Una recerca impulsada per la Direcció General de Memòria Democràtica ha localitzat 56 fosses de la Guerra Civil i la dictadura franquista a la Cerdanya i ha permès reconstruir la mort i la inhumació de més de 300 persones.
L’estudi, elaborat per l’historiador Marc Pont Fitó, es va presentar aquest dijous a la tarda a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà, en un acte obert a la ciutadania.
La investigació multiplica per sis les fosses que fins ara constaven a l’inventari de la Generalitat, on només n’hi havia registrades 9, i aporta una visió més completa dels episodis de violència, guerra i repressió viscuts a la comarca entre el 1936 i els primers anys del franquisme.
Puigcerdà concentra bona part de les fosses
Del total de fosses documentades, 16 es troben al municipi de Puigcerdà, la majoria dins el cementiri municipal. La capital cerdana va tenir un paper destacat durant la guerra com a centre logístic i punt d’arribada de persones refugiades, fet que explica la concentració d’enterraments.
En molts casos, es tracta d’inhumacions sense identificar ni senyalitzar. L’estudi també detecta una presència rellevant de fosses a Lles de Cerdanya, Alp, Montellà i Martinet i Prullans, vinculades a zones frontereres, hospitals militars o combats previs a l’entrada de les tropes franquistes.
El treball reconstrueix episodis com la repressió dels primers mesos de la guerra, els enfrontaments amb el militant anarquista conegut com el Cojo de Málaga, la persecució de persones emboscades i fugides, els bombardejos feixistes i la retirada republicana cap a França el 1939.
Repressió, hospitals militars i combats
La categoria més nombrosa correspon a la repressió franquista, amb 11 fosses documentades. Entre aquestes destaquen els afusellaments massius perpetrats a Puigcerdà després de l’ocupació, que haurien originat una de les fosses més importants de la comarca.
Les fosses vinculades a centres sanitaris són les que concentren el nombre més alt de víctimes identificades, amb més d’una seixantena de noms i cognoms documentats. També tenen un pes important les fosses de combat i les relacionades amb la repressió a la rereguarda.
Pel que fa al perfil de les víctimes, els soldats republicans representen el 41% de les fosses documentades, mentre que només s’ha pogut identificar una fossa individual corresponent a un combatent franquista.
Noves dades per futures exhumacions
El director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, ha destacat que la recerca “permet aprofundir en el coneixement de la Guerra Civil i la repressió” i ajuda a preservar la memòria democràtica a partir d’una base documental rigorosa.
“Conèixer on són les fosses i entendre el context en què es van originar és un pas imprescindible per continuar avançant en les polítiques de memòria i en la restitució de la dignitat de les víctimes”, ha afirmat.
Les dades obtingudes s’incorporaran al Banc de la Memòria i serviran per actualitzar el registre oficial de fosses de Catalunya. També permetran orientar futures intervencions arqueològiques i possibles exhumacions previstes pels plans de fosses de la Generalitat.
Amb aquest treball, la Direcció General de Memòria Democràtica suma ja 31 estudis de documentació publicats, dels quals tretze se centren en la localització i documentació de fosses de la Guerra Civil i la dictadura.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
