El Govern de la Generalitat ha aprovat encarregar a l’empresa pública Ifercat l’actualització dels estudis informatius de l’Eix Transversal Ferroviari (ETF), una infraestructura que ha de connectar Lleida i Girona sense passar per Barcelona. L’objectiu és impulsar un nou corredor interior que millori la mobilitat de passatgers i mercaderies i descongestioni alguns dels punts més saturats de la xarxa ferroviària catalana.
Els estudis tindran un pressupost de 5,46 milions d’euros i es preveu que estiguin redactats en aproximadament un any i mig. El projecte parteix de la planificació aprovada el 2010, però s’actualitzarà per adaptar-lo a les necessitats actuals del sistema ferroviari.
Un corredor ferroviari de 254 quilòmetres
El projecte planteja la creació d’un corredor ferroviari interior d’uns 254 quilòmetres que connectaria Lleida i Girona passant per municipis com Cervera, Igualada o Martorell.
Segons la portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, la iniciativa pretén replicar en l’àmbit ferroviari el que va significar en el seu moment l’Eix Transversal viari. Paneque també ha lamentat que si el projecte s’hagués executat fa dues dècades, la xarxa ferroviària catalana tindria menys problemes de saturació.
Un sistema menys centrat en Barcelona
Un dels objectius principals del projecte és trencar amb la configuració radial de la xarxa ferroviària catalana, actualment molt centrada en Barcelona, i avançar cap a un model més transversal.
En el plantejament inicial aprovat el 2010 es preveia la construcció d’una desena d’estacions de passatgers al llarg del recorregut i una inversió superior als 6.500 milions d’euros, tot i que ara aquests aspectes s’hauran de revisar amb els nous estudis.
El desplegament de la infraestructura es planteja en dues fases:
- La primera connectaria Lleida amb Martorell, passant per Cervera i Igualada.
- La segona ampliaria el traçat fins a Girona, amb final entorn de l’aeroport gironí.
Passatgers i mercaderies en una mateixa línia
La Generalitat concep l’Eix Transversal Ferroviari com una infraestructura mixta per a passatgers i mercaderies.
Segons el plantejament inicial, els trens de passatgers podrien circular a velocitats de fins a 250 quilòmetres per hora, mentre que els trens de mercaderies ho farien a uns 140 quilòmetres per hora, amb apartadors específics per facilitar les operacions logístiques.
Aquest model difereix dels estudis que està analitzant el Ministeri de Transports, que plantegen un corredor d’alta velocitat centrat principalment en el transport de passatgers i amb velocitats de fins a 350 quilòmetres per hora.
Tot i això, Paneque ha assegurat que la Generalitat treballarà de manera coordinada amb el Ministeri per evitar contradiccions entre els dos projectes i buscar possibles complementarietats.
Descongestionar la xarxa ferroviària
Un dels motius que impulsen el projecte és la previsió d’un augment del trànsit ferroviari en els pròxims anys, que podria saturar alguns punts de la xarxa, especialment al voltant de Tarragona.
Segons Paneque, aquest nou corredor és “del tot necessari” per redistribuir el trànsit i millorar la connectivitat de l’interior de Catalunya.
Calendari del projecte
Amb l’encàrrec dels estudis a Ifercat, el Govern fa el primer pas per reactivar aquesta infraestructura. Si es compleixen els terminis previstos, els projectes constructius podrien redactar-se entre el 2028 i el 2029, amb l’horitzó de licitar i iniciar les obres cap al 2030.
La Generalitat també vol reforçar el paper d’Ifercat, fins ara centrada principalment en la construcció de la línia 9 del metro de Barcelona, perquè participi en el desenvolupament de grans projectes ferroviaris al país.
