela ha recordat que el Tribunal Constitucional ha resolt els dubtes sobre el decret llei vigent i ha defensat que diversos municipis ja han començat a modificar el seu planejament o les seves ordenances per adaptar-se a la nova regulació.
El PPC, que inicialment havia registrat una esmena a la totalitat, l’ha acabat retirant i ha votat en contra de les esmenes. La diputada Àngels Esteller ha acusat els partits d’esquerres de voler prohibir i ha defensat que cal regular, però no eliminar l’activitat.
Vox s’ha abstingut. La diputada Mónica Lora ha assegurat que la proposta de Junts tampoc resolia el problema perquè, segons el seu grup, mantenia el mateix marc de fons que el decret del Govern. Aliança Catalana, en canvi, ha votat contra les esmenes i ha defensat que siguin els ajuntaments, i no la Generalitat, els qui decideixin sobre els usos residencials i turístics.
El sector alerta de l’impacte laboral
Mentre es feia el debat, unes 250 persones s’han concentrat davant la cambra catalana convocades per Treballadors pel Lloguer Turístic i APARTUR. Els manifestants han exhibit pancartes contra el decret del Govern i han advertit de l’impacte que pot tenir sobre l’ocupació.
Entre els lemes que s’han pogut veure hi havia missatges com “El major ERO de la història de Catalunya, per decret” o “Darrere de cada llicència hi ha una família”.
El president de Treballadors pel Lloguer Turístic, Guillem Laporta, ha reclamat al president de la Generalitat, Salvador Illa, que rebi l’entitat i escolti les seves demandes. Segons Laporta, eliminar les llicències pot deixar sense feina milers de persones que treballen en serveis vinculats als pisos turístics.
L’entitat calcula que entre 35.000 i 40.000 persones treballen de manera directa en el sector a Catalunya, en àmbits com la neteja, el manteniment o els serveis a allotjaments. La xifra s’elevaria fins a 200.000 llocs de treball afectats si s’hi inclouen els impactes indirectes en bugaderies, restauració i altres activitats relacionades.