La regulació dels habitatges d’ús turístic continua generant reaccions a Catalunya. Ara, els professionals vinculats a aquest sector han decidit organitzar-se amb la creació de l’Associació de Treballadors pel Lloguer Turístic, una nova entitat que alerta de les conseqüències laborals que podria comportar el decret aprovat per la Generalitat l’any 2023.
Segons el col·lectiu, l’aplicació de la normativa podria provocar que més de 200.000 persones es quedin sense feina a Catalunya en els pròxims anys. L’associació agrupa treballadors de diferents àmbits vinculats als habitatges turístics, com ara personal de neteja, manteniment, reparacions o recepció, però també petits negocis que depenen directament d’aquesta activitat.
Entre aquests sectors hi ha les bugaderies locals, que asseguren que entre el 80% i el 90% de la seva activitat està relacionada amb els apartaments turístics.
“Ens poden deixar sense feina i sense vacances”
El president de l’Associació de Treballadors pel Lloguer Turístic, Guillem Laporta, explica que la principal preocupació és el futur laboral de milers de persones. “El nostre primer objectiu és vetllar pels drets laborals de tots aquests treballadors, que estan preocupats pel seu futur laboral”, assegura.
Laporta considera que la reducció de pisos turístics no només afectarà l’ocupació, sinó també els hàbits vacacionals de moltes famílies catalanes. “Ens poden deixar sense feina i sense lloc on anar de vacances”, lamenta.
Des de l’associació denuncien que molts ciutadans que optaven per apartaments turístics hauran d’escollir altres destinacions o allotjaments més cars si disminueix l’oferta disponible.
El personal de neteja reclama ser escoltat
Un dels col·lectius que es podria veure més afectat és el de les persones encarregades de la neteja dels habitatges d’ús turístic, tant treballadores autònomes com empleades d’empreses especialitzades.
La presidenta de l’associació Manos en Lucha, Carolina Betancourt, defensa que el problema de l’habitatge “no pot passar per eliminar tot un sector de treballadors”. Segons apunta, “cal regular millor i no eliminar”.
Betancourt denuncia que moltes d’aquestes treballadores són invisibilitzades i reclama que se les tingui en compte en qualsevol procés de regulació. A més, assegura que, en molts casos, les condicions laborals de les dones que treballen en pisos turístics són “millors” que les que tenen empleades d’hotels.
Què preveu el decret de la Generalitat?
El decret llei 3/2023 estableix noves limitacions per als habitatges d’ús turístic en 262 municipis catalans considerats zones de mercat tensionat o d’alta densitat turística.
La normativa fixa que les llicències deixin de ser indefinides i passin a tenir una durada màxima de cinc anys. També limita el nombre de pisos turístics a un màxim de 10 habitatges per cada 100 habitants. Els propietaris hauran de demanar una nova llicència municipal quan aquesta caduqui i no podran renovar-la si el municipi supera el topall establert.
El sector calcula que fins a 28.000 habitatges turístics podrien desaparèixer o convertir-se en lloguer habitual si no compleixen els nous requisits.
Actualment, a Catalunya hi ha registrats uns 105.000 habitatges d’ús turístic, tot i que el sector assegura que només uns 45.000 operen de manera efectiva i paguen les taxes corresponents.
La Costa Brava, una de les zones més afectades
Les comarques amb més presència d’habitatges turístics són l’Alt Empordà i el Baix Empordà, a la Costa Brava. Els propietaris reclamen que abans de reduir llicències es tinguin en compte les dades reals d’activitat.
La nova associació es va presentar oficialment el mes de març a Barcelona i ara ha iniciat una ronda d’actes arreu del territori. La primera presentació a les comarques gironines s’ha fet a Tossa de Mar.
