Quin és l’origen dels aliments més nadalencs?

Avatar photo

Les festes de Nadal són aquella època de l’any en què no ens estem de res. A uns dinars i sopars abundants els succeeixen llargues sobretaules que van sempre acompanyades de diversos dolços típics de la nostra geografia. Juntament amb els regals, el factor culinari és probablement un dels trets més característics de les reunions familiars a cada casa. Ara bé, en molts casos, desconeixem d’on prové el costum dels galets a la sopa o d’omplir les taules de torrons i polvorons.

El dolç més replicat

Una de les postres més famoses per aquesta època és probablement el torró. El seu origen és incert, encara que es creu que l’arrel del torró artesà es troba a la conca mediterrània. És possible inclús que les cultures clàssiques com els grecs coneguessin una espècia d’aliment similar al torró original, fet a base de mel i fruits secs. A la península va entrar a través dels àrabs i és aleshores quan la província d’Alacant, rica en els ingredients necessaris del torró, es va convertir en el punt neuràlgic d’aquest aliment a Espanya.

En un principi, va ser Felip II qui va incorporar-lo a la gastronomia nadalenca i la seva primera menció oficial es data de l’any 1582, quan un text alacantí relatava la tradició de pagar els salaris de les festes de Nadal amb diners i un present en forma de torró.

De totes maneres, podríem dir que del torró original queda ben poc. Actualment, alguns conserven aquests orígens, però molts d’altres han degenerat cap a simples barres de xocolata. A més, també han agafat pes els torrons fluixos, que van néixer en un context d’escassetat. Quan al segle XVIII va créixer tant aquest dolç, l’escassetat de materials va obligar a afegir sucre a la barreja, que va desencadenar en aquesta textura més tova.

Típic del sud

Els polvorons o mantegades (diferenciats l’un de l’altre per les proporcions d’ametlla i farina) són un altre dels dolços més famosos del Nadal. En aquest cas, l’origen sí que és espanyol. Els municipis andalusos de l’Estepa i Antequera es reivindiquen com els creadors, però existeix documentació de l’any 1740 que ubiquen el seu naixement a Morón de la Frontera (Sevilla). El llibre de receptes de Rosa María Calvillo de Teruel parlava de com es feien “les coques del Morón” (tortas del Morón en castellà) i les “coques de polvoró” (tortas de polvorón en castellà), que portaven farina, llard i sucre. Tot i això, és finalment Micaela Ruiz Téllez qui incorpora modificacions com torrar la farina o l’assecament exterior, uns canvis que van propiciar la seva comercialització i la textura que trobem avui.

L’any 1844 ja es menjaven per Nadal polvorons del Morón a Andalusia. Malgrat tot, l’avenç de la comercialització del producte i les migracions després de la guerra civil van ser els detonants definitius perquè arribessin a les cases de tots els catalans.

Galets vallencs

Més enllà dels dolços, l’aliment més remarcable del Nadal a Catalunya és l’escudella. De fet, un dels elements més característics d’aquest plat, el galet a la sopa, va ser idea d’un fabricant de fideus de Valls de principis del segle XX, en Tomàs Guinovart. La història va començar quan el Tomàs va anar a passar el Nadal a Barcelona, on l’àpat tradicional era la sopa de macarrons amb formatge ratllat. Un cop el va provar, va trobar que els macarrons eren molt difícils de menjar amb cullera perquè s’escorrien tota l’estona. Aquest fet el va empènyer a buscar una solució.

Després de donar-hi voltes, Tomàs Guinovart va decidir crear un macarró més gran i amb la forma del que coneixem com a galets, el qual s’acoblava molt millor a la cullera. En veure aquella nova pasta, la mestressa de la casa va quedar encantada i inclús va voler-lo farcir amb la pilota de l’escudella. Anys després, el costum es va estendre pel territori fins al punt de ser senya d’identitat del Nadal català.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

La digitalització ha possibilitat un 40% del creixement del Port de Barcelona

Notícia següent

El calendari 2023 de l’Ajuntament de Manresa mostra el paisatge canviant de la ciutat

Notícies relacionades