La crisi immobiliària d'Andorra dispara el creixement a l’Alt Urgell i la Cerdanya

Les localitats frontereres acumulen més habitants, més compravendes i un canvi accelerat en la composició social

25 de maig de 2026 a les 16:20h

La crisi de l’habitatge al Principat d’Andorra està generant efectes visibles més enllà de les seves fronteres, amb un augment sostingut de població en diversos municipis de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Localitats com La Seu d’Urgell, Montferrer i Castellbò, Puigcerdà i Organyà han experimentat un creixement demogràfic notable des del 2021, en paral·lel a l’encariment del mercat immobiliari andorrà i a la sortida progressiva de treballadors i famílies amb rendes mitjanes.

Les dades més recents del 2025 indiquen que la tendència s’ha intensificat en els últims anys, amb increments poblacionals i canvis en l’estructura social vinculats a la proximitat amb Andorra.

La Seu d’Urgell, epicentre del creixement

El cas més destacat és el de La Seu d’Urgell, que ha passat de 12.252 habitants el 2021 a 13.009 el 2025, un increment del 23,9%. La ciutat també ha registrat un fort augment de població estrangera, del 44,8%, fins al punt que el 28% dels residents són d’origen internacional.

El perfil majoritari és el de persones d’entre 45 i 64 anys (29,3%) i de 30 a 44 anys (23,2%). En molts casos es tracta de treballadors vinculats econòmicament a Andorra, però que han optat per residir a l’Alt Urgell davant la impossibilitat d’assumir els costos del mercat immobiliari andorrà.

La transformació també es reflecteix en l’estructura de les llars: el 38,8% són unipersonals. Paral·lelament, les operacions de compravenda han crescut un 25,2% en tres anys, amb 159 habitatges venuts.

Montferrer: creixement sostingut i més demanda residencial

A pocs quilòmetres, Montferrer i Castellbò també mostra aquesta tendència. El municipi ha crescut un 7,4% des del 2021, passant de 1.081 a 1.161 habitants. Tot i tenir una diversitat cultural més moderada —un 11% de població estrangera—, el nombre de residents internacionals s’ha incrementat un 43,1% des del 2023.

Les vendes d’habitatges han augmentat un 31,6% en els darrers tres anys, un indicador de pressió creixent sobre el mercat local.

Puigcerdà supera els 10.000 habitants

A la Cerdanya, Puigcerdà ja ha superat els 10.000 habitants. La població ha crescut un 14,1% des del 2021 i destaca especialment el pes de la població estrangera, que representa el 39% del total.

El municipi presenta un perfil més jove i familiar, amb una presència important de població entre 15 i 29 anys (22,4%). Tot i això, les compravendes han baixat un 4,5% en tres anys, un fet que podria indicar una reducció de l’oferta d’habitatge disponible.

Organyà, el canvi més accelerat

El cas d’Organyà és el més destacat pel ritme de transformació. El municipi ha passat de 766 habitants el 2021 a 853 el 2025, un augment del 12%.

La població estrangera ha crescut un 65%, principalment de procedència sud-americana. Les vendes d’habitatges s’han disparat un 160% en l’últim any, tot i partir d’un volum d’operacions reduït.

Un efecte frontera cada vegada més evident

Aquest creixement als territoris catalans fronterers coincideix amb la tensió immobiliària persistent a Principat d’Andorra, on els preus del lloguer i de compra continuen marcant màxims històrics. La dinàmica reforça el paper de l’Alt Urgell i la Cerdanya com a zones d’acollida residencial per a treballadors vinculats econòmicament al Principat, però expulsats pel cost de l’habitatge.

Sobre l'autor
Adrià Torres foto
Adrià Torres
Veure biografia
El més llegit